dimarts, 31 d’agost del 2010

Avui el Ferran ens explicarà una cosa

Qui és el Ferran?

Doncs no sabria com descriure'l. No es caracteritza per ser alt ni baix, ni gras ni prim.

Al Ferran li agraden les cases petites i antigues amb finestres i balcons atapeïts de torretes plenes de flors. No ho explica mai a ningú això. No queda bé sabeu? També li agrada mirar els aparadors de les pastisseries tot i que segurament no es menjaria cap pastis dels que hi ha exposats. Li encanta escapar-se als camps i als boscos per estar-se una estona passejant o assegut simplement per passar l'estona. Vesteix com els seus amics. Té una feina com una altra i surt de festa menys del què voldria però si es passés no seria bo tampoc. En definitiva, el Ferran és una persona normal exceptuant el tema de les pastisseries.

Un dia el Ferran va donar un cop al braç d'una persona. Resulta que aquesta acabava de caure i li feia mal. Segurament va demanar perdó mil vegades i per pesat pot ser que al final el fessin callar. El cas és que tot i conèixer aquesta persona mai s'havia fixa't amb ella. De fet feia molt temps que no es fixava ni en ningú ni en ell mateix. Hi ha feines molt més importants que això! Havia de conèixer millor aquesta persona. Això l'ajudaria a conèixer-se ell mateix? No ho sabia però ho havia d'intentar. Si voleu saber la resposta, aquesta és no. Però no ens interessa. El què ens interessa és que va fer una petita amistat que sense saber-ho l'ajudà a oblidar els problemes absurds que l'envoltaven. Va deixar de qüestionar-se tot el què feia per fer simplement el què li agradava. El Ferran li explicava els seus problemes. Problemes absurds que sortien per qualsevol estupidesa. Mica en mica el Ferran va adonar-se que es passava masses hores del dia pensant en aquesta persona. Va intentar oblidar-se'n. I bé, com podeu suposar el Ferran no se'n va oblidar.

El què ve a partir de llavors és digne d'agafar el Ferran i penjar-lo. No ho explicaré pas. Si voleu, que us ho expliqui el Ferran (però no sé com, és un personatge del meu bloc). Se'n penedirà durant molt de temps. Ja s'ho farà.


Bé, potser que deixem al Ferran dir el què li toca dir oi? Abans li donaré una entrada com si fos un conte:

Hi havia una vegada personatge d'un petit bloc que es deia Ferran que li va tocar, com a càstig, explicar una cosa. Endavant Ferran!

-Hola, em dic Ferran i he d'explicar que a partir d'ara el Peix escriurà molt molt poquet al seu bloc. Diu que de tant en tant posarà alguna cosa que no hem de patir. La raó? Bé, no deixarà d'escriure parides però no les publicarà. Diu que ho fa a petició de molta gent. Peix, ets dolent. Perquè expliques coses de mi que no ha de saber ningú i a sobre em fas dir això?

divendres, 27 d’agost del 2010

- Peix, què et passa?
- Tinc por.
- I perquè tens por?
- Veus allà al final del llac? Hi ha un pescador.
- Però estàs a l'altre punta del llac.
- I si em despisto i nedo cap al fons? El deixaré de veure i me'n oblidaré. Llavors sense voler pot ser que vagi nedant fins a l'altra banda, m'agafi i se'm mengi.
- Si vols, mentre hi ha el pescador et puc posar en una caixa plena d'aigua i quan marxi et torno al llac.
- Jo no et puc creure, no et conec. Com puc confiar amb tu?
- Jo no sóc pescador.
- Però bé que estàs al llac.
- He vingut a passejar i a veure com juguen i corren els animals.
- Dóna'm una raó perquè pugui confiar.
- M'agraden els peixos i no els faria cap mal.
- Encara no et crec.
- No et puc donar cap raó perquè confiïs amb mi. Ens hem conegut fa un moment i ni tan sols ens sabem els nostres noms.
- Alsehores trio confiar amb tu.
- I si t'he enganyat?
- No ho has fet. Perquè quan m'has vist nedar tan lent m'hauries pogut agafar i en canvi t'has preocupat per mi preguntant-me què em passava. Quan ho has sabut m'has trobat una solució al meu problema. I quan et deia que no podia confiar amb tu has sigut sincer i m'has dit que no podia i no m'has donat una explicació qualsevol com faria el venedor d'un mercat.

dimarts, 24 d’agost del 2010

Hi havia una vegada una distància molt gran que no es podia trencar.

Perquè!?

dimecres, 18 d’agost del 2010

Una estufa elèctrica de color vermell escalfa més que una de blanca?

Una carretera de doble sentit sense voral quin límit de velocitat té? Ja no recordo res de l'autoescola.

En una competició de salt de trampolí si l'esportista salta fent la granota serà mereixedor de la medalla d'or?

Abans de parlar necessito que em coneguis: m'agrada el silenci.

Un dia vaig veure una pel·lícula que a mi em va semblar fastigosa i realment no ho és gaire. Encara hi somio. Jo no ho estic (Aquesta última frase surt masses cops a la pel·lícula).

Si parlem de cadires m'aixeco. Si parlem de finestres les tanco. Si parlem de la llum l'apago. I si parlem de mi ja he marxat.

Coneixem ara la història d'un mestre de ioga que es va morir perquè estava en un estat tan profund de la meditació que no va notar que se li cremava la casa.
Oblidem ara la història d'un mestre de ioga que es va morir perquè estava en un estat tan profund de la meditació que no va notar que se li cremava la casa.
Jo no ho he aconseguit.
Recordo encara la història d'un mestre de ioga que es va morir perquè estava en un estat tan profund de la meditació que no va notar que se li cremava la casa.

Més preguntes!

Mirar el mòbil cada dos minuts és un primer símptoma d'addicció o és directament una addicció? Incurable?

Què va ser primer, l'ou o la gallina? D'aquesta pregunta em ve al cap la pregunta: Qui va ser la persona que va començar la discussió?

Perquè el curling es considera esport i beure orxates no?

Nota final:
No he posat títol al text.

Segona nota final:
Si has arribat a llegir fins aquí, ho sento. Jo no volia.

Fe d'errates:
Quan escric Nota final realment no és la nota final perquè després ve la Segona nota final i a més a més després el Fe d'errates.

Hauria sigut "La increïble història de la pilota" però vaig baixar al vestíbul i la vaig perdre de vista

Una pilota havia sigut llançada des d'una punta d'una sala de parets blanques i terra emparquetat. Una de les portes que tenia la sala donava a unes escales que baixaven al vestíbul. Hi vaig baixar i vaig perdre de vista la pilota.
Creative Commons License