L'infinit no existeix

És un moment tan màgic, tan imprevisible...

El final del capitalisme extrem s'acosta! Ell tot sol s'esgota lentament gràcies a l'avarícia d'una societat corrompuda i malalta. Sempre és moment de canviar les coses però en pocs anys la situació serà ideal.

És necessari aconseguir una educació que ensenyi els valors de la llibertat individual i col·lectiva seguint els principis de la Declaració Universal dels Drets Humans.
És necessari disposar d'un coneixement obert i lliure per a cada una de les persones aconseguint així la igualtat d'informació.
És necessari dotar d'eines per tal que qualsevol persona pugui expressar la seva opinió amb llibertat.
etc.



I desprès què?

En un moment de la història de la humanitat va passar un fet que els més optimistes creien ideal, la societat finalment es va unir per avançar junts. Tota la humanitat tenia els mateixos privilegis i ja no hi havia diferències de cap mena. La societat havia arribat a un punt de maduresa tant elevat que ja no existien governs per controlar les persones. Cada una era el seu propi govern i via trobades, reunions i assemblees les persones i tot el món gaudia d'una llibertat i igualtat mai vistes. Com que les possibilitats de tenir controlada la societat i els seus recursos ja no formava part del pensament de ningú, les guerres eren part del passat i tothom vivia amb plenitud i felicitat.

I gràcies això, la societat va avançar tant que la vida a la Terra era una anècdota. Ja es vivia més enllà en nous planetes o estacions flotants a l'espai. Viure a la Terra era avorrit perquè tot ja era conegut. La majoria marxaven fora buscant algun objectiu a batre. Mica en mica tothom buscava nous objectius i s'hi van tornar addictes. De recerca, d'exploració de més i més planetes i llocs per viure. Cada nou objectiu assolit formava part de la societat, tot era de la humanitat, fins i tot l'avarícia que en un passat havia sigut individual, ara havia esdevingut col·lectiva. I aquesta avarícia, sense que ningú ho veiés, va començar a arrelar a una societat ideal i madura que no era capaç de veure un altre cop la mateixa pedra; va ser el principi d'un nou final de cicle.