Relativitat

M'apunto a la proposta de Relats Conjunts!

Vaig girar-me a contracor pels crits, dirigits només a mi, de la Carme, que expressaven una rancúnia acumulada d'anys d'avorriment i impotència i com dagues afilades es clavaven al meu cos fred. Era al replà, dreta, cridant-me mentre jo baixava escales avall intentant refugiar-me d'una tempesta cada cop més freqüent de retrets i insults; la Carme estava encesa i els seus ulls tenien una passió que feia anys que no veia. La vaig insultar cridant més fort que la seva veu acostant-m'hi amb un pas pausat i tens. Quan estava a un pam d'ella la vaig agafar per la cintura i la vaig besar amb totes les meves forces. Llavors ella m'esquinçà la samarreta perquè no hi havia temps per perdre i vam fer l'amor, suats, bruts i gemegant com mai per acabar extasiats sobre un terra càlid escalfat pel sol de tarda. Vaig anunciar llavors a la Carme que marxava en un món on ella no hi tenia cabuda. Plorant amargament es va vestir i es va retirar lentament baixant cap a l'estudi.

Una classe d'història de l'art

Tinc una curiositat que no crec que pugui satisfer. Si per alguna raó d'aquí dos cents anys encara existeix la humanitat, i si encara hi ha professors d'art i d'història ens podran definir el moment actual dins d'un corrent artístic, cultural i social diferent als altres? 

Diran per exemple: 

"Després de l'època d'abundor de finals del segle XX i els primers anys del XXI, a la segona dècada del segle XXI el model econòmic i social es trenca. Aquest fet provoca que sorgeixin nous corrents d'art que volen despertar a una societat adormida i passiva un moviment que clami justícia. N'és un exemple l'escultura Somiant en polimorfisme d'Ingrid Lagrange el qual va estar exposada durant uns anys a la gran entrada de l'edifici de l'Organització Mundial del Ciutadà fins que per un tràgic accident la van retirar i que ara es troba exposada al Museu d'Art Nacional de París sota fortes mesures de seguretat"