diumenge, 2 de febrer del 2020

Cal·ligrafia

No soc de guardar. Tots els llibres de l'escola, institut i universitat els vaig llençar sense cap mena de remordiment. I els apunts, i els treballs. Tot, o gairebé tot. D'unes caixes abandonades on tenia els apunts de batxillerat vaig descobrir una lletra rodona, suau i delicada. Escrits amb ploma i sense cap mena de ratllada ni gargot estrany em vaig adonar que havia tingut una lletra que no concorda gens amb la idea que tinc de mi. Qui era aleshores?

Entremig de tots els fulls vaig buscar alguna redacció de català o castellà. En vaig trobar dues. Una és un text en format periodístic. Tracta sobre el destapament d'un cas de corrupció del delegat de la classe junt amb el professorat que em va fer força gràcia. L'altre és un text narratiu que explica la meva transformació, o metamorfosi, en un salmó. És d'uns quants anys abans que em regalessin un peix que donaria nom a un bloc de notes i, en part, a mi mateix. És d'uns quants anys abans d'adonar-me que m'agradava escriure i crear històries encara que fossin dolentes o sense gràcia ni substància. Suposo que la passaré a net un dia d'aquests.

Aleshores tenia l'obligació, autoimposada, d'escriure perfecte. Només deu anys enrere la meva lletra era un desastre i ningú l'entenia. Només deu anys enrere omplia llibretes de cal·ligrafia i em regalaven una ploma per poder escriure millor. Un nen que fa mala lletra és un nen estúpid. No volia de cap manera que algú em digués, fas mala lletra. I ara quan escric a mà em fa mandra i la meva lletra és erràtica i es fa difícil de llegir. Agafo un full i un bolígraf i provo d'escriure amb bona lletra.

4 comentaris:

NoName ha dit...

Que no eren teus, els apunts? Ni els treballs tampoc? Com vas poder passar als examens?? Aprenies escoltant als profes en la classe?!

Potser aleshores eres un pop! I després vas passar per la teva metamorfosi i et vas transformar en peix. Ara bé, un salmó que somnii amb ser tauró quan sigui gran no sé jo... és més probable que siguis una piranya, no?

Nosaltres també vam fer cal·ligrafia a l'escola, però mirant enrere em sembla que mai no vaig tenir la lletra que m'hauria fet gràcia tenir. De fet, al trobar fulls escrits a la escola em va sorprendre què lleig i infantil es veia la meva escriptura. Sempre havia pensat que tenia bona forma escrivint, el món mai no es veu igual per ulls de nen i per ulls d'adult! Ara quan estic veien xinesos fent cal·ligrafia amb pinzell flipo, s'ha de tenir una musculatura de la mà molt desenvolupada i firme per poder fer cal·ligrafia.

Peix ha dit...

Sí que eren meus! Es veu que faig bona lletra, però només si m'hi esforço. Els professors mai s'han d'escoltar, és llei. I per aprovar cal saber-se fer bons apunts comprimits i ben amagats. Jo d'això no en sabia i deixava que el coneixement m'impregnés prenent el sol, però pel que es veu no funciona i aprovar aprovar...

No podria de cap manera ser un pop! Són animals massa intel·ligents!!! Vaig passar a ser un salmó i més tard, quan ja no donava per més vaig passar a ser peix de peixera. Durant aquells mesos vaig descobrir què és l'avorriment i un dia em vaig fer tauró que mola bastant més.

Veus, et passa just el contrari que a mi. Potser hauries de fer caligrafia...
Fa uns anys vaig anar de vacances a la Xina. Quan vam estar a Shanghai la noia de la recepció de l'alberg ens va escriure no sé quina adreça amb xinès i ens va agradar tan veure com escrivia que li vam demanar que escrivís més coses. Vaig quedar fascinat de veure com anava dibuixant símbols complexos. Ens va escriure també símbols de l'alfabet tradicional (l'antic, no sé si ho dic bé) i era encara més bèstia. Ens anava dient com sonaven i què volia dir la paraula o frase. Ja no recordo res... La llàstima és que ho feia amb un boli i no amb pinzell ^^

NoName ha dit...

Els apunts sempre va bé tenir-los comprimits, per no asustar-te amb la quantitat de fulls a l'hora d'estudiar per al examen. Jo a la uni havia arribat a un grau de compressió tan eficient que ningú que no fos jo podía llegir els meus apunts ^^

Quin problema hi ha amb esser intel·ligent?? Què té d'especial un salmó, excepte als plats? Que t'hagis fet piranya per intentar semblar tauró s'aprecia, però encara s'aprecia més que capigues en el bol de peix.

Pot ser. Però primer hauria de treballar musculatura de mà i canell, ja et dic que no és poca cosa fer cal·ligrafia xinesa! A nosaltres una profe vella i amb mà molt firme ens va fer una demo i és un veritable esport allò de pintar les lletres amb pinzell.

P.S.
Es diuen sinogrames, no pas alfabet. I, curiosament, les més antigues que les tradicionals es veien més aviat lletges. Costa creure que els dibuixets macos d'avui dia siguin derivats d'aquells gargots primitius...

Peix ha dit...

Quin sistema de compressió utiltizaves? És important ulitzar els estàndards ja que aleshores passa això que la resta no pot llegir els apunts. O potser aquesta era la idea? Estàs en contra dels estàndards?

Un ser intel·ligent és molt perillós perquè s'adona de situacions estranyes i es replanteja les coses. Malament. S'ha de ser tonto, seguir la massa i ser feliç. Mira els salmons que són tan tontos que pugen riu amunt seguint-se els uns als altres fins que de tant esforç perden color i queden de color rosa. Clar que van contracorrent i això també és una metàfora digne d'utiltizar un altre dia. Les piranyes són força divertides i, com (nosaltres) els taurons, tenen pelis.

Doncs a fer exercici i a treballar per escriure sinogrames, que no em pots estar recomanant pelis Xineses i després no saber fer cal·ligrafia.
Suposo que en un principi eren representacions més similars a la realitat que amb el temps es van anar pervertint... (m'ho estic inventant)

Creative Commons License