El temps, que sento gairebé aturat, m'agrada. Alhora, necessito que els dies s'escolin tan de pressa com puguin.
Avui he vist un senglar i, com cada vegada, m'ha sorprès la seva mida. Semblava un gegant. He mantingut la distància i la bèstia, ignorant-me, ha sortit del caminet i ha baixat cap a uns matolls, just al costat d'una granja immensa de porcs. La granja queda amagada darrere d'una preciosa masia que es veu des de la carretera, més avall.
Ahir vaig veure un aguilot. Va sortir del bosc d'alzines sense fer cap mena de soroll, a poques passes davant meu. Va volar de pressa cap a un camp ondulat fins que el vaig perdre de vista. Un tractor, enmig d'un núvol de pols, llaurava a l'altra punta.
Abans-d'ahir, ja fa molt de temps, envoltat de cares conegudes i desconegudes, vaig pregar que els segons comencessin a córrer. Asfalt, cotxes i edificis. Va ser un bon dia.
