Una manera de viure

Escrit per Peix - dilluns, 31 de desembre de 2018

Vaig caure en un forat tan profund que sortir-ne era una tasca gairebé impossible. Vaig haver d'aprendre a escalar, vaig haver de perdre la por a relliscar, vaig relliscar i caure centenars de vegades. De vegades, estirat al fons humit, em conformava i em deia a mi mateix que allà tampoc s'hi estava tan malament. Tenia tranquil·litat i temps per reflexionar. Van passar els anys i la meva tècnica d'escalada va millorar però no el suficient per aconseguir sortir. Quan relliscava sabia agafar-me i ja no queia al fons. Vivia en una roca prop de la sortida on el sol sovint m'escalfava el cos. D'allà escoltava els ocells cantar i l'aire era fresc i net. A les nits mirava la lluna i les estrelles i imaginava l'univers infinit. Si plovia m'arrecerava ben aprop de la paret i així em mullava menys. Si nevava m'agafava fort a la pedra amb por que es gelés i rellisqués avall. Passaven les setmanes i cada vegada feia menys intents per sortir. Molts dies oblidava que volia sortir i és que des d'allà dins no tenia gairebé preocupacions i m'hi sentia feliç. Fa pocs dies, en un descuit vaig relliscar i no vaig tenir temps a agafar-me a la roca. El fons del forat s'havia negat d'aigua. Em vaig enfonsar en una aigua negre on la llum del sol mai hi ha arribat. Amb penes i treballs vaig acostar-me cap a les parets i aquestes ara eren tan llises que era impossible agafar-se a enlloc. Havia d'aprendre a nedar.

Continua llegint...

 

Imants

Escrit per Peix - divendres, 28 de desembre de 2018

Fa unes setmanes vaig comprar imants de neodimi. L'ús que n'he donat i donaré a aquests imants queda enterrat en un misteri indesxifrable però abans de l'enterrament vull explicar que vaig agafar-ne un parell i els vaig separar dos pams. Quan els vaig alliberar dels meus dits aquests van patir una força d'atracció mútua que els va atansar a una gran velocitat. Van patir un xoc brutal i es van desfer a bocins. Uns bocins que van formar una bola entre ells que no vaig ser capaç de separar. Ho vaig provar diverses vegades amb el mateix resultat. Al paquet venia una advertència avisant que la ingesta d'un d'aquests imants podia causar la mort i també en prohibia l'ús a menors de setze anys. Vaig cridar: Yeah, bitch! Magnets! Oh!

Ara aquí hi va una reflexió profunda i colpidora relacionant els imants amb la vida.

Continua llegint...

 

El temps

Escrit per Peix - dimarts, 18 de desembre de 2018

Podem estar segurs que l'univers és tal i com el veiem? Ens passa el temps o som una simple projecció d'un passat que ja ha ocorregut? Som conscients de tot el que fem i som lliures de prendre decisions, però, és cert?

Potser el nostre temps va enrere però no som capaços de percebre-ho. Ens pensem que avancem cap al futur però podria ser que hi estiguem reculant on totes les nostres decisions que prenem realment són la raó dels fets que hem viscut. Potser el nostre univers està portant l'entropia al mínim, a un ordre prefecte, però ho veiem de cap per avall. Ens acostem sense saber-ho a allò que anomenem Big Bang. Principi i fi, quina coincidència més perversa.

Existeix un símil per poder comprendre aquesta estranya realitat. Imagina't que sempre has caminat enrere. Vas per un bosc o pels carrers d'una ciutat i no penses, només camines i mires. Veus tot el que tens al davant i el que tens darrere va apareixent. Per a tu seria ben normal haver viscut sempre així i potser no et plantejaries una manera de viure diferent.

Veus el teu passat i el futur va apareixent per la teva esquena.

Continua llegint...

 

La gran comèdia

Escrit per Peix - dijous, 13 de desembre de 2018


Qui em pot assegurar que no estic sol? Podria ser que per estalviar recursos quan no tinc cap mena d'interacció amb algú, aquest, deixa d'existir? El fet de contestar aquesta afirmació no prova que és una resposta genuïna ja que podria ser generada per una màquina que per la meva condició no tinc capacitat d'imaginar. Tampoc puc estar segur que res sigui real encara que pugui veure, olorar, tocar, tastar... Existeixo? Tot el meu passat, d'ara, de demà i de sempre podria ser també fictici. Però encara que no en pugui estar del tot segur, sé que puc pensar i per això em sento valent d'afirmar que jo sóc l'únic i el veritable. Sóc la ment, el producte i potser la màquina d'aquesta gran simulació macabra de l'univers. Què s'està provant? Què és aquesta broma pesada còsmica?

Continua llegint...

 

L'aire

Escrit per Peix - dimarts, 4 de desembre de 2018

No sé si va ser per la clarividència del meu enterrament o pel terror desmesurat que el meu cos no va saber suportar. Vaig tancar els ulls i vaig respirar profundament l'aire impregnat de l’olor intensa de la mar.

Continua llegint...

 

Somni

Escrit per Peix - diumenge, 2 de desembre de 2018

Avui he desitjat que es trenquessin les lleis de la física i que el temps es fes un embolic perquè les nostres vides poguessin coincidir. Des de la part més remota del meu cos s'ha format un una por i una alegria que ha bloquejat tots els meus sentits i el món, de cop i volta, s'ha tornat transparent, excepte tu.

Ara només espero despertar-me i deixar que el record s'esvaeixi per sempre, per tu.

Continua llegint...