dijous, 27 de gener del 2011

POR

Una pressió al pit.
El cor s'accelera.
L'estómac fa una, dues, tres, mil voltes.
Una gota de suor freda.
Tremolen les mans.
La sensació de mareig arriba.
Els peus no noten el terra.
Ulls vermells humits.

Córrer enllà, cridar ben fort de ràbia i aprendre volar.

dimecres, 26 de gener del 2011

Mentrestant en alguna part del món...

Una fruita de dimensions considerables es troba caient fatalment per culpa de la sacsejada que ha fet un elefant bonic que tot just comença el seu segon àpat del dia. A terra, feliçment, una oruga lletja passeja tot buscant un tronc per enfilar-s'hi i trobar una fulla del seu gust. La fruita de dimensions considerables cau finalment i aixafa sense miraments l'oruga lletja matant-la de cop.

dilluns, 24 de gener del 2011

Fred

Quan fa fred no vols sortir de casa. Et quedaries dins del llit tapat sota els llençols. Però et toca anar a treballar i t'abrigues bé amb la bufanda i els guants i surts amb un pas decidit però pensant en l'escalfor de casa. Que bé que s'hi està a casa. El carrer és fred. Molt fred. No t'agrada.

I només has caminat quinze metres que veus un ocell molt petit, que fa mig pam com a molt. No saps quin ocell és. Blanc amb unes línies grises i negres, uns color d'hivern. El voldries agafar però s'escapa quan t'hi acostes i segueixes caminant. Més enllà veus uns arbres que han perdut totes les fulles mentre un grup de pardals que ha arribat volant es paren entre les seves branques. No pots aturar-te perquè no vols fer tard però t'agrada el què has vist. Deixes de pensar en el fred.

dimecres, 19 de gener del 2011

Desembarcament de Normandia

Una nova proposta de Relats Conjunts! L'anterior me la vaig saltar. Estava fent vacances d'escriure.

Desembarcament de Normandia



Has baixat per un camí llarg fins a la platja. Una platja immensa. Una platja molt bonica. No penses i et treus la roba llançant-la a l'aire i que caigui a on vulgui. Corres i et mulles mentre vas entrant dins d'una aigua tan freda que intenta paralitzar-te tot el cos però no ho aconesegueix. Hi ha algú més que també es treu la roba i corre cap a tu i et tira i caieu dins de l'aigua, us aixequeu i us empaiteu per la sorra. Nedeu mar endins agafats de la mà amb por a allunyar-vos massa, però us teniu l'un a l'altre i us torneu valents per anar més enllà del què hauríeu imaginat. Aneu tornant cap a una zona menys fonda per poder tocar el terra i us abraceu ben fort i us feu un petó ben llarg i jugueu i feu l'amor com podeu dins de l'aigua. I us deixeu caure sobre la sorra mentre les onades us piquen als peus en una platja immensa i bonica que intenta superar un passat on va prendre moltes vides.
- Nosaltres hem vist una platja perfecte. El soldat que va arribar des de la barca què devia veure?
- No ho sé. El què hem fet és correcte?
- No ho sé.

dijous, 13 de gener del 2011

La màscara

M'he fet una màscarà que enganya a qualsevol. I a mi. A mi tant que de vegades la màscara em pren el control i em torna afable i insegur. No me la trec. Només de tant en tant quan no puc soportar el seu pes que angoixa i desespera. Llavors surto jo: la maldat perfecte, l'avarícia i la supèrbia més pures. Em reconec. Sí, sóc jo. No m'atura res ni ningú. Aconsegueixo tot el què vull. Sóc fort i puc conquerir el món. Només el temps evita aquest destí fatal; però sóc pacient. Qui m'ha conegut sense la màscara em seguirà fins on jo vulgui. No poden marxar. Ningú pot. Sóc la vida, sóc la força, sóc el què vol ser tothom en el més profund dels seus desitjos. Sóc el teu Déu!

dilluns, 10 de gener del 2011

Pensaments rutinaris

Et lleves al matí.
Vas a dormir a la nit.
Et lleves al matí.
.
.
.


Shhhht, silenci!

Així no vas bé company.
Busca't un altre món on et deixin posar el peu. En aquest t'hi fas mal oi?

dimarts, 4 de gener del 2011

El desert

Abans d'anar a dormir, de tant en tant, m'imagino pujant una muntanya de sorra fina daurada sota un sol immens que ho asseca tot, enfonsant la mà dins la sorra notant el pessigolleig i l'escalfor que em crema, agafant la sorra i deixant-la escolar pels dits veient com cau lentament i constant, mirant cap a l'horitzó i no veure res més que dunes i dunes i la línia fina que separa el cel de la terra...

De debò és així el desert? Jo l'imagino com un paisatge senzill, simple, perfecte, immens... Un dia hi vull anar per saber-ho del cert.

diumenge, 2 de gener del 2011

Què en farem d'aquest any?

Porto dues hores escrivint. Curiosament tot el què he escrit era molt normal i lògicament no ho puc publicar. Posaré però una petita part. Una pregunta filosòfica que no vull resposta. No la vull saber:
Som dolents i ens esforcem a ser bons o és al revés?

Tu, que em deixo la part més important:

MOLT BON ANY 2011!
Creative Commons License