dimarts, 24 de març del 2015

Amor

Es va aixecar d'una revolada i corrents va sortir per la porta, va baixar les escales gairebé rodolant i perdent l'alè pels carrers va arribar a la porta de casa seva just quan sortia. Ella es va sorprendre i ell sense dir res la va agafar i se la va endur lluny de les mirades furtives. Apartats de tothom i amb la intimitat que un pàrquing fred, fosc i humit pot donar, ell va declarar el seu amor incondicional. Ella confosa i espantada va intentar fugir mentre ell la retenia amb la mà ferma.
-No, no fugis estimada, ja no ens haurem d'amagar mai més. Ets la flama de la meva vida. Jo sense tu no valc res.
Ella proferí un crit i va caure als seus peus plorant i emocionada per la rima que li acabaven de regalar. El va besar amb una passió que mai havia sentit i van fer l'amor ben brut i ben bèstia. Tant com siguis capaç d'imaginar.
Ja no es van veure mai més.

dilluns, 23 de març del 2015

La claror va passar i la nit var esdevenir un embolcall a la meva ànima. La remor llunyana de la ciutat trencava de tant en tant el silenci més absolut. Vaig seure i sense saber si els meus ulls estaven oberts o tancats vaig deixar lentament el meu aire. La meva ment es va relaxar i vaig començar aleshores una respiració lenta i calmada. Era jo i la meva respiració. Van passar hores i em vaig perdre viatjant cap els racons més profunds dels meus pensaments.

[...]

dilluns, 2 de març del 2015

Felicitat

Perquè quan al mig de la ciutat entres en un descampat i el travesses escoltant el soroll que fan les petites pedres mentre les trepitges recordes que vas ser nen. Recordes aquest mateix soroll quan esperaves jugant davant d'algun restaurant de les afores que els teus pares acabessin de dinar.

Perquè quan surts al carrer després de dinar i el sol cau per tot arreu respires profundament intentant capturar tota l'escalfor del moment i et transportes a les tardes de l'institut on totes les seves classes eren senzilles i les recordes tranquil·les, quan segurament no ho eren.

Perquè quan al matí agafes la bicicleta després d'un bon esmorzar per anar a treballar i corres notant el vent a la cara t'adones que d'aquí uns quants anys aquest serà un record tant potent com els altres. I ara ho pots veure.
I per això aprofito tots i cada un dels segons del petit trajecte.

Mononoqui

Anit suletalu mino.
Iulueru tsuru io,
siqui notxi coliquí
soà né cu,
Omo aino cuocoró.

Omitsi natare ta.
Ianyi paro utse pucí,
Sono quit saquirí
apuni ta,
sonanà quo ioto taó.

Oh nassini poïpóriï
xi tobu, macu tono cuocoró
bo xivarà
morino tedí.
Mononoqui atxi ma què?
Mononoqui atxi ma què?


Demano perdó a qui conegui la cançó, a qui hagi vist la pel·lícula on surt aquesta cançó, als seus creadors i a tothom en general.
Creative Commons License