- PROTAGONISTA - Noi amb problemes a l'escola (o a on sigui on hi hagi algun adult per controlar) que tindrà una gran aventura, acabarà sent el més guapo gràcies a un canvi de pentinat.
- EL MILLOR AMIC - El seu amic inseparable.
- PROFESSORA o PERSONA ADULTA PRÒXIMA - Al principi és molt dura però acabarà ajudant i venerant al Protagonista. Personatge clau que ha de fer plorar a l'espectador sensible.
- EL MILHOMES - El fatxenda de la classe o del grup, guapo i intel·ligent. Acabarà humiliat per la seva covardia.
- LA NOIA - Està enamorada del Milhomes, però per raons diverses acabarà ajudant al Protagonista i al final s'enamoraran. Somriure final de l'espectador.
- RARET - Company de classe o del grup que va per lliure, és una mica tímid i no es fa amb els companys. Resultarà ser el personatge clau que ho sabrà tot perquè el Protagonista amb l'ajuda dels seus amics surtin victoriosos. Al final apareixerà del no res i sense cap explicació.
- EL DOLENT - Voldrà controlar el món o alguna parida semblant. La seva vanitat el farà perdre. Arrencarà algun "bravo" de l'espectador més imbècil quan aquest perdi.
- ELS SICARIS - Estaran al servei del Dolent. Seran més estúpids que els guionistes d'una pel·lícula d'aventures de gran producció dels EEUU.
- ALTRES PERSONATGES - Només sortiran en una o dues escenes. Serveixen per passar proves o per donar consells i per lligar una història que no s'aguanta per enlloc.
Resum de la història
- Protagonista sapastre tirant a còmic tindrà problemes a l'escola. Amb el seu Millor amic i per alguna raó absurda, que no vull imaginar perquè ja és prou lamentable tot plegat, amb el Milhomes, la Noia i la Persona adulta, es trobaran en una aventura a la recerca d'alguna parida per a salvar el món del Dolent.
Alguna escena de merda
- El Protagonista, tontet, anirà a l'escola i el Milhomes el molestarà. El Millor Amic el defensarà i el Milhomes, rient marxarà seguit de la Noia que haurà mirat l'escena amb certa compassió.
- Quan el Protagonista i els seus amics tinguin tots els elements menys un per aconseguir derrotar el dolent, algun amic del Protagonista dirà amb preocupació, insultant la poca intel·ligència de l'espectador, que els falta l'últim element.
Prou, no puc més. Vaig a vomitar.
2 comentaris:
Vomita, però després de vomitar tornes i ens ho acabes d'explicar.
Per cert, a casa meva, mentre es vomita s'apreta el front. No em demanis raons, és així i punt. S'ha fet durant generacions i generacions.
:)
p.d. Per cert! jo sóc l'espectador imbècil que crida "bravo!!!!" quan el dolent surt malparat.
Ups, no et volia fer sentir malament. No penso que siguis imbècil. Llevat quan el teu rol és d'espectador clar... ;)
Per cert, aquesta tadició ancestral no complica molt un fet ja prou llastimós per si sol? Només et puc donar doncs ànims i que no deixis perdre un costum amb tanta història. Sort!
Publica un comentari a l'entrada