Ens trobem a finals d'estiu. La Cris se l'ha passat treballant. Menys l'última setmana de Juliol que va poder fer una escapada. Una escapada que per sort havia lligat amb molt de temps. Si no l'hagués lligat amb temps segurament hauria treballat.
La Cris sap que hi ha molta gent que treballa molt més que ella amb molt menys a canvi. La Cris també sap que hi molta gent que no pot treballar i faria el què fos per poder tenir la seva feina. Però la Cris, que és una mica egoista i pensa molt en ella, diu que es passa el dia treballant i que per això té mal de panxa, i també mal de cap, i algun dia, si ha sigut molt dur, li costa respirar, es tira al sofà quan torna de la feina i s'hi queda fins a l'hora de sopar, sopa i se'n va a dormir.
A la Cris ser egoista i pensar només en els seus mals i treballar tot el dia li ha passat factura: com que no va trobar cap dia per anar a buscar uns papers molt importants l'han fet fora de la universitat a distància on estudiava. Però ella això ja ho sabia que passaria si no feia festa un dia per anar a buscar els papers; A més a més d'haver quedat fora de la universitat els seus amics més amics l'han deixat sola perquè no pensa amb els altres i ja ningú vol anar amb ella. Li diuen que només pensa en ella i en els seus mals i en la feina i que per això no volen anar amb ella, que n'estan cansats, que abans reia i volia fer moltes coses però ara es passa el dia trista i és egoista perquè no pensa en els altres.
La Cris com que és egoista no sap què dir i està trista pensant què pot fer per millorar, però té feina i ha d'anar a treballar.