dimarts, 21 de maig de 2013

Relativitat

M'apunto a la proposta de Relats Conjunts!


Vaig girar-me a contracor pels crits, dirigits només a mi, de la Carme, que expressaven una rancúnia acumulada d'anys d'avorriment i impotència i com dagues afilades es clavaven al meu cos fred. Era al replà, dreta, cridant-me mentre jo baixava escales avall intentant refugiar-me d'una tempesta cada cop més freqüent de retrets i insults; la Carme estava encesa i els seus ulls tenien una passió que feia anys que no veia. La vaig insultar cridant més fort que la seva veu acostant-m'hi amb un pas pausat i tens. Quan estava a un pam d'ella la vaig agafar per la cintura i la vaig besar amb totes les meves forces. Llavors ella m'esquinçà la samarreta perquè no hi havia temps per perdre i vam fer l'amor, suats, bruts i gemegant com mai per acabar extasiats sobre un terra càlid escalfat pel sol de tarda. Vaig anunciar llavors a la Carme que marxava en un món on ella no hi tenia cabuda. Plorant amargament es va vestir i es va retirar lentament baixant cap a l'estudi.

9 comentaris:

XeXu ha dit...

Li podria donar una oportunitat, potser ella també s'acostumaria a les pujades i baixades d'aquest nou món...

Loreto Giralt Turón ha dit...

Només ha de dibuixar-li un bon mapa tridimensional!

totvedudol ha dit...

li van les muntanyes russes... Pobre Carme!

montse ha dit...

Un relat excitant i trepidant.

Rafel ha dit...

Amb el que els va costar trobar-s'hi, va i marxa?

Sílvia ha dit...

Almenys els quedarà un bon record! M'ha agradat molt l'escena del relat.

joan gasull ha dit...

Aquest després de consumar va posr terra pel mig ràpid.......

Peix ha dit...

Moltes Gràcies!!!

Elfreelang ha dit...

no m'estranya que ningú pogués entrar, un món ben complexe per refugiar-se d'un desengany