Notice

These days have been tough. A month ago, I received a formal request asking for old documents. At first, they informed me that it was only to check a minor discrepancy. I submitted them all. They reassured me, telling me that there was nothing to worry about. I thought everything was fine, and I forgot about this little episode. However, a week ago, I received an official notice. A severe penalty.

At that point, I realized I had been scammed years earlier. Now I am nearly broke and devastated. The person who scammed me also robbed me of my friends, my happiness, and my life. He left me with sadness, anxiety, and loneliness. I briefly explained the situation to some new friends, and now I am afraid they might distance themselves from me. I am scared.

L'alzina

Separats per marges de bardissa, els camps de blat se succeeixen a banda i banda del camí solitari. La majoria ja estan segats i hi queden bales de palla escampades. Després d'un breu instant ataronjat, el sol s'ha alçat i ara tot té un toc daurat i acollidor. Crido de ràbia. Espanto un estol d'ocells que aixequen el vol i s'allunyen de mi. Em sap greu veure'ls marxar i maleeixo haver cridat. Hauria d'haver callat, és clar, però aquesta vegada pensava que seria diferent. Començo a córrer i deixo enrere els camps. Travesso boscos, salto torrents i vorejo pobles sense aturar-me. Quan el sol ja crema, m'assec esgotat a l'ombra d'una gran alzina. Em passo la mà per la cara i noto la pell enganxosa, amb rastres de llàgrimes eixutes. Recolzo el cap contra el tronc. I, ara sí, ploro. 

—Fins quan? Fins quan? —li pregunto entre sanglots—. No sé si aquesta vegada ho suportaré.

Deixo caure el cap sobre els genolls i m'hi estic una bona estona, mirant el terra. Al cap d'uns minuts m'adono que estic envoltat de formigues que entren i surten del seu cau per un forat minúscul. En deixo pujar una als dits. Es mou de pressa i he d'anar girant la mà per no perdre-la de vista. No li vull fer mal i la torno a terra, sobre una de les arrels que sobresurten. Respiro a fons, ja més calmat. 

—Saps? —li dic a l'alzina—. Almenys tu no marxes.

Solatge

Arran d'una decisió.

Les paraules s'esvaeixen a poc a poc, perdent la vivacitat primer i el color després, fins a tornar-se invisibles.

Alegria. Felicitat. Amor. Esperança.

Descobrir-ne d'altres.

Por. Tristesa. Angoixa. Solitud.

Aprendre a sepultar-les sota la sorra. Buscar-ne de noves i apilar-les per fer-ne fites.

Llibertat. Calma. Natura. Somnis.

Però, de tant en tant, el vent tomba les fites i s'endú la sorra.

La decisió.