dimarts, 25 de setembre de 2012

Una paraula melancòlica

De totes les paraules que ploren, perquè si busques bé en trobaràs un bon grapat, n'hi ha una que ho fa amb tanta amargor i amb una pena tan gran que sap greu fins i tot pronunciar-la.

És una paraula bonica, sonora, que té una força com poques tenen, però només el fet de dir-la en veu alta, si t'hi fixes bé, sentiràs com a esclata a plorar i res ja la consola. Perquè el seu significat és dolent, és malvat, és cruel al què envolta.

De tant en tant, una espurna d'esperança cau sobre la paraula, i entre llàgrimes somriu i s'alegra: davant de la paraula algú ha dit prou, o sense, o qualsevol negació que hi escaigui.


3 comentaris:

Gerònima ha dit...

No ens diràs quina és la paraula que per tu és tan melancòlica?

Peix ha dit...

De la paraula puc dir que hi ha persones que la porten ben endins, tan endins que algunes vegades es transforma en una manera de viure.

No ho dic per res ni per ningú en concret, només que sempre ho he pensat.

La paraula és rancor.

Gerònima ha dit...

Coions! doncs n'hi ha Un que sempre s'entesta a dir-me rancorosa! però res més lluny eh! :)