divendres, 31 de gener de 2020

Les fulles roges

El sol treu el cap i les fulles s'enrojolen en veure'l. Dalt d'una roca contemplo el paisatge quan em venen a buscar. M'anuncien que, mentre miri les fulles, mai podré seure a la roca. I així ho faig, des de llavors no sec i amb el temps oblido com es fa. Un dia em despisto en veure un esquirol que salta entre les branques. El seu color accentuat pels primers raigs del sol em fascina i durant uns segons no miro les fulles. Em diuen que no tinc dret a mirar l'esquirol. Deixo de mirar-lo i amb el temps l'oblido. Passen els dies i només sé mirar les fulles, no miro enlloc més perquè no vull que m'ho prohibeixin. El piulet d'un ocell em sorprèn i, sense deixar de mirar les fulles, intento trobar d'on ve el so. Em diuen que no puc escoltar i m'arrenquen les orelles. I així els dies s'escolen i, evitant qualsevol distracció, no penso en res més, sinó en les fulles roges.

Passats els anys el sol s'apaga i les fulles es tornen negres. No tinc dret a mirar-les, ja no són les mateixes, i em quedo quiet esperant que em vinguin a buscar i castiguin la meva falta.

7 comentaris:

artur ha dit...

La bellesa sembla que l'ha captivat, però no és la bellesa verdadera ... es només una suplantació d'ella. L'ego de les fulles , la que el reprimeixen, en son la causa i si tendria que rebel·lar i deslliurar-se'n ... li aniria molt bé !.
Una bona història ;)

NoName ha dit...

És que els peixos, dintre l'aigua, no teniu drets d'estar badant als paisatges de fora... Imagina't on arribaria el mon si els esquirols, en lloc d'anar fent la seva, o els ocells, en lloc de piular, estiguessin mirant amb màxima atenció als peixos del riu que passa pel bosc o als peixos que van fent la seva dins el llac al costat del bosc, o als peixos que surten a la tele!

NoName ha dit...

https://www.amazon.es/dp/B07JPGFLYJ/ref=sspa_dk_detail_4

Peix ha dit...

Artur, crec que li has donat un sentit que no havia imaginat i que, curiosament, has encertat de ple. Però em nego a veure ego a les fulles i no vull ni sentir a parlar de cap mena de conducta rebel :)

NoName, no entenc aquestes restriccions contra la llibertat a badar com ens plagui. I què vol dir aquest peluix de mida gairebé real? És tan lleig com els propis pops, uns animals llafiscosos i molt perillosos. Jo quan en vei ung m'escapo a gran velocitat. I sí, si hagués aparegut un pop en els meus moments d'observació de fulles, les hauria deixat córrer per salvar la vida. T'ha atrapat mai una ventosa d'un pop? Menges pop a la gallega?

NoName ha dit...

Has de mirar més pelis xineses ambientades a la Xina Antiga i segur entindràs.
El pop al plat és molt bo, yam-yam-yam! Ara bé, no he aixafat mai cap pop contra les pedres com els gallecs.

Peix ha dit...

És perillós menjar pop. Jo sempre faig un forat a les ventoses perquè no m'escanyin. I molt de compte amb els gallecs, són molt rudes amb el tema de pops.

NoName ha dit...

No sé tu què deus estar fent a l'hora de dinar, però jo encara no he tingut problemes amb cap plat de pop. I els gallecs semblen gent molt honesta, ho deixen ben clar des del principi: en cap moment volen enganyar el pop que l'haguessin tret del mar per portar-lo a casa, posar-lo en un bol de peix i tenir-lo de mascota.