De vegades imagino una història i la començo a escriure. La història va agafant forma a cada paraula que vaig escrivint fins que aquesta pren la iniciativa i es desenvolupa com ella vol, robant la meva imaginació. No necessita gaires paraules per apropiar-se la idea i tergiversar-la a la seva manera. Per exemple, el que volia escriure ara era una altra cosa però la història, i en aquest cas no és cap història, ha canviat el que jo volia dir. Hi torno. De vegades imagino una història i la començo a escriure. La història va agafant forma i a cada paraula es defineixen nous detalls, com si fos un vídeo que comença amb baixa resolució i de mica en mica la va augmentant. Hi torno. De vegades imagino una història i la començo a escriure. La història va agafant forma i les paraules s'entrellacen i muten per trobar-se còmodes. De vegades imagino una història i la començo a escriure, però aleshores paro d'escriure i deixo que la imaginació faci el seu curs, fora de qualsevol intervenció externa. Aquestes són les millors històries malgrat que després d'imaginar-les es perden per sempre. Són històries genuïnes, d'una puresa única.
7 comentaris:
Història vol dir això que està documentat a les cròniques des de fa segles fins avui dia i no incloent al Puidemont, oi?
Ja. És una veritable vergonya que no es pot escriure...
P.S.
Noto que al paio se li va caure una lletra de tant viure entre francofons...
Avui el Pons parla d'allò de pedalar, hauries donar la teva opinió d'expert el més aviat possible ^^
Tens tota la raó. El Puidemon, jo li trec una altra lletra si em deixes, tal com van les coses, serà, com a molt, un peu de pàgina.
No em prenguis la il·lusió, si us plau, ni que sigui una mentida el que vaig escriure.
He contestat. Tard, però ho he fet.
PS: Tinc la sensació al Pons's Blog, ja no hi ha Pons ni Ahse, sinó PonhSe. Ja ho comentaré allà, que és on toca comentar-ho.
Què és això del Ponsé, estàs intentant faltar-li el respecte al Pons malparlant del seu nom o què passa! Tens certa sensació perquè el Pons i l'AhSe són criatures del Novembre - el millor mes de l'any per apareixèr a aquest món [de merda] sans doute -, però el Pons és del principi i l'AhSe és del final, llavors no els pots confondre, són 2 manifestacions del mateix esperit de l'any, ja saps, el Pons és l'Amo del Univers Virtual mentre l'AhSe és l'Alfa i Omega el Principi i el Final, o allò que vindria a ser AUV i AOPF. Notes com tots dos noms comencen amb l'A i acaben divergent, oi?
Deixar-se portar per l'evolució d'una història, que canvia totalment el que havíem imaginat està molt bé. M'agrada. Però si no ho poses per escrit, es perd, és clar. Has de seguir escrivint, encara que no tingui sentit, o te'n vagis per les branques. El que et surt de dins potser és millor que el guió que t'havies fet.
XeXu, aleshores, de qui és l'autoria del text? Suposo que del cos qui ha escrit les paraules, en un robatori el qual serà impossible condemnar al culpable. Crec que n'hauria de fer una anàlisi profunda. O deixar que el món visqui amb aquest engany de les autories. He buscat autoria al diccionari. Hi ha aquesta frase: Els crítics no estan segurs de l’autoria del quart Evangeli. Aquest dilema fa anys que s'arrossega, crec.
Publica un comentari a l'entrada