De tant en tant s'acumula tota la feina de cop com el planetes que de tant en tant s'alineen.
I quan ha passat, tot continua igual; amb els problemes i les rutines de cada dia.
Avui em preparo el dinar, rento els plats, em poso a fer feina fins al vespre. Em cuino el sopar, rento els plats i em poso a fer feina fins que em caiguin els ulls. Llavors aniré a dormir, em llevaré amb son, em prepararé un entrepà vegetal que m'enduré per menjar més tard, faré feina durant tot el matí menys a la pausa d'entremig per menjar-me l'entrepà. Em donaran dinar, dinaré i aniré a acabar de fer la feina que quedi.
La qüestió de tot plegat és: FER :)
I després pentinaré el gat.
dijous, 10 de gener del 2013
dilluns, 31 de desembre del 2012
Artistes
Si és ben cert que pel món hi ha milers d'artistes i alguns són molt bons, la majoria no els coneix pràcticament ningú excepte el cercle més proper ja sigui la família i fins i tot coneguts de la seva població. Aquesta majoria és principalment mediocre amb algunes excepcions que per diverses raons no arriben a despuntar. La gràcia de la mediocritat és que es pot amagar molt fàcilment si al voltant hi ha llepaculs o gent hipòcrita que els fa llàstima.
Ara bé, la mediocritat també pot baixar fins i tot desaparèixer si l'artista és novell i comença a fer els seus primers passos. En aquest cas sempre hi haurà coneguts i gent propera amb interessos que ajudaran l'artista novell a fer de l'obra un art el qual en podran treure un rendiment al cost més baix. Curiosament aquest fet, a priori malvat, sovint és inconscient i fet amb bona fe per tal d'ajudar o per donar a conèixer l'artista. I com que l'artista pot mostrar les seves obres, aprèn i millora de manera que mica en mica la mediocritat es redueix notablement. I es reduirà esglaonadament fins al límit propi de l'artista mentre va ampliant l'abast del seu art amb noves regions i cercles socials.
I és en aquesta baixada de mediocritat i ampliació dels seus cercles on l'artista creix i madura com a persona i mica en mica es converteix en expert. Quan això passa, l'artista sense adonar-se es troba que ha de respondre preguntes i donar opinions el qual encara no tenia pensada una resposta però respon veient que qualsevol resposta és vàlida pel simple fet de ser creador d'art. I en el moment que passa l'artista es consagra i fa articles i opinions dins de la seva regió coneguda,.
Un cas flagrant del que acabo d'explicar el trobem amb l'autoanomenat Poeta del Mató. El Poeta del Mató és un artista conegut el qual des de fa temps fa poemes d'estils variats i d'una qualitat sorprenent malgrat el grau de mediocritat que li pertoca pels cercles on es mou. Últimament, degut al seu coneixement de la lírica comença a donar opinions d'art poètic molt interessants i puc afirmar que és tot un expert en el tema. M'he permès la llibertat de posar un poema seu que ha fet per celebrar el nou inici d'any 2013:
Inici d'any
Oh sola i inesperada poesia
de l'any nou que ara comença.
Virtuós i caduc
en pocs mesos morirà.
És bo el poema. Qui voldria ser el Poeta del Mató... I amb aquest poema, acabo aquí l'article sobre els Artistes.
Peix
Ara bé, la mediocritat també pot baixar fins i tot desaparèixer si l'artista és novell i comença a fer els seus primers passos. En aquest cas sempre hi haurà coneguts i gent propera amb interessos que ajudaran l'artista novell a fer de l'obra un art el qual en podran treure un rendiment al cost més baix. Curiosament aquest fet, a priori malvat, sovint és inconscient i fet amb bona fe per tal d'ajudar o per donar a conèixer l'artista. I com que l'artista pot mostrar les seves obres, aprèn i millora de manera que mica en mica la mediocritat es redueix notablement. I es reduirà esglaonadament fins al límit propi de l'artista mentre va ampliant l'abast del seu art amb noves regions i cercles socials.
I és en aquesta baixada de mediocritat i ampliació dels seus cercles on l'artista creix i madura com a persona i mica en mica es converteix en expert. Quan això passa, l'artista sense adonar-se es troba que ha de respondre preguntes i donar opinions el qual encara no tenia pensada una resposta però respon veient que qualsevol resposta és vàlida pel simple fet de ser creador d'art. I en el moment que passa l'artista es consagra i fa articles i opinions dins de la seva regió coneguda,.
Un cas flagrant del que acabo d'explicar el trobem amb l'autoanomenat Poeta del Mató. El Poeta del Mató és un artista conegut el qual des de fa temps fa poemes d'estils variats i d'una qualitat sorprenent malgrat el grau de mediocritat que li pertoca pels cercles on es mou. Últimament, degut al seu coneixement de la lírica comença a donar opinions d'art poètic molt interessants i puc afirmar que és tot un expert en el tema. M'he permès la llibertat de posar un poema seu que ha fet per celebrar el nou inici d'any 2013:
Inici d'any
Oh sola i inesperada poesia
de l'any nou que ara comença.
Virtuós i caduc
en pocs mesos morirà.
És bo el poema. Qui voldria ser el Poeta del Mató... I amb aquest poema, acabo aquí l'article sobre els Artistes.
Peix
dimecres, 19 de desembre del 2012
Misteris i mató
La raó que envolta a tot plegat és misteriosa. La dura realitat fa caure les grans parets que tapaven les grues que les construïren i fa emergir les immenses naus fosques i velles que grinyolen i escampen fum i mort per allà on passen. Les papallones sota una ombra aterridora descansen per sempre i ens recorden una vida dels avantpassats que va ser bonica.
I ara una cosa completament diferent.
Reposa en el seu cos sonor
entre esgarips punyents
i laments llargs de tristor.
Profunda i serena ens recolza
donant la calidesa
que tant sovint ens fa falta.
La lliçó del sentit comú i
a l'hora la mofa tots.
És així, la viola.
I ara una cosa completament diferent.
Reposa en el seu cos sonor
entre esgarips punyents
i laments llargs de tristor.
Profunda i serena ens recolza
donant la calidesa
que tant sovint ens fa falta.
La lliçó del sentit comú i
a l'hora la mofa tots.
És així, la viola.
dissabte, 8 de desembre del 2012
Gràcies.
I per concloure el seguit d'entrades no publicades que han quedat com a esborranys, aquesta sí que la publicaré.
Moltes gràcies i fins la pròxima!
Moltes gràcies i fins la pròxima!
dimarts, 27 de novembre del 2012
L'infinit no existeix
És un moment tan màgic, tan imprevisible...
El final del capitalisme extrem s'acosta! Ell tot sol s'esgota lentament gràcies a l'avarícia d'una societat corrompuda i malalta. Sempre és moment de canviar les coses però en pocs anys la situació serà ideal.
És necessari aconseguir una educació que ensenyi els valors de la llibertat individual i col·lectiva seguint els principis de la Declaració Universal dels Drets Humans.
És necessari disposar d'un coneixement obert i lliure per a cada una de les persones aconseguint així la igualtat d'informació.
És necessari dotar d'eines per tal que qualsevol persona pugui expressar la seva opinió amb llibertat.
etc.
I desprès què?
En un moment de la història de la humanitat va passar un fet que els més optimistes creien ideal, la societat finalment es va unir per avançar junts. Tota la humanitat tenia els mateixos privilegis i ja no hi havia diferències de cap mena. La societat havia arribat a un punt de maduresa tant elevat que ja no existien governs per controlar les persones. Cada una era el seu propi govern i via trobades, reunions i assemblees les persones i tot el món gaudia d'una llibertat i igualtat mai vistes. Com que les possibilitats de tenir controlada la societat i els seus recursos ja no formava part del pensament de ningú, les guerres eren part del passat i tothom vivia amb plenitud i felicitat.
I gràcies això, la societat va avançar tant que la vida a la Terra era una anècdota. Ja es vivia més enllà en nous planetes o estacions flotants a l'espai. Viure a la Terra era avorrit perquè tot ja era conegut. La majoria marxaven fora buscant algun objectiu a batre. Mica en mica tothom buscava nous objectius i s'hi van tornar addictes. De recerca, d'exploració de més i més planetes i llocs per viure. Cada nou objectiu assolit formava part de la societat, tot era de la humanitat, fins i tot l'avarícia que en un passat havia sigut individual, ara havia esdevingut col·lectiva. I aquesta avarícia, sense que ningú ho veiés, va començar a arrelar a una societat ideal i madura que no era capaç de veure un altre cop la mateixa pedra; va ser el principi d'un nou final de cicle.
El final del capitalisme extrem s'acosta! Ell tot sol s'esgota lentament gràcies a l'avarícia d'una societat corrompuda i malalta. Sempre és moment de canviar les coses però en pocs anys la situació serà ideal.
És necessari aconseguir una educació que ensenyi els valors de la llibertat individual i col·lectiva seguint els principis de la Declaració Universal dels Drets Humans.
És necessari disposar d'un coneixement obert i lliure per a cada una de les persones aconseguint així la igualtat d'informació.
És necessari dotar d'eines per tal que qualsevol persona pugui expressar la seva opinió amb llibertat.
etc.
I desprès què?
En un moment de la història de la humanitat va passar un fet que els més optimistes creien ideal, la societat finalment es va unir per avançar junts. Tota la humanitat tenia els mateixos privilegis i ja no hi havia diferències de cap mena. La societat havia arribat a un punt de maduresa tant elevat que ja no existien governs per controlar les persones. Cada una era el seu propi govern i via trobades, reunions i assemblees les persones i tot el món gaudia d'una llibertat i igualtat mai vistes. Com que les possibilitats de tenir controlada la societat i els seus recursos ja no formava part del pensament de ningú, les guerres eren part del passat i tothom vivia amb plenitud i felicitat.
I gràcies això, la societat va avançar tant que la vida a la Terra era una anècdota. Ja es vivia més enllà en nous planetes o estacions flotants a l'espai. Viure a la Terra era avorrit perquè tot ja era conegut. La majoria marxaven fora buscant algun objectiu a batre. Mica en mica tothom buscava nous objectius i s'hi van tornar addictes. De recerca, d'exploració de més i més planetes i llocs per viure. Cada nou objectiu assolit formava part de la societat, tot era de la humanitat, fins i tot l'avarícia que en un passat havia sigut individual, ara havia esdevingut col·lectiva. I aquesta avarícia, sense que ningú ho veiés, va començar a arrelar a una societat ideal i madura que no era capaç de veure un altre cop la mateixa pedra; va ser el principi d'un nou final de cicle.
dimarts, 16 d’octubre del 2012
Voluntat
Existeix una força que m'acompanya dia i nit, i em recolza;
És un cop a l'espatlla;
És una petita empenta per fer-me seguir endavant.
I mentre hi siguis, no cauré mai.
dilluns, 15 d’octubre del 2012
És relatiu o pertanyent a
La ciutadania1: Condició i dret que ostenten les persones que pertanyen a una comunitat política que expressa el vincle existent entre aquesta i els seus membres.
Normalment una persona és ciutadana d'una regió i per aquesta raó és molt comú trobar-se a la premsa notícies com aquesta: El català Peix Albert Champions Júnior2 va morir per causes naturals dins la seva peixera. No parlo de la notícia en sí, el qual és de l'any 2011, sinó de la seva etiqueta de ciutadà. Perquè és català i no austríac?
Anem a un altre exemple: Einstein va ser alemany, suís i estatunidenc.
- Alemany: Relatiu o pertanyent a alemanya
- Suís: Relatiu o pertanyent a Suïssa
- Estatunidenc: Relatiu o pertanyen als EEUU
D'on era ciutadà Einstein?
Hipòtesi segons l'any que es miri: Si mirem l'any 1902 no tenia la ciutadania dels EEUU, en canvi l'any 1945 ja feia uns anys que la tenia. I l'any 1933 va deixar de tenir la ciutadania alemana.
Primera conclusió: la ciutadania és relativa
Hipòtesi segons el punt de vista que es miri: Ens preguntem, com eren les notícies a Suïssa sobre Eistein? Segurament deien: El suís i reconegut físic Albert Einstein ha fet una conferència a Berna3. I les dels EEUU? Segurament deien: L'estatunidenc i reconegut físic Albert Einstein, ha anat a Berna a fer una conferència.
Segona conclusió: la ciutadania és relativa.
Ja tenim una primera aproximació a la Teoria de la Relativitat Ciutadana.
I arribats en aquest punt jo em formulo les següents preguntes:
Si Einstein hagués sigut filòsof també hauria formulat la teoria de la relativitat?
Si Einstein hagués sigut filòleg també hauria formulat la teoria de la relativitat?
I amb aquestes frases interrogatives de merda, mentre escolto els Impromptus de Schubert, he decidit que és el moment d'acabar aquesta entrada.
_________________________________
1: Ciutadania. Veure definició.
2: El nom del peix era d'una llargada que devia superar la capacitat del pobre animal. Molt probablement aprendre's el nom li va provocar que hagués de fer espai dins del seu cap i va oblidar-se menjar i, en definitiva, viure.
3: Per als ciutadans de Barcelona: Berna no és Barna. Enllaç a la Viquipèdia.
Normalment una persona és ciutadana d'una regió i per aquesta raó és molt comú trobar-se a la premsa notícies com aquesta: El català Peix Albert Champions Júnior2 va morir per causes naturals dins la seva peixera. No parlo de la notícia en sí, el qual és de l'any 2011, sinó de la seva etiqueta de ciutadà. Perquè és català i no austríac?
Anem a un altre exemple: Einstein va ser alemany, suís i estatunidenc.
- Alemany: Relatiu o pertanyent a alemanya
- Suís: Relatiu o pertanyent a Suïssa
- Estatunidenc: Relatiu o pertanyen als EEUU
D'on era ciutadà Einstein?
Hipòtesi segons l'any que es miri: Si mirem l'any 1902 no tenia la ciutadania dels EEUU, en canvi l'any 1945 ja feia uns anys que la tenia. I l'any 1933 va deixar de tenir la ciutadania alemana.
Primera conclusió: la ciutadania és relativa
Hipòtesi segons el punt de vista que es miri: Ens preguntem, com eren les notícies a Suïssa sobre Eistein? Segurament deien: El suís i reconegut físic Albert Einstein ha fet una conferència a Berna3. I les dels EEUU? Segurament deien: L'estatunidenc i reconegut físic Albert Einstein, ha anat a Berna a fer una conferència.
Segona conclusió: la ciutadania és relativa.
Ja tenim una primera aproximació a la Teoria de la Relativitat Ciutadana.
I arribats en aquest punt jo em formulo les següents preguntes:
Si Einstein hagués sigut filòsof també hauria formulat la teoria de la relativitat?
Si Einstein hagués sigut filòleg també hauria formulat la teoria de la relativitat?
I amb aquestes frases interrogatives de merda, mentre escolto els Impromptus de Schubert, he decidit que és el moment d'acabar aquesta entrada.
_________________________________
1: Ciutadania. Veure definició.
2: El nom del peix era d'una llargada que devia superar la capacitat del pobre animal. Molt probablement aprendre's el nom li va provocar que hagués de fer espai dins del seu cap i va oblidar-se menjar i, en definitiva, viure.
3: Per als ciutadans de Barcelona: Berna no és Barna. Enllaç a la Viquipèdia.
dimarts, 25 de setembre del 2012
Una paraula melancòlica
De totes les paraules que ploren, perquè si busques bé en trobaràs un bon grapat, n'hi ha una que ho fa amb tanta amargor i amb una pena tan gran que sap greu fins i tot pronunciar-la.
És una paraula bonica, sonora, que té una força com poques tenen, però només el fet de dir-la en veu alta, si t'hi fixes bé, sentiràs com a esclata a plorar i res ja la consola. Perquè el seu significat és dolent, és malvat, és cruel al què envolta.
De tant en tant, una espurna d'esperança cau sobre la paraula, i entre llàgrimes somriu i s'alegra: davant de la paraula algú ha dit prou, o sense, o qualsevol negació que hi escaigui.
És una paraula bonica, sonora, que té una força com poques tenen, però només el fet de dir-la en veu alta, si t'hi fixes bé, sentiràs com a esclata a plorar i res ja la consola. Perquè el seu significat és dolent, és malvat, és cruel al què envolta.
De tant en tant, una espurna d'esperança cau sobre la paraula, i entre llàgrimes somriu i s'alegra: davant de la paraula algú ha dit prou, o sense, o qualsevol negació que hi escaigui.
dimarts, 18 de setembre del 2012
Alerta!
Aaagh! Últimament no escric relats plens de bogeria extrema!
Això és un fracàs estrepitós.
Ecs.
I ara una cosa completament diferent:
Mort i sepultat davallà als inferns, però s'alegrà enormement veient que al nou món no hi havia internet. Veient que era del seu gust, ressuscità el tercer dia i li van regalar un mòbil amb tarifa de dades inclòs. Llavors, al cap d'uns dies va descobrir Google Translate i ho va ensenyar als seus amics i va dir: Aneu pel món a explicar-ho! Amb Google Translate no tindreu cap problema per l'idioma.
I per aquesta raó, Natanael, fill de Ptolomeu anomenat també Sant Bartomeu és patró a ciutats i pobles de Catalunya, com altres companys seus.
Fi
Això és un fracàs estrepitós.
Ecs.
I ara una cosa completament diferent:
Mort i sepultat davallà als inferns, però s'alegrà enormement veient que al nou món no hi havia internet. Veient que era del seu gust, ressuscità el tercer dia i li van regalar un mòbil amb tarifa de dades inclòs. Llavors, al cap d'uns dies va descobrir Google Translate i ho va ensenyar als seus amics i va dir: Aneu pel món a explicar-ho! Amb Google Translate no tindreu cap problema per l'idioma.
I per aquesta raó, Natanael, fill de Ptolomeu anomenat també Sant Bartomeu és patró a ciutats i pobles de Catalunya, com altres companys seus.
Fi
dimecres, 12 de setembre del 2012
Comiat
Amb aquesta entrada nova vull anunciar un calorós i emotiu adéu a la meva ungla del dit gros del peu esquerra:
Nota: Va ser un cop dolorós, ai sí!
Nota: Va ser un cop dolorós, ai sí!
dilluns, 10 de setembre del 2012
Dia D
Demà toca la proclamació de la Independència de Catalunya; val la pena anar a Barcelona a veure-la.
Aprofitem les hores que ens queden com a espanyols de la manera com més ens plagui.
(Jo em menjaré un kebab, que és turc o pakistanès depenent de l'establiment on vagi)
Demà passat aniré a treballar al matí, preocupat per buscar hora per anar a fer tots els canvis de papers per canviar Espanya per Catalunya. Però no em queden dies de lliure disposició. Oh vida miserable, qui em va portar a malgastar els dies de lliure disposició?
Em "convalidaran" el carnet de conduir? És que és un pal molt gran fer l'examen...
Aprofitem les hores que ens queden com a espanyols de la manera com més ens plagui.
(Jo em menjaré un kebab, que és turc o pakistanès depenent de l'establiment on vagi)
Demà passat aniré a treballar al matí, preocupat per buscar hora per anar a fer tots els canvis de papers per canviar Espanya per Catalunya. Però no em queden dies de lliure disposició. Oh vida miserable, qui em va portar a malgastar els dies de lliure disposició?
Em "convalidaran" el carnet de conduir? És que és un pal molt gran fer l'examen...
dimarts, 4 de setembre del 2012
La tornada de les vacances
Només vull dir que durant l'agost he fet vacances en bloc, de manera que el bloc també s'ha trobat aturat durant un mes.
Sento haver tornat per fer-vos perdre el temps quan a fora al carrer hi ha vida real que enamora. Ara bé, si tu vols continuar llegint i no aprofitar cada instant amb la natura i amb amics i coneguts i gent per conèixer i amb tot allò palpable no virtual o el què sigui que és això de les dades electròniques, et pots quedar aquí i jo no em queixo. Només diré que si jo sóc estúpid de quedar-me tancat escrivint burrades amb el bon temps que fa a fora tu encara ets pitjor.
No has marxat encara?
Et dono tres salts de línia més perquè et puguis repensar
1
2
3
Val, ja t'ho faràs saps?
Davant de tal sentiment de indescriptible que els humans no podem sentir de les paraules i frases que ara es llegeixen, elles, totes, de manera individual i també col·lectiva, creuen que ha arribat el moment d'explicar com va ser el segon dia després del Big Bang de les paraules:
El segon dia
Entre els crits de joia d'algun borratxos que quedaven de la festa del dia anterior la persona de sexe desconegut que va pronunciar després de fer un gargot "Això és una lletra" va anar al fisioterapeuta per arreglar el mal de canell que li feia des de la nit passada per haver escrit milers d'autògrafs als fanàtics de la paraula escrita.
Tres carrers més avall, a la sala polivalent del centre cívic, una multitud es congregava per discutir sobre la revolució sociocultural que representava l'escriptura. Uns cridaven a viva veu que l'escriptura era la perversió humana que destrossaria la societat, uns altres amb pancartes es manifestaven en silenci, fent notar que la seva posició era comunicar-se a partir de llavors en llengua escrita. Lògicament la discussió no anava enlloc i després de dues hores, uns van acabar afònics i els altres ja no tenien forces per aguantar les pancartes de manera que van tornar cap a casa lentament esgotats.
La persona de sexe desconegut que havia provocat tantes afonies i tant cruiximent de braços, no s'havia adonat de res ja que es trobava fent recuperació al fisioterapeuta. Caminava cap a casa seva després d'una intensa sessió que l'havia deixat amb més mal que abans i va passar com sempre per davant del centre cívic. Allà es va trobar la multitud que tornava a les seves cases respectives. En veure la persona, la multitud se li va tirar a sobre i un que encara tenia forces als braços, malgrat ja eren molt minses, li va esclafar al cap una pancarta, i un altre que encara tenia veu, va dir traient molt d'aire: -Ben fet!- I tota la multitud abraçada va marxar xiulant amb molta felicitat mentre deixaven enrere el cos inert de la persona de sexe desconegut.
Sento haver tornat per fer-vos perdre el temps quan a fora al carrer hi ha vida real que enamora. Ara bé, si tu vols continuar llegint i no aprofitar cada instant amb la natura i amb amics i coneguts i gent per conèixer i amb tot allò palpable no virtual o el què sigui que és això de les dades electròniques, et pots quedar aquí i jo no em queixo. Només diré que si jo sóc estúpid de quedar-me tancat escrivint burrades amb el bon temps que fa a fora tu encara ets pitjor.
No has marxat encara?
Et dono tres salts de línia més perquè et puguis repensar
1
2
3
Val, ja t'ho faràs saps?
Davant de tal sentiment de indescriptible que els humans no podem sentir de les paraules i frases que ara es llegeixen, elles, totes, de manera individual i també col·lectiva, creuen que ha arribat el moment d'explicar com va ser el segon dia després del Big Bang de les paraules:
El segon dia
Entre els crits de joia d'algun borratxos que quedaven de la festa del dia anterior la persona de sexe desconegut que va pronunciar després de fer un gargot "Això és una lletra" va anar al fisioterapeuta per arreglar el mal de canell que li feia des de la nit passada per haver escrit milers d'autògrafs als fanàtics de la paraula escrita.
Tres carrers més avall, a la sala polivalent del centre cívic, una multitud es congregava per discutir sobre la revolució sociocultural que representava l'escriptura. Uns cridaven a viva veu que l'escriptura era la perversió humana que destrossaria la societat, uns altres amb pancartes es manifestaven en silenci, fent notar que la seva posició era comunicar-se a partir de llavors en llengua escrita. Lògicament la discussió no anava enlloc i després de dues hores, uns van acabar afònics i els altres ja no tenien forces per aguantar les pancartes de manera que van tornar cap a casa lentament esgotats.
La persona de sexe desconegut que havia provocat tantes afonies i tant cruiximent de braços, no s'havia adonat de res ja que es trobava fent recuperació al fisioterapeuta. Caminava cap a casa seva després d'una intensa sessió que l'havia deixat amb més mal que abans i va passar com sempre per davant del centre cívic. Allà es va trobar la multitud que tornava a les seves cases respectives. En veure la persona, la multitud se li va tirar a sobre i un que encara tenia forces als braços, malgrat ja eren molt minses, li va esclafar al cap una pancarta, i un altre que encara tenia veu, va dir traient molt d'aire: -Ben fet!- I tota la multitud abraçada va marxar xiulant amb molta felicitat mentre deixaven enrere el cos inert de la persona de sexe desconegut.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
