Ha passat gairebé un miler d'anys des de les grans crisis climàtiques de principis del mil·lenni. La humanitat, després de grans avenços tecnològics, viu a la Terra, a les llunes de Júpiter i Saturn i en petites bases a la Lluna i Mart. Viuen en harmonia amb el seu entorn, vigilant no alterar-lo més del compte. Amb aquesta idea de no interferir més en el sistema solar i amb el grau de maduresa tecnològica que han assolit, han considerat necessari frenar el progrés tecnològic en favor d'augmentar els coneixements humanístics, almenys durant un segle. Aquesta època és coneguda com l'Edat dels Erudits. És una societat d'un nivell educatiu tan alt que els grans savis de les Edats anteriors semblen infants en els seus primers anys d'escola.
Podríem pensar que és una societat idíl·lica, i en part ho és, ja que tothom viu sense treballar ni grans preocupacions, tan sols es dediquen a cultivar la ment. Les decisions generals de la humanitat ja no les pren cap grup en concret sinó que tots els milers de milions d'humans tenen veu i vot a través d'un sistema democràtic directe global. Aquesta societat ha aconseguit eliminar la pobresa, la desigualtat i la guerra gràcies a una combinació de tecnologia avançada i valors ètics universals. Però, per estrany que sembli, encara existeix la pena capital. Només hi ha un crim possible, la resta han estat erradicats: l'espòiler.
I si ja pot semblar cruel condemnar a mort a una persona per explicar el final d'una història, la prèvia abans de l'execució encara ho és més. Als condemnats se'ls permet llegir llibres durant el temps que vulguin amb dues condicions: només poden demanar novel·les que no han llegit mai i aquestes s'entreguen sense les últimes pàgines, de manera que no puguin conèixer mai el seu final. Davant de tal desesperació, els condemnats demanen al cap de pocs dies que se'ls executi amb la màxima celeritat.
Hi ha una llegenda urbana que diu que alguns joves agosarats juguen a endevinar el final d'un llibre entre ells. S'expliquen el final que creuen que serà i si algú l'encerta, és condemnat. En diuen la ruleta russa, tot i que ningú sap d'on ve aquest nom; només hi ha especulacions que no duen enlloc.