Caminant enrere

Quan en una altra banda es desperta l'alegria, d'esquena reculo no fos cas que m'atrapés. I mirant de front allunyant-me d'un futur plaent, penso en la meva estupidesa com d'immensa s'ha anat fent.

Estructura de pel·lícula d'aventures

Personatges

• PROTAGONISTA - Noi amb problemes a l'escola (o a on sigui on hi hagi algun adult per controlar) que tindrà una gran aventura, acabarà sent el més guapo gràcies a un canvi de pentinat.
• EL MILLOR AMIC - El seu amic inseparable. 
• PROFESSORA o PERSONA ADULTA PRÒXIMA - Al principi és molt dura però acabarà ajudant i venerant al Protagonista. Personatge clau que ha de fer plorar a l'espectador sensible.
• EL MILHOMES - El fatxenda de la classe o del grup, guapo i intel·ligent. Acabarà humiliat per la seva covardia. 
• LA NOIA - Està enamorada del Milhomes, però per raons diverses acabarà ajudant al Protagonista i al final s'enamoraran. Somriure final de l'espectador.
• RARET - Company de classe o del grup que va per lliure, és una mica tímid i no es fa amb els companys. Resultarà ser el personatge clau que ho sabrà tot perquè el Protagonista amb l'ajuda dels seus amics surtin victoriosos. Al final apareixerà del no res i sense cap explicació.
• EL DOLENT - Voldrà controlar el món o alguna parida semblant. La seva vanitat el farà perdre. Arrencarà algun "bravo" de l'espectador més imbècil quan aquest perdi.
• ELS SICARIS - Estaran al servei del Dolent. Seran més estúpids que els guionistes d'una pel·lícula d'aventures de gran producció dels EEUU.
• ALTRES PERSONATGES - Només sortiran en una o dues escenes. Serveixen per passar proves o per donar consells i per lligar una història que no s'aguanta per enlloc.

Resum de la història

• Protagonista sapastre tirant a còmic tindrà problemes a l'escola. Amb el seu Millor amic i per alguna raó absurda, que no vull imaginar perquè ja és prou lamentable tot plegat, amb el Milhomes, la Noia i la Persona adulta, es trobaran en una aventura a la recerca d'alguna parida per a salvar el món del Dolent.

Alguna escena de merda

• El Protagonista, tontet, anirà a l'escola i el Milhomes el molestarà. El Millor Amic el defensarà i el Milhomes, rient marxarà seguit de la Noia que haurà mirat l'escena amb certa compassió.
• Quan el Protagonista i els seus amics tinguin tots els elements menys un per aconseguir derrotar el dolent, algun amic del Protagonista dirà amb preocupació, insultant la poca intel·ligència de l'espectador, que els falta l'últim element. 

Prou, no puc més. Vaig a vomitar.

Art Sonor Pur

[...]
Distròfia burocràtica rodona,
rampell de desig fonamental,
regeix amb voluntat de ferro,
aquest cagarro sagramental.

I així acaba la última creació Art Sonor Pur del bon amic i gran poeta, Poeta del Mató.


Dit això seguim amb una cosa completament diferent:

Estiu ves-te'n ja. Hivern que ens vas abandonar, tu que acabes amb la claror del dia i amb el sol que brilla, t'esperem per combatre armats amb estufes, bombes de calor i terres radiants. I focus. Apa.

Cadena

Caminava feixugament a un pas lent arrossegant els peus, derrotat i sense esperança. Feia dies que tenia una sensació d'abatiment. La meva tristesa i la meva ràbia ja no tenien conhort. No recordava quan havia perdut la il·lusió ni la raó que m'havia portat a aquest espiral de desconsol.

Em vaig deixar caure de genolls en un terra espinós que em me'ls va encetar però el dolor no era suficient per oblidar el meu sofriment. Em sentia abandonat pels meus, traït i arraconat. Exhaust i havent perdut totes les ganes de donar un sol més alè en aquest món corromput vaig deixar caure el meu pes mort quan de sobte una mà desconeguda va agafar amb fermesa el meu braç. Em vaig girar per mirar qui impedia el meu final. Els seus genolls plens de crostes em van sorprendre i aleshores em vaig sentir un egoista. No era jo qui també havia abandonat, traït i arraconat la resta per viure en el meu propi dolor?

Em vaig aixecar amb la seva ajuda, em va fer un somriure de complicitat. No estàvem sols. Una llarga filera que es perdia a l'horitzó s'agafava es donava una força que mai m'hauria imaginat. Emocionat em vaig girar i vaig agafar pel braç una ànima abatuda que ja es deixava caure.


I amb aquesta entrada jo també m'afegeixo a la Cadena de de Blogs per a la Independència.

Cap al blog de Monyofiné!

Discurs

I si bé alguns podríeu pensar que no és del tot cert el que ara us diré no cal que en feu grans escarafalls i discursos eloqüents per tal de desvirtuar unes paraules que reflecteixen el més sentit d'una visió inherent a la pròpia percepció dels fets viscuts i alhora sàvies que el temps donarà la raó. I dic que alguns dubtareu de la veracitat del què us anunciaré ja que l'educació i els principis bàsics en què ens han instruït ha deformat inexorablement una realitat molt sovint injusta però coherent i lògica. I des de la meva absoluta, sentida i sincera humilitat us puc ben dir que en un principi vaig dubtar jo també d'una afirmació aparentment cínica i que em va semblar tirànica; una afirmació d'una magnitud inabastable que provocà la meva fugida i em vaig recloure durant tots aquests mesos amagat amb febre i delirant, a vegades per por a dur una càrrega insuportable, a vegades per la força d'unes paraules d'un poder immens. Però ara he tornat i ha arribat l'hora que us comparteixi el meu coneixement per tal de desfer aquesta bena que us encega i us distorsiona el saber veritable: sóc el millor.

Viatge en tres temps

Va obrir la porta, va entrar a la sala, va mirar a banda i banda i va avançar directe a l'armari del costat de la finestra.

Obre la porta, entra a l'armari, mirar banda i banda i avança directe a la caixa de fusta de darrere el plec de papers per ordenar.

Aixecarà la tapa, entrarà dins la caixa, mirarà banda i banda i es deixarà caure avall, en una caixa sense fons on l'aire no hi té cabuda, el qual donarà a l'individu la sensació de caure en un temps infinit a l'orbita de la Terra.

Relativitat

M'apunto a la proposta de Relats Conjunts!

Vaig girar-me a contracor pels crits, dirigits només a mi, de la Carme, que expressaven una rancúnia acumulada d'anys d'avorriment i impotència i com dagues afilades es clavaven al meu cos fred. Era al replà, dreta, cridant-me mentre jo baixava escales avall intentant refugiar-me d'una tempesta cada cop més freqüent de retrets i insults; la Carme estava encesa i els seus ulls tenien una passió que feia anys que no veia. La vaig insultar cridant més fort que la seva veu acostant-m'hi amb un pas pausat i tens. Quan estava a un pam d'ella la vaig agafar per la cintura i la vaig besar amb totes les meves forces. Llavors ella m'esquinçà la samarreta perquè no hi havia temps per perdre i vam fer l'amor, suats, bruts i gemegant com mai per acabar extasiats sobre un terra càlid escalfat pel sol de tarda. Vaig anunciar llavors a la Carme que marxava en un món on ella no hi tenia cabuda. Plorant amargament es va vestir i es va retirar lentament baixant cap a l'estudi.

Una classe d'història de l'art

Tinc una curiositat que no crec que pugui satisfer. Si per alguna raó d'aquí dos cents anys encara existeix la humanitat, i si encara hi ha professors d'art i d'història ens podran definir el moment actual dins d'un corrent artístic, cultural i social diferent als altres? 

Diran per exemple: 

"Després de l'època d'abundor de finals del segle XX i els primers anys del XXI, a la segona dècada del segle XXI el model econòmic i social es trenca. Aquest fet provoca que sorgeixin nous corrents d'art que volen despertar a una societat adormida i passiva un moviment que clami justícia. N'és un exemple l'escultura Somiant en polimorfisme d'Ingrid Lagrange el qual va estar exposada durant uns anys a la gran entrada de l'edifici de l'Organització Mundial del Ciutadà fins que per un tràgic accident la van retirar i que ara es troba exposada al Museu d'Art Nacional de París sota fortes mesures de seguretat"

Frases

N'estic fart de les putes frases miraculoses. El meu bon amic de la consciència Poeta del Mató (que per cert hi ha gent que el busca al google i això fa molta il·lusió i també riure) també sap dir frases al·lucinants a part dels seus poemes exemplars. Ara bé, moltes de les seves frases li són atribuïdes cosa que fa pensar que potser algunes no són realment seves. En posaré un petit recull:

"No és més feliç qui més té sinó qui més dóna"

"Creure en un mateix obre portes, creure en els altres n'obre més"

"Si no saps negar, quedaràs negat"

"Si no t'entrebanques amb la mateixa pedra diverses vegades, no ets humà"

"La base de qualsevol relació de parella es fomenta amb dues persones"

"El passotisme no m'importa"

"S'atrapa abans una vella xaruga que un atleta d'elit"

"Einstein també feia caca"

"Les luthiers és un grup d'humor musical, no un grup creador de frases, escolta'ls i riu"

"Es perd més temps llegint frases estúpides que intentant dur a termes les seves moralitats si en tenen"

Notícies fresques

Al Fresc co? 

No, Alfresco.

I ara una cosa completa ment diferent.

Estimada Juliett,

Et demano disculpes agenollat per la meva absència, espero que no t'hagi causat enuig més del necessari. Uns afers molt importants han impedit que pogués seure a l'escriptori per fer lliscar la ploma i expressar-me per tu amb tota plenitud i ara que tinc uns dies de tranquil·litat aprofito per fer-te arribar aquestes línies plenes de sentiments, de records i anhels.

Firmat,

Jean Antonie de Charmalieres

________________________

Estimat Jaen Antonie,

Quina il·lusió em va fer quan vaig rebre teva carta. Després de vuit mesos les meves esperances s'havien fos i patia per la teva vida. Oh Jean Antonie, em vas fer tan feliç... L'he llegit diverses vegades i cada cop m'emociono, de ben segur que me l'he après de memòria i la podria recitar en veu alta. Vull que m'expliquis tot el què has fet aquest temps. Si us plau, que els teus compromisos no demorin massa temps una nova carta teva.

La teva estimada Juliett

________________________

Estimada Juliett,

Et demano disculpes agenollat per la meva absència, espero que no t'hagi causat enuig més del necessari. Uns afers molt importants han impedit que pogués seure a l'escriptori per fer lliscar la ploma i expressar-me per tu amb tota plenitud i ara que tinc uns dies de tranquil·litat aprofito per fer-te arribar aquestes línies plenes de sentiments, de records i anhels.

Firmat,

Jean Antonie de Charmalieres

________________________

Estimat Jaen Antonie,

Quina il·lusió em va fer quan vaig rebre teva carta. Un altre cop després de vuit mesos les meves esperances s'havien fos i patia per la teva vida. Oh Jean Antonie, em vas fer tan feliç... Quan la vaig llegir un dejavue em va prendre a tota mi i a cada paraula sentia com si ja hagués viscut aquell moment. 

La teva estimada Juliett

________________________

Estimada Juliett,

Et demano disculpes agenollat per la meva absència, espero que no t'hagi causat enuig més del necessari. Uns afers molt importants han impedit que pogués seure a l'escriptori per fer lliscar la ploma i expressar-me per tu amb tota plenitud i ara que tinc uns dies de tranquil·litat aprofito per fer-te arribar aquestes línies plenes de sentiments, de records i anhels.

Firmat,

Jean Antonie de Charmalieres

________________________

Jaen Antonie,

No vaig llegir la teva última carta perquè ja me la sabia de memòria. 

Juliett

________________________

Estimada Juliett,

Et demano disculpes agenollat per la meva absència, espero que no t'hagi causat enuig més del necessari. Uns afers molt importants han impedit que pogués seure a l'escriptori per fer lliscar la ploma i expressar-me per tu amb tota plenitud i ara que tinc uns dies de tranquil·litat aprofito per fer-te arribar aquestes línies plenes de sentiments, de records i anhels.

Firmat,

Jean Antonie de Charmalieres

________________________

Estimada Juliett,

Et demano disculpes agenollat per la meva absència, espero que no t'hagi causat enuig més del necessari. Uns afers molt importants han impedit que pogués seure a l'escriptori per fer lliscar la ploma i expressar-me per tu amb tota plenitud i ara que tinc uns dies de tranquil·litat aprofito per fer-te arribar aquestes línies plenes de sentiments, de records i anhels.

Firmat,

Jean Antonie de Charmalieres

Text juxtificat

Si he de dir la veritat aquest web és generalment de caràcter impersonal, amb una estructura cronològica que s'actualitza de tant en tant i presenta anotacions diverses tal com si les apuntés en un bloc de notes.

I davant de qui em digui que aquest web és generalment de caràcter personal, amb una estructura cronològica que s'actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos, o també anomenat blog, m'hi planto i el desafio.

I per aquesta raó em justifico, cosa que només fan els valents malgrat algun ximple* ens vengui el contrari, que això és un bloc d'anotacions diverses i no un blog encara que s'hi assembli molt.


*ximple. Qui ho digui amb una xeix al principi també ho és, apa. S'ha de dir com si estigués escrit així: tximple. I fer el tximple a la platxa sempre serà acceptat, malgrat es faci el tximple. Prou. Aaah! Txa! O també anomenat destral per escorxar xxxximples! Tximplets tots aquells qui no segueixin les ensenyances del tot poderós Peix. I ara, tots els peixos a l'aigua els tximplets al foc. I les petxines també. Perquè no diuen peixina no, diuen petxina. I perquè? Perquè la diferència entre un peix i la petxina és la closca. I qui té la closca va? Va? Doncs sí, la petxina. Peix Dixit**. Vull ser anomenat Peitx d'ara endavant! Bé, no, és igual, oblidem-ho tot.

**dixit. En aquest cas millor pronunciar dicsit. I perquè? Jo, Peix magnànim i coneixedor de la veritat suprema, tinc la resposta i te la compartiré. Avui estàs de sort:
Per entendre perquè es pronuncia dicsit oblidarem tot el què ens han ensenyat a escola i utilitzarem el mètode de repetició també anomenat "Tapu". Si et dic ho repetirem moltes vegades. Prova-ho. Si et dic si et dic si et dic sietdic sietdicsietdicsietdicsitdicsitdicsit dicsit dicsit. Dixit.

Fi.

Petits ensurts de la vida quotidiana

Sempre que faig clic a on diu "Entrada nova" per escriure un nou text en aquest bloc de notes en xarxa que ara llegeixes, em passo la mà pels cabells comprovant que tots continuen al seu lloc. Uf...
Algun dia ja no podré dir uf? Temps al temps company.