Mireu, no ho volia dir, però, tan sols per fer pena, tan sols per generar llàstima i compassió, ho deixo escrit aquí:
Tinc tantes històries a explicar que, en una competició del sense cap ni peus, han volgut sortir totes de cop i s'ha fet un tap i ara no hi ha manera de desfer aquest embolic.
Per salvar aquest moment tan incòmode, el gran poeta, Poeta del Mató, us deixarà un poema genuí inspirat en una visita fortuïta a un tancat de vaques:
Una vaca amb un vedellet en braços
Non non,
vine, son!
Dorm, petit, la mare et bressa,
cal que creixis ben de pressa;
fes-te fort
per la mort!
Seràs brau
o de pau?
Seràs carn d'escorxador
o màrtir nacional?
Tant se val!
Per un bou
tot és prou.
Ara els somnis, vedelló.
Non non,
vine, son!
Pere Quart
S'ha de ser mesquí per intentar apropiar-se d'un poema de Pere Quart. Déu meu, Déu meu!
Nota: Mi diesi.
Ara sí, un poema de debò del poeta, Poeta del Mató.
Ding, dong,
Avui tinc son.
Prou!
Fora d'aquí!
Demanem disculpes a l'espectador davant d'aquest escàndol lamentable. Procurarem que no torni a passar i esperarem les disculpes del senyor Mató. Déu meu, com ens ha pogut fer això?
4 comentaris:
Aiii! Quanta pena fa aquest Peix, rePons! Quina llàstima que genera...
Ja està, ja tens aquí la teva dosi de compassió: què més en voldries? Una altra per al del Mató també?
Ostres tu, mira al del Mató quin desastre de poeta se n'ha fet! Quina llàstima que genera! Pobres amics seus, els farà agunia dir que el coneixen...
El poeta del Mató havia començat bé el seu poema ...i ja se sap, quan hi ha són , no hi han raons ! ...deixeu-lo dormir, coll... ! hehehehe.
Salut ! :)
El poeta hauria de recordar que la secta està esperant veure les seves creacions...
NoName, no sé de quin poeta em parles. Gràcies per la llàstima!
Artur, potser sí que només tenia son.
NoName, demà no faltaré.
Publica un comentari a l'entrada