dimarts, 2 de febrer del 2021

El carrer

Tombes carrer avall mirant les llambordes humides tot vigilant no relliscar mentre intentes recordar d'on vens i quanta estona fa que camines. L'últim record que tens és de l'entrada del carrer i que quan l'has mirat sabies que hi havies de baixar. D'això només fa dos segons. Què passava abans? T'has trobat caminant de sobte. No, no pot ser, tens les cames cansades i els peus et fan mal per trepitjar massa temps un terra irregular. És evident que no ets a la teva ciutat, no reconeixes les llambordes ni el carrer, estret i envoltat d'edificis gastats i foscos. Un sol fanal situat a la meitat del carrer, clavat en un edifici cobert de cables que amaguen els pòrtics gastats que poques vegades s'han obert, amb prou feines il·lumina el seu voltant. El mires mentre t'hi acostes. Fa un vaivé, amunt i avall, amunt i avall, et distreu el seu moviment a cada pas. Més amunt, una línia blau fosc i desigual marcada per la poca uniformitat dels edificis. Hi busques la lluna. És lluna nova, però no ho saps i penses que la lluna queda amagada fora de la ciutat. També penses que aviat, quan es faci una mica més fosc, ja podràs veure les estrelles. T'entrebanques amb una llamborda que sobresurt massa i gairebé caus a terra, però et recolzes a una reixa de l'entrada d'una casa. Trenques de sobte el silenci del carrer amb el xerric de la reixa i despertes algun petit animal, segurament una rata, darrere teu i sents com s'escapa amunt, però no el veus, estàs més pendent de no caure. La fiblada a la mà dreta et puja fins a l'espatlla, mous el palmell buscant un angle on el fanal l'il·lumini per veure si t'has fet un tall. T'ha quedat negre de la brutícia de la reixa. Amb compte el fregues al pantaló i tornes a buscar algun tall o alguna rascada. No és res, et dius, només la punxada inicial. I segueixes caminant sentint com el cor bombeja la teva mà bruta. No tornes a mirar el cel, mires on trepitges vigilant no entrebancar-te de nou. Poques passes més endavant, d'una petita obertura prop de terra surt un aire humit i fètid que es queda impregnat a les fosses nasals. L'olor et descol·loca i et mareja. Avances com pots per allunyar-te i respirar un aire més net. Notes les queixes dels peus que demanen descans, la coïssor de la mà augmenta i el teu cap et balla i cada vegada se't fa més difícil trobar estabilitat en un carrer que gira com una baldufa. Seus en un portal entre deixalles podrides. Reposes el cap a la porta metàl·lica mig rovellada. L'olor fètida es confon amb la dels pixats. I el fred de mica en mica s'apodera del teu cos, pel terra humit, per un corrent d'aire que no saps d'on ve. No tens esma d'aixecar-te i t'arrauleixes en una posició estranya. Vas oblidant que estàs en un carrer perdut d'una ciutat desconeguda, el cansament et domina i ja no distingeixes si estàs despert o somies. De cop i volta et mig desvetlles i notes la incomoditat de la teva posició. I el terra de llambordes, fred i humit, et sembla còmode i les olors i la brutícia no tenen importància. Només vols dormir. I t'estires i els ulls se't tanquen. Al cel ja es veuen les estrelles i el fanal fa quatre pampallugues abans d'apagar-se.

5 comentaris:

artur ha dit...

..i en un segon, te'n adones que ja és massa tard !...el contagi ja és una realitat irreversible i el teu temps s'acaba !!.... (Roseta rinxols d'or dixit). :))

NoName ha dit...

No sé, em sembla que no veig cap mort, cap ganivet enfonsant-se en cap massa de carn, cap taca de sang, cap rinxols, cap maníac explicant lo essencial de la seva bogeria... Alguna cosa falla, el Peix duu mascareta o és que hem entrat al bloc equivocat?

https://www.youtube.com/watch?v=vvMBgo3v8C8

Peix ha dit...

Artur, no agafem estima a la Roseta rinxols d'or, podria acabar malament...

NoName, he començat l'any amb un pacifisme que em té bastant preocupat.

artur ha dit...

... glups !! :D

NoName ha dit...

Doncs em sembla molt preocupant, si segueixes així aviat veurem al Poeta del Mató escrivint sobre roses, noies, bosses Prada i cutrades... Seria d'allò més llastimós arribar al tal punt que no vull imaginar-m'ho. Et recomano que prenguis mesures JA, no esperis ni un minut més que ens deixaràs sense Peix!!

Et poso aquí el primer episodi de la teva cura, és un must-see xinès (sisplau no tornis a lliscar cap a kutrades koreanes) que té una quantitat de sado-masoquisme amagada dintre que et deixarà recuperat! De tant en tant pot ser que trobis trossos de sucre (acostumen estar marcats pel personatge Tang Bao), es poden saltar sense problemes que no afecten a la trama principal, els hauran posat perquè els surti un número rodó d'episodis, ja t'ho dic jo que m'ho he mirat tot un cop i revisat 2 cops per fer-me amb el tema principal. Recorda que el sucre no és bo i pot provocar diabetis ^^

https://www.youtube.com/watch?v=BxIA9OIiaB4&list=PLOW9dYWFXJ7H9eI0gCsNlL1zNQxZ7dQUz

Creative Commons License