diumenge, 27 d’agost del 2023

És temps de mores

Les fulles em miren i em demanen si us plau que les deixi caure, que volen tornar a començar. Responc que si obeeixo les seves súpliques, no tornaran a començar, sinó que es desfaran a la terra o un cop de vent se les endurà. És igual, deixeu-nos ser lliures, em ploren. I l'arbre, cansat, ja no sap com retenir-les i em mira afligit i resignat al cicle natural.

M'atipo de mores i prometo que en poques setmanes les deixaré marxar, que la impaciència no és sana, que hi ha un moment per cada cosa i que aquesta és la meva última lliçó per a elles. No les deixo convençudes, però veient que els seus planys són en va, m'obliden de pressa i es posen a ballar amb el vent del matí.

Camino cap a casa i sento de lluny el seu crit. Recorda que ens ho has promès. Em giro i continuen ballant com si no m'haguessin dit res.


I ara, un dia amb bicicleta:

Fa dies, pujant per una carretera, el meu cos es trobava prop de la desfeta. Mentre pensava que la duresa de la carretera només em podia dur a l'infern, dalt del cel un grup d'aguilots donava voltes sobre meu. En vaig comptar cinc. Jo pujava i pujava i les meves cames clamaven descans, però no les deixava. Si va sumar un sisè aguilot. I jo em mirava preocupat els ocells mentre voltaven pacients a la meva més que probable mort. Però no defallia i seguia amunt amb unes forces que no tenia fins que vaig trobar-me dalt del coll. L'esforç final em va fer oblidar l'amenaça que aguaitava qualsevol pas en fals. Vaig aturar-me distret per fer un glop de la cantimplora. Els crits de terror d'uns falciots van avisar-me del perill imminent. Els aguilots baixaven a gran velocitat. S'havien doblat en nombre i esperaven en mi tenir un valuós botí. Vaig alçar els braços maleint els ocells i vaig cridar que les portes de l'infern encara no s'obririen per a mi. I de seguida van abandonar l'escomesa alçant-se i perdent-se cel enllà. Vaig donar gràcies als falciots per salvar-me la vida i sentint-me afortunat vaig tornar cap a casa.

dimarts, 1 d’agost del 2023

No violència

No us vull mentir, tinc molt a explicar, però sento com si no estigués preparat encara. Fa dies que intento entendre el món de la no-violència. He llegit llibres sobre aquest tema, alguns de molt antics i d'altres que no fa ni un segle que van ser escrits.

Entremig d'aquesta nova vida, he aprofitat per fer bacó fumat. A mi no m'agrada gens el bacó fumat. De fet, no m'agrada res del porc. Als baixos del bloc, aprofitant que la conserge fa vacances, he muntat una carnisseria. Res de violència, és una parada on venc la carn fins que s'acabi. Tothom en compra menys el veí del replà. Que bé que dormo ara que ja no el sento roncar com un garrí.

Llegint sobre la renúncia absoluta de la violència m'adono que la vida es torna més plena. Vist des de fora, qualsevol diria que m'he tornat un covard, però la meva existència ja va molt més enllà de qualsevol disputa.

Bé, no sé què acabo d'escriure, segueixo.

Vaig fer quatre dies de vacances. Vaig continuar treballant amb una història que ja comença a tenir forma. Forma de bunyol escarransit, però forma, al cap i a la fi. N'estic ben orgullós. És com les dues grans altres històries, una sobre el coneixement d'un mateix, i l'altra sobre l'orgull i el menyspreu. Totes dues abandonades a mig fer en un disc dur perdut, a l'espera que les dades es corrompin per així poder-me lamentar amb raó de no acabar-les i no com ara que, en lamentar-me, enganyo al remordiment. Aquesta última obra parla de les limitacions dels éssers humans. És ben clar que cap de les tres històries parlen del que he dit, però així sembla que soc un erudit.


Bé, no estic dient res de bo i se m'està fent tard. Llegiré una mica abans d'anar a dormir.


PS. Ara fa un mes em van oferir un lloc de treball en un país llunyà en una coneguda empresa del món de la informàtica. La figura de “Team leader” em van oferir. Lu típic, un sou astronòmic, un equip de vuit, deu persones, un projecte desconegut (confidencial em van dir) i d'allò més motivador, res de metodologies àgils, sinó que metodologies per a projectes que siguin molt estables (segurament RUP o LEAN), etcètera. Vaig dir que no. Si fos capaç, deixaria la feina i em convertiria en un escriptor mediocre.

Creative Commons License