diumenge, 22 de desembre de 2019

La veritat

Hi ha dues veritats: la que s'explica i la real.

Avui he dit la veritat. Aquesta veritat és no vindré a sopar que vull anar a dormir d'hora perquè demà tinc molta feina. És cert, tinc molta feina, el meu cos es troba al límit i les vacances les necessito com l'aigua per viure. Podria haver anat a sopar i rendir menys. Però la veritat real, aquella que si hagués explicat, hauria fet mal, em priva d'anar-hi. També hauria pogut dir que no m'agrada estar amb massa gent, que no m'agrada el menjar del restaurant o bé que soc un antisocial. Totes, en el fons, serien veritats que s'expliquen. La veritat real és lletja, és trista i és fosca. I és que la veritat real és la por. La por al que em puguin dir i la meva reacció de callar i enfonsar-me un pou sense fons en lloc d'aixecar-me i dir: per aquí no hi passo.

Les ganes d'haver-hi anat eren grans i jo, que deixo fàcilment que pugi el mentó i tremoli, sempre en un espai íntim, ara nedo al meu mar salat que estic omplint mentre m'imagino les rialles que no em són permeses.

5 comentaris:

NoName ha dit...

Jo tampoc no vaig anar a cap sopar i a més a més em va semblar que no calia donar cap explicació. Dormir és molt important, i encara més si estàs cansat o mig-malalt.

artur ha dit...

Si haguessis anat hauria sigut una "victòria" pel Sr. Peix... potser una altre ocasió ho aconseguirà !
Bones festes i ànims ;)

XeXu ha dit...

La por no és sempre negativa. Potser en aquest cas sí, ho desconec, però de vegades ens prevé d'allò que ens pot fer molt mal i ens ajuda a escapar. Potser d'aquell sopar en podies sortir més mal parat del que et sembla, qui sap.

NoName ha dit...

Ja portes 5 dies nedant al teu mar salat... potser seria hora de sortir-ne, no? A Pons's Blog ja estem esperant l'Any Nou que el Nadal és cosa del passat ^^

Peix ha dit...

Tens raó, NoName, dormir és molt important. Ara aquests propers dies ho faré bastant.

Artur, segurament hauria sigut una victòria però suposo que un altre dia serà :)

XeXu, tal i com va ser el sopar, que m'ho van explicar, hauria acabat marxant abans, o sigui que dins del que cap, prou bé.

NoName, estava molt enfeinat amb compromisos, lu típic del Nadal...