Serenor

Escrit per Peix - dimecres, 17 d’octubre de 2018

Aquesta entrada tractava de l'explicació i del sentit d'alguns dels meus textos.

Era una entrada buida, diàfana, línies i línies en blanc, paràgrafs sencers d'espais transparents, un text pur i cristal·lí com mai havia escrit.

Continua llegint...

 

Dues petites peces

Escrit per Peix - dijous, 11 d’octubre de 2018

Peça I
Quan tothom va començar a plorar jo reia. Mirava el cel i em sentia acollit en un món estrany que ningú sabia entendre. Ni tan sols jo, que tan havia pensat, tenia la mínima idea del seu sentit.

Les cares, les mans i els peus eren formes que van deixar de ser necessàries quan vaig deixar-me caure dins del temps. Vaig conformar-me en el no res on, per fi, era lliure.


Peça II
Escoltar Gesualdo quan treballo fa que la seva música i el meu codi s'entrellacin. La meva creativitat creix i apareixen peces que anhelaria veure en museus enlloc de servidors amagats en sales fosques i fredes del nord d'Europa.

Continua llegint...

 

Viure

Escrit per Peix - dilluns, 8 d’octubre de 2018

Em sentia tan feliç que el temps es va estirar com un xiclet per oferir-me tots els seus detalls. Enganxat a ell vaig viure al Paradís des de la Terra.

Continua llegint...

 

Foc

Escrit per Peix - dilluns, 1 d’octubre de 2018

Decideixo oblidar-te per sempre. Decideixo no mirar-te mai més als ulls. Decideixo no dir-te res ni molt menys arrencar-te un somriure. Ja no existeixo.

Passen les setmanes i la vida esdevé senzilla, afable. Que lluny em queden els dies que feien trontollar el meu confort en el silenci.

Des del final del carrer, després de l'alba, els teus cabells encesos pels raigs del sol em deixen atònit. Camines decidida i ens trobem a la porta. Jo, enlluernat, encara no t'he vist la cara.

Continua llegint...

 

La finalitat de la vida

Escrit per Peix - dimarts, 25 de setembre de 2018

La veritable finalitat de la vida és allò tan senzill que ningú creu en la seva resposta:

Jo

Una sola paraula, milions d'idees mal expressades.

Continua llegint...

 

La Mar

Escrit per Peix - diumenge, 23 de setembre de 2018

Una llàgrima s'escola pels meus llavis. No tanco els ulls, tinc por a ofegar-me. Et trobo a faltar, però qui sóc jo per demanar-te? Quin dret tinc si mai t'he conegut? Ja no recordo el gust que tenies, a la boca només tinc sal. Imagino un mar de tempesta, greu i ferotge, i des de la platja escolto el seu so per sentir confort.

Continua llegint...

 

Una tragèdia americana

Escrit per Peix - dijous, 20 de setembre de 2018

Avui sí, encara que no vagi a dormir. Em trec les lentilles. Passejo buscant les ulleres mentre m'entrebanco amb les sabates escampades per tot el pis; suposo que hores d'ara ja no faré l'esforç d'agafar l'hàbit de desar-les, tard o d'hora me les he de tornar a posar. M'assec davant de l'ordinador:

Torno a llegir, després de deu anys, la novel·la Una tragèdia americana de Theodore Dreiser. Aleshores em va deixar fascinat. Recordo llegir i gaudir de cada paraula. Sé que no em va canviar la vida, ho pensava aleshores, però sí que em va fer reflexionar molt. Passen els anys i la vull tornar a llegir. Ara conec tota la història, ara tinc deu anys més. Cada paraula que llegeixo la palpo, la tasto. Són paraules aspres i amargues, difícils de digerir. A mesura que avanço se'm crea un nus a l'estómac. No entenc com em pot arribar a afectar tant. Tinc més experiència a la vida però tampoc tanta. Potser aquest entremig és part de la raó. Arriba un punt que cada paraula estreny amb força el meu cor. Els ulls se m'omplen de llàgrimes. Decideixo, a la meitat del llibre, fer una pausa d'unes setmanes pel bé de la meva salut.

Una altra part de les raons podria ser la identificació terrible que en alguns moments sento amb el protagonista. I no és en les situacions cabdals de la novel·la sinó en petits fets que em transporten a instants dels últims anys que fan adonar-me de com de cec vaig ser i de quan de mal vaig provocar. Em canviarà la vida ara? O l'oblidaré i tornaré a caure en els mateixos errors?

Suposo que no hi tornaré a caure, fa temps que vaig apartar-me de les temptacions que m'hi podrien portar. No ho vaig fer pas recordant el llibre, ho vaig fer per egoisme buscant la felicitat. Una felicitat que tinc clar que és coixa però durant aquest temps no he necessitat res més. Fins no fa massa. La crida a compartir la vida, tota la vida, des del cos fins a les paraules. No és arran del llibre, no li vull donar tots els mèrits malgrat se'ls mereixi, és arran del temps. Però de tot això en parlaré un altre dia.

Continua llegint...

 

Ossos de peluix

Escrit per Peix - dimarts, 4 de setembre de 2018

En un dels meus somnis a mitja nit ens transformem en ossos de peluix més alts que els blocs de pisos que ens envolten. Som de color marró clar i molt suaus. Ens trobem a Andorra i hem d'anar a Solsona on amb violència farem caure una paret de formigó d'un auditori que fan un concert. És la segona incursió que fem, la primera va ser fàcil ja que no vam sortir d'Andorra. A mig camí veiem llums dels edificis de Montserrat. Tenim por que ens descobreixin. Ens deixem caure al costat de l'església i veiem com els ossos cauen des de lluny a una velocitat més lenta però lògica tractant-se d'ossos de peluix. Més tard, fent rotllana al voltant d'un petit foc, els investigadors ens ensenyen els fils d'una tecnologia estranya preguntant si sabem d'on ve. Em sorprèn la seva suavitat i elasticitat.

Continua llegint...

 

Batecs

Escrit per Peix - dimarts, 21 d’agost de 2018

No voldria cridar a la llum de la tarda ni cantar quan surti el sol.
Quan les cares es difuminen el carrer esdevé feixuc i viscós.
Po-por po-por po-por, batega amb alegria.

El fum que ha de venir fa de bufanda i m'estreny cada dia més.
La guspira s'apaga deixant-se caure entre els meus dits.
Po-por po-por po-por, batega d'alegria.

Continua llegint...

 

A l'abisme

Escrit per Peix - diumenge, 19 d’agost de 2018

I
I doncs?
I la
I és
I només
I tu
I jo
I ell
I ella
I potser
I a més a més
I aleshores
I al final
I encara
I quan
I
I
I...

Continua llegint...

 

I el so relatiu

Escrit per Peix - dijous, 16 d’agost de 2018

Avui, després de forces mesos, el gran poeta Poeta del Mató presenta la seva última obra. Jo no en tinc ni idea per tant no jutjaré ni intentaré entendre el que ha de sortir.

I
La figura famèlica i
desemparada intenta comprendre i
mor entre la solitud del bosc.


El so
La força és brutal quan el meu cos s'afina amb les hores mentre la resta es transforma en una dissonància freda.


Relatiu
A mesura que la llum s'abraona
reculo per no topar amb el temps.
Jauré al confort de la vida amb un somriure plàcid tot esperant l'escomesa.


Poeta del Mató

Continua llegint...

 

Al Núvol

Escrit per Peix - dimecres, 8 d’agost de 2018

Aquest bloc de notes té visites de qualitat. Siguem francs, en té poques però no em sap greu, millor qualitat que quantitat. Tot i això no deixaré d'anunciar que m'han publicat un conte en motiu del Premi Núvol de Contes 2018. Èxit absolut!

Deixo aquí l'enllaç per si de cas algú hi vol fer una ullada:
https://www.nuvol.com/opinio/segona-part/

Continua llegint...