Quan vaig posar l'esquer no m'imaginava que la trampa fos tan efectiva. Vaig ser malvat quan la vaig pensar. Era rebuscada i complexa amb unes possibilitats d'èxit més aviat escasses però per provar-ho no hi perdia res.
Ara em sento pervers i maligne i del meu cos només en brolla supèrbia. Podeu sentir el riure com ressona en una gran sala diàfana i fosca on s'intueix l'ombra d'un tauró que ensenya les seves dents.
6 comentaris:
Jo no sento res, has de fer un esforç i riure amb més brànquies... Ja saps, de res no serveix riure si ningú no et sent!
Aquí et deixo l'entreteniment fantàstic del dia - és un must-see per als peixos que no saben riure:
https://www.youtube.com/watch?v=9tsjOW59duM
No me'n refio jo, dels taurons.... a no ser que ja estiguin jubilats i portin dentadura postissa ;D
NoName, no has parat bé l'orella. Ara tinc afonia de riure tant, però bé, què hi farem, espero recuperar-me aviat.
Em miraré aquest entreteniment, que no he obert però espero que sigui xinès!
artur, no te'n pots fiar de mi doncs! Bé, la veritat és que no sé quina mena de peix soc. Els taurons son peixos molt antics i incompresos i no tots son dolents! :)
Bé ! Si estàs en aquest últim grupet de taurons saludables , puc fer una excepció !
Bones festes ;)
Potser tens un problema amb els llocs on esculls riure... segur que l'acústica de la sala era xunga :-P
Evidentment ^^
Publica un comentari a l'entrada