I
Orbitant al voltant d'una idea, la velocitat no és suficient per evitar la caiguda al seu centre. Tard o d'hora la seva gravetat dirà: ets meu. I jo em deixaré endur pels seus braços, nu i sense oferir resistència. Però mentrestant orbito i esquivo el destí.
II
Com he arribat fins aquí? Accepto que la major part de la culpa és meva. M'he allunyat dels gustos dels altres, potser portat per un esperit inconformista i rebel. Però quan m'acosto als que m'interessen, una força de repulsió creix a banda i banda. I veig com aquells anys, quan el tacte era una part important de la vida, ara són un passat que mai tornarà. Queda una part que no controlo, que no tinc dret a lamentar, una part de culpa minsa que l'entorn decideix a l'atzar.
III
Paraules i més paraules. No vull parlar. No vull donar opinions. No vull saber res. Vull ser un llibre en blanc i tornar a aprendre amb la il·lusió de descobrir el món des de la innocència. Però el món no funciona així i l'únic que puc fer és apartar-me de les paraules que surten de dins meu. Les imatges que em venen de quan parlava em creen malestar i angoixa i reafirmen la meva condició. Una condició que em va venir donada i no vaig tenir manera de refusar. Odio el meu jo del passat i odio el del present que no ha après res. Ell parlaria i parlaria si tingués tan sols una ocasió.