La ruleta russa

Ha passat gairebé un miler d'anys des de les grans crisis climàtiques de principis del mil·lenni. La humanitat, després de grans avenços tecnològics, viu a la Terra, a les llunes de Júpiter i Saturn i en petites bases a la Lluna i Mart. Viuen en harmonia amb el seu entorn, vigilant no alterar-lo més del compte. Amb aquesta idea de no interferir més en el sistema solar i amb el grau de maduresa tecnològica que han assolit, han considerat necessari frenar el progrés tecnològic en favor d'augmentar els coneixements humanístics, almenys durant un segle. Aquesta època és coneguda com l'Edat dels Erudits. És una societat d'un nivell educatiu tan alt que els grans savis de les Edats anteriors semblen infants en els seus primers anys d'escola.

Podríem pensar que és una societat idíl·lica, i en part ho és, ja que tothom viu sense treballar ni grans preocupacions, tan sols es dediquen a cultivar la ment. Les decisions generals de la humanitat ja no les pren cap grup en concret sinó que tots els milers de milions d'humans tenen veu i vot a través d'un sistema democràtic directe global. Aquesta societat ha aconseguit eliminar la pobresa, la desigualtat i la guerra gràcies a una combinació de tecnologia avançada i valors ètics universals. Però, per estrany que sembli, encara existeix la pena capital. Només hi ha un crim possible, la resta han estat erradicats: l'espòiler.

I si ja pot semblar cruel condemnar a mort a una persona per explicar el final d'una història, la prèvia abans de l'execució encara ho és més. Als condemnats se'ls permet llegir llibres durant el temps que vulguin amb dues condicions: només poden demanar novel·les que no han llegit mai i aquestes s'entreguen sense les últimes pàgines, de manera que no puguin conèixer mai el seu final. Davant de tal desesperació, els condemnats demanen al cap de pocs dies que se'ls executi amb la màxima celeritat.

Hi ha una llegenda urbana que diu que alguns joves agosarats juguen a endevinar el final d'un llibre entre ells. S'expliquen el final que creuen que serà i si algú l'encerta, és condemnat. En diuen la ruleta russa, tot i que ningú sap d'on ve aquest nom; només hi ha especulacions que no duen enlloc.

Més u

Aquest més u s'ha allargat més dies del compte, però no el podia tallar abans de tancar dos temes que comento més endavant.

L'any va començar sense cap pretensió, seguint els passos de l'anterior, amb una sensació de felicitat i llibertat guanyades amb cert esforç. Vaig continuar cantant, sentint-me acompanyat per gent que ni coneixia, però que ens lligava una mateixa passió. 

Sense pensar-m'ho massa, a l'estiu i a principis de tardor vaig viatjar, a peu i amb bicicleta. No van ser els típics viatges que tothom fa. Van ser amb comoditats escasses i de pocs dies, però que em van omplir més del que em podia imaginar. 

I ja entrada la tardor vaig quedar tercer en un premi de microcontes. Tota una efemèride, el conte, ja que no hi va haver cap mort a la història. Això em va fer feliç, però també em va fer pensar que no necessitava l'aprovació de ningú per voler escriure. I amb les ganes continuar escrivint vaig oblidar-me'n perquè després de la feina, cada dia, caps de setmana inclosos, vaig posar-me a programar una aplicació per fer proves a una cosa que es diu API-REST. Aquesta setmana l'he alliberat amb una llicència de tipus GPLv3 i es troba al meu GitHub. I té molts errors i moltes possibles millores, però faré uns dies de vacances abans de seguir amb el seu desenvolupament.

De tant en tant sortia d'aquesta dèria informàtica i escrivia per aquí alguna cosa o bé sortia amb bicicleta. I com que encara no havia caigut de debò amb la bicicleta de gravel, el dia abans de Nadal vaig caure per un marge i em vaig trencar el canell que em va tenir dos mesos sense poder sortir a fer esport a la natura. Aquella setmana, abans de l'accident, havia anat a Girona a fer-me unes ulleres noves. Després de comprar les més cares que vaig trobar, vaig anar a una botiga de roba de ciclisme i vaig comprar-hi una jaqueta. Allà vaig apuntar-me a un sorteig d'una cafetera. M'hi vaig apuntar per no discutir que no m'interessava el sorteig, que no tenia sentit apuntar-se per una cosa que mai toca. I amb el canell ja trencat vaig anar a buscar la cafetera. I quina cafetera. Com omple d'aroma tota la casa i quin goig és beure una tassa de cafè acabat de moldre.

Un dia, quan tenia el canell gairebé curat, el meu pare em va comentar que feien una xerrada sobre una cooperativa d'habitatge. Ostres, a mi m'interessava la idea, però no podia anar-hi, aquella hora treballava. I sent negatiu vaig pensar que era una oportunitat el qual em passaria de llarg per mala sort. Però no va ser l'única xerrada que van fer i a la següent hi vaig anar. Estava cagat de por. Envoltat de gent mig coneguda que em podien rebutjar d'un moment a l'altre, van explicar un projecte que des del primer moment ja vaig voler formar-hi part. I va començar un procés amb trobades i un seguit de passos que em tenien aterrit. Però em van acceptar i ara, a banda de ser un Peix, des d'aquesta setmana, oficialment també soc una Torreta. Sento que he recuperat la direcció després d'uns anys de deixar-me dur sense pensar massa.

Tant de bo tot fos tan fàcil. Se m'han mogut les dents de prémer fort per l'angoixa de la feina. Massa problemes suposo. Ara bé, m'agrada en excés el que faig i no penso canviar. Parlant de feina, vaig fer les meves primeres xerrades en públic. La primera, en un acte intern de l'empresa, vaig parlar sobre la intel·ligència artificial, dels seus orígens, les tipologies i les tecnologies. L'altra va ser en un esdeveniment on vaig parlar sobre la digitalització dels majoristes. Aquesta segona xerrada va ser en castellà i he de reconèixer que per culpa de l'idioma ho vaig passar molt malament. Crec que en anglès m'hauria sentit més còmode.

En un any hi ha temps per tot i en contrast a la meva vida senzilla tinc gent a la vora que ha continuat amb una vida molt dura. M'omple de tristesa i aquest any crec que hauria de fer alguna cosa més per ajudar.

Reflexió final: Suposo que la meva vida ha fet un tomb.