La raó que envolta a tot plegat és misteriosa. La dura realitat fa caure les grans parets que tapaven les grues que les construïren i fa emergir les immenses naus fosques i velles que grinyolen i escampen fum i mort per allà on passen. Les papallones sota una ombra aterridora descansen per sempre i ens recorden una vida dels avantpassats que va ser bonica.
I ara una cosa completament diferent.
Reposa en el seu cos sonor
entre esgarips punyents
i laments llargs de tristor.
Profunda i serena ens recolza
donant la calidesa
que tant sovint ens fa falta.
La lliçó del sentit comú i
a l'hora la mofa tots.
És així, la viola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada