dimarts, 27 de març del 2012

Història d'una superació

Aquesta història no fa plorar ni fa pensar sobre la força de voluntat. De fet no pretén res de res, ni tan sols fer reflexionar sobre si és millor fer una excursió pels voltants del teu poble o estar llegint aquestes línies. Per tant no t'ho preguntis. Ja saps la resposta.

Una dia el Bertran, va sortir a córrer i va fer 5 quilòmetres. L'endemà en va fer 6; s'havia superat.


I què ens porta aquesta història? Doncs ben senzill, si vols superar-te pots! El Bertran es volia superar, i ho va aconseguir. Superà amb èxit. El què? Un repte que era córrer més longitud. Quan? Un dia. Com? Em sembla que corrents. Perquè? No podem saber el perquè de tot o si podem, el volem saber? Ho volem saber tot? Volem viure en la ignorància que ens dóna un refugi d'innocència o volem conèixer la realitat del món que ens envolta?

Com qualsevol altre senyor de 50 anys que vol seguir lluint una cara ferma, en una clínica d'estètica, el Bertran s'operà perquè es veia lleig? Això no ho sabem ni ens importa.

I fins aquí aquesta merda tan gran. Ho sento, no donaré més explicacions.

Nota: Mi.

dijous, 22 de març del 2012

Dia mundial


Havent-hi dies per tot, existeix el dia mundial del dia mundial?

dimecres, 21 de març del 2012

Esmorzant en una pastisseria

Com si estigués fet expressament, quatre nois fan una pausa de la feina i van a una pastisseria a esmorzar. Seuen en una taula al costat d'una altra amb tres noies. Els quatre nois es posen a parlar de futbol seguint els cànons de la masculinitat, mentre les noies segueixen parlant d'un regal que faran en un aniversari. Mica en mica les noies van callant per escoltar les opinions dels quatre nois que divaguen amb un aire expert sobre diversos aspectes del partit del dia anterior: els gols, les jugades polèmiques, les expectatives que va crear el seu equip per als pròxims partits... La conversa dels nois sembla que no deriva a enlloc més que el futbol i les noies ja han de marxar perquè s'han acabat els seus cafès. Així que s'aixequen i van cap al mostrador a pagar, els nois de cop comencen a parlar de la feina, una conversa d'alt nivell intel·lectual que es transforma en una reunió de treball molt productiva.

I sí, això és ben real i ha sigut del tot casual.
Algú em pot dir si aquest fet té alguna explicació o ha sigut l'atzar que ha portat aquesta situació?

dimarts, 20 de març del 2012

Canvi

A partir d'ara el peix serà http://bloc.elpeix.cat la qual cosa em fa dubtar de l'eficàcia d'aquesta entrada, però no vull pensar el perquè que m'agafa mal de cap.

I coincidint que avui entra la primavera faré un micropoema que de ben segur us farà plorar.




Flor






Emocionant oi?
Ho reconec, sóc realment molt bo; però sempre amb humilitat.




...




Envejosos!

Creative Commons License