Porta'm al turó de les millors vistes
on veurem la sortida dels cotxes
que van i tornen de la capital.
Improvitzarem melodies amb sons sords
sota el murmuri de la carretera i
jugarem picant les aletes entre els dos.
Ens ofegarem esperant l'aigua anhelada i,
mirant-nos de reüll,
picarem amb la cua a terra
en un ball agònic en silenci i badallant.
Poeta del Mató, fent de Peix
No sé per què publico aquestes coses.
4 comentaris:
Què maco!! Quant romanticisme! Quina posada al dia dels poetes més il·lúsos i somiadors! La ciutat, els cotxes, la carretera, el soroll, la pols i l'aire contaminat! Ohh, quina vida...
Un bell ball,
però , un ball angoixant... i mortal .
Millor quedeu-vos dins l'aigua, si més no, estareu fresquets ;)
I jo fent de jo mateix. No entenc res.
El gran poeta, Poeta del Mató, a vegades passa a publicar coses pel blog. I jo li deixo...
NoName i Artur, és un honor per a ell que capteu la seva bellesa i el seu romanticisme.
XeXu, no és fàcil ser tanta gent, intenta-ho i veuràs.
Publica un comentari a l'entrada