dimecres, 28 de desembre del 2011

S'acosta el 2012

2012

Any de canvis. Canvis importants.

Me'n vaig.

Abans no ens preocupem massa, aviso que el bloc no el tanco. Però sí que me'n vaig. Me'n vaig d'on visc. He decidit llogar una casa en un poblet del Pirineu, a gairebé 200 kilòmetres d'on visc ara. Però no marxaré a fins al juny perquè la casa a on viuré encara no té acabades les reformes i també perquè hauré de fer la transició del treball des de l'oficina al teletreball però afortunadament ja ho tinc tot lligat.

Potser aquest canvi farà que escrigui menys. De fet ja escric menys per aquesta mateixa raó. Però així que pugui tornaré a una mitjana d'una entrada i pico setmanal.

Mica en mica aniré donant noves notícies!

Edito: Tot el què hi ha aquí escrit és gairebé mentida.

dissabte, 24 de desembre del 2011

dijous, 22 de desembre del 2011

És la guerra!

Companys i companyes, davant del setge continuat que hem patit els darrers tres anys, podem afirmar que ens trobem dins d'una guerra que podria arribar portar el nostre planeta a la ruïna. No és ficció. Una guerra contra el que fins ara era l'aliat més incondicional. Ens té por, però encara té la força per enfonsar-nos i abans no ens en adonem ens haurà doblegat si no reaccionem. Potser ja estem reaccionant tard, l'atac que anem rebent des de fa tres anys ha desgastat molts fronts de la nostra costa del sud i alguna del nord, cosa que ha fet que les forces de l'interior s'haguessin de desplaçar cap a la perifèria. Ho estan aconseguint. I quan ens hagin desgastat per totes bandes atacaran el centre i no hi haurà manera de salvar-nos. A partir d'aquest punt veurem com se'ns acosta la mort, i ella passarà per damunt de les nostres vides. No serem morts de la guerra perquè aquesta guerra no crea morts.

Tenim la força, tenim el poder suficient per capgirar la situació, però mai serem prou bons, malgrat ho hem intentat, per anar junts cap a la glòria.

dimarts, 20 de desembre del 2011

Confondre naps amb cols

Doncs això seria el mateix que dir: Dues patates dividides per un tomàquet no és igual a dues mongetes, sinó dues patates/tomàquet.
Les magnituds no es poden barrejar tan fàcilment.

I ara anem al cas de l'ultra-racionalisme i el Nadal.

Fi

dimecres, 14 de desembre del 2011

Presó des d'una pantalla

Albert

Des de la primera visita havia entès que el què volia en Manel era un sistema de control i tenir un registre de la feina dels seus treballadors. D'aquesta manera en podria fer un seguiment personalitzat i veure quin treballador era més o menys eficient en cada àmbit per a poder millorar la productivitat de l'empresa. Per sort el Manel al principi li va donar tota la llibertat per dissenyar el programa, però volia tantes coses que no el deixava ni respirar demanant més d'un canvi cada dia fins al punt en què a les nit no hi parava de somiar. Ara un cop entregat, per fi arribava el seu merescut descans.


Manel

Havia aconseguit tenir el què volia: un sistema de control i de registre de tots els moviments dels seus treballadors. Podia fer-ne un seguiment constant i personalitzat de manera que no se li escapava cap moviment en fals. Ara ja tenia la llibertat d'anar a on volgués perquè des de qualsevol lloc podia connectar-se i tenir controlats els seus treballadors. Per fi podia respirar tranquil davant d'un canvi tant important dins de l'empresa. Feia anys que no parava de somiar en aquest dia i ara mirava des d'una pantalla els registres de cada treballador mentre jeia en un sofà durant l'hora del seu descans.


Joana

Es pensava que sempre havia fet bé la seva feina. Gairebé quinze anys al seu servei i mai havia creat cap problema i sempre havia entregat la feina a temps. Però ara l'obligaven a utilitzar un programa que per al control, registre i seguiment de les seves feines. Un programa que va començar per augmentar la capacitat de cada treballador i per ajudar a no perdre el temps però mica en mica el programa havia anat prenent la seva llibertat. Ja no tenia temps per respirar perquè havia de complir el mínim d'hores exigides. Aquest canvi progressiu va anar minvant la seva alegria i anar a treballar ja era una rutina monòtona feixuga que angoixava tota la seva vida. Volia somiar que tot s'acabava però no hi havia temps per a un descans.



presó
1 1 f. [LC] [DR] Fet d’estar detingut, privat de llibertat. Pena de presó. Li han sortit dos anys de presó. Fer presó.
1 2 [DR] presó preventiva Privació de llibertat mentre dura la tramitació d’una causa.
2 1 f. [LC] [DR] [DE] Lloc on hom està pres o detingut. La presó de dones era als afores de la ciutat. Ficar algú a la presó.
2 2 [LC] [DE] [DR] presó cel·lular Presó en què cada pres està tancat en una cel·la o apartament separat.
Definició al DIEC 2
Creative Commons License