Qüestió de gustos

Amb una frase curta i ambigua intenta fer-se l'interessant. Per segui el joc, la noia que està al seu costat en diu una altra seguint el mateix estil poc clar. Just al davant, un noi amb un polo gris gastat, sense de dir res s'ha aixecat i tira quatre monedes a la màquina del cafè. No li agrada el cafè d'aquesta màquina. Té qualsevol gust menys el de cafè, però s'estima més el cafè sense gust de cafè que una conversa sense gust de conversa.

Si la senyora del carretó no s'hagués parat a ajudar la veïna a pujar les escales del replà i la pilota no hagués rebotat al tronc del plataner tot hauria sigut més fàcil.

La mala sort

Quan estava a punt d'escriure la primera paraula del què hauria sigut el gran mirco-conte de la seva vida, va recordar que s'havia deixat l'aigua al foc.

bla bla bla

bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla

La màquina

I aleshores una carcassa de gegantines proporcions va aparèixer com per art de màgia... transportada per un camió de gran tonatge de color blau. No! va cridar la Sophie, no ho podem permetre! Mai pujaré a la màquina si la carcassa la porta un camió blau! De sobte... després d'una trucada curta de pocs minuts, el camió va recular amb la carcassa que duia i el vam perdre de vista. I llavors el vam tornar a veure però al cap d'un moment va desaparèixer, i va aparèixer i altre cop no el vèiem i de cop i volta el camió no va aguantar més la carretera i va provar de fer drecera.

Epíleg:
Sí, només va ser un sol cop, fort, no en dubtem pas: SCRAIX! Gràcies a això vam poder deixar finalment el projecte de la màquina. Sí sí, una sort.