Resposta als comentaris de l'entrada Nova Entrada

Escrit per Peix - dijous, 19 de maig de 2011
-Això és un comentari.
-Sí capità!

Gràcies per expressar la vostra emoció davant d'un dels millors posts que s'han fet i es faran mai. No voldria caure en la fatxenderia ni molt menys en la vanitat, però certament és un post que expressa l'art més pur, l'essència de la paraula i de la lletra en sí.

Parlant de l'essència de la paraula i de la lletra en sí:

Un dia, en una situació que no era gens propícia per a les grans filosofades i elucubracions sobre la lingüística, em trobava parlant sobre la Teoria de la mitosi i mutació de la Lletra Original. La lletra que va provocar l'explosió de l'escriptura, o també anomenat el Big Bang de les paraules. No la sabeu?

Teoria de la mitosi i mutació de la Lletra Original. Versió infantil.

Fa molts i molts anys, quan encara no havien inventat els números i per això diem molts i no la xifra exacte, una persona de sexe desconegut, va fer un gargot a una paret i va dir: "Això és una lletra". La gent del seu voltant amb crits de joia van córrer a la paret i van observar la lletra.

La persona de sexe desconegut que acabava de dibuixar la lletra, la va tornar a dibuixar. Una altra persona del seu costat la va copiar, i una altra i al final tothom estava copiant la lletra original. I a mesura que dibuixaven s'anaven allunyant per un problema d'espai. Per culpa de la distància no podien veure la lletra original cosa que va provocar que copiessin la lletra que tenien més a prop cada vegada. Era la mitosi de les lletres.

Però ai las! Aquesta mitosi fallava. Com més s'allunyaven la nova còpia anava patint petits canvis. I de la lletra original havien sortit gargots que no tenien res a veure. Era la mutació de les lletres.

Va arribar un punt que hi havia tantes lletres juntes i tan atapeïdes que la situació era insostenible. Llavors una tremolor va fer trontollar a tots els que estaven dibuixant. Es van apartar de la paret i aquesta va fer un gran pet i les lletres es van escampar pel món. Algunes es van ajuntar perquè segurament se sentien soles i un grup d'aquestes va anar a parar als peus de la persona de sexe desconegut. Va alçar el grup de lletres i va dir: "Això és una paraula". La gent no es podia creure el què veia i sentia. Van començar a cridar alguns, altres ploraven d'emoció, molts demanaven un autògraf a la persona desconeguda ara que ja podien; era un moment d'emoció i excitació col·lectiva com mai llavors s'havia vist.

Més tard, les paraules s'ajuntarien formant frases. Les frases formarien històries. Les històries llibres, els llibres biblioteques...

I així és com d'una lletra, la Lletra Original, en va sortir la revolució més important de totes els temps.

I conte explicat, conte acabat.

Visca la revolució!
 

5 comentaris.

  1. Quadern de mots - 19 de maig de 2011 a les 14:42
    Impressionant, faràs una resposta de la resposta??? :DD

    Fins aviat.
  2. Roger Tarragó - 19 de maig de 2011 a les 17:44
    Bona aquesta!
  3. Marina - 20 de maig de 2011 a les 0:20
    I deies que no valia (pagava?) la pena, eh...
  4. Peix - 23 de maig de 2011 a les 9:39
    :) Gràcies

    Quadern de mots: no, no vull fer una resposta de la resposta. Crearia un precedent perillós que ens podria portar a una fallada del sistema.

    Roger: pel teu comentari suposo que has imaginat que la persona protagonista és una dona i a sobre està bona.

    Marina: tens un deute amb mi. Però encara no sé quin és el valor de la pena.
  5. tulipe - 4 de setembre de 2011 a les 20:41
    tu has acabat amb la dicotomia entre ciències i lletres!!! jaja no sé ben bé de quina manera he naufragat i he arribat aquí, però em semblava injust anar-me'n sense dir-te que em sembla molt original :)

Alguna cosa a comentar?