dijous, 22 d’agost de 2019

L'habitació

Em desperto desconcertat, no sé on soc, a l'habitació? És tan fosca... no veig res. M'adormo. M'enlluerna la pantalla d'un mòbil, llegeix entrades d'un blog, no dic res, giro el cap buscant algú. Hi és, em mira, no tinc por i em sento còmode, no és real. Obro els ulls i la foscor m'envaeix, faig voltes al llit, em destapo, m'abraço al coixí. Tenim una conversa que no recordo. Hi som tots, per tot arreu hi ha somriures però un moviment frenètic que no sé d'on ve distorsiona la situació. Suo, deixo el coixí i, de panxa avall, estiro braços i cames ocupant tot el llit. Els seus braços m'empresonen, hi ha una naturalitat que falla. Quan m'ha abandonat la por?, després de tants anys ara no la puc perdre. He agafat fred i em tapo, no trobo els coixins, potser han caigut. El contacte entre els nostres llavis, saber que la meva vida trontolla, que es fa a bocins mentre al voltant se'n construeix una de nova. Estic arronsat a la vora del llit, a punt de caure, puc veure l'habitació.

15 comentaris:

NoName ha dit...

Mentre no despertis amb morats inexplicables fins i tot caure't del llit val. Jo em vaig trobar amb una tristor horriblement aguda aquest matí quan em va fastidiar el despertador mentre somniava que estava a casa de l'avia materna decidint què havia d'entrar a la motxilla i quines coses en podia deixar per a la propera visita, però sense cap morat nou - és a dir, xungo però en el fons molt bé.

NoName ha dit...

Per cert, si et fa por dormir amb gent com creus que t'atreviries mai a compartir el somni d'un altre cervell?? Si això és mil vegades pitjor que haver d'aguantar intrusos en el teu espai personal! :-P

NoName ha dit...

Suposant que tens el mínim d'anglès necessari, et recomano mirar aquesta peli abans de decidir caure del llit:

https://www.youtube.com/watch?v=Lj3ESx3vq1Q&t=2s

Peix ha dit...

Els somnis de vegades són una mica cabronets... Però els despertadors són la mort. Avui n'he deixat sonant un durant giarebé tres hores en un gimnàs. Sonava música de nadal molt rara. Espero que ningú l'hagi sentit...

Em miraré la pel·lícula tan aviat com pugui i respondré (

Peix ha dit...

Vaig veure la pel·lícula i de tant en tant era muda. No sé si era el meu reproductor, una fallada del vídeo o que la pel·lícula és així. En tot cas, els subtítols i els meus cants per posar banda sonora en els moments de silenci van fer que no perdés ni el fil ni la tensió.

Vaig mirar-la fins al final gràcies a que ahir vaig viure el dia més vago de l'any, cosa que em fa sentir orgullós com a persona.

Amb aquesta pel·lícula he après diferents coses:
- No es pot entrar en una casa que no és casa teva borratxo i assetjar a una persona. Se't pot girar en contra (tot i que al final no acaba a la presó ni mort, però sí sense gaire família, ala spoiler).
- Ves en compte si et fan una caricatura.
- No pots casar-te amb una persona que acabes de conèixer. Sempre té algun defecte o virtut amagats que val la pena saber abans de fer cap pas semipermanent.
- No pots casar-te amb si ja estàs casat, crea certes enveges...

Interessant veure que hi ha molts personatges que moren al llit i després de veure aquesta pel·lícula no sé si he de tenir por a dormir amb gent o al llit.

NoName ha dit...

Hahahaha! Trobo que la última frase és molt bona!! Jo de tu triaria el sí. Ja saps, "just because you're paranoid doesn't mean they aren't after you".

La peli no és muda de tant en tant, està apanyada perquè els bots que vigilen el youtube no la vagin marcant amb l'infracció dels drets d'autor i en la treguin. És com una assegurança que el video es quedarà online, no es pot demanar que tot sigui gratis i perfecte.

Si estàs borratxo i decideixes casar-te... em sembla que ja t'havia passat algun video d'això. Si ets xinès pots casar-te fins i tot estant mort, o almenys de la manera tradicional es podía. Un xinès amb diners podía tenir-ne més dones, tot i que sempre hi havia una que era la principal i tenia més drets que les altres, l'anomenada "fu-ren". Jo crec que també s'ha d'aprendre que no és bona idea deixar que la teva mare t'arregli la vida matrimonial ni tractar les dones com a paridores que llavors acabes casant-te amb una que sembla tenir potencia de parir fills bons i macos i passa com li va passar a aquest.

NoName ha dit...

*potencial*

Peix ha dit...

Els xinesos tenen unes tradicions que des de gairebé l'altra punta d'Euràsia no podem entendre, clar que tampoc crec que em puguin entendre a mi...

En el fons és una pel·lícula amb moltes moralitats. Potser, analitzant-la bé, encara se'n poden trobar algunes més. Si mai m'arribo a casar la tornaré a mirar abans de firmar res.

Per cert, si hagués tingut fills bons i macos la pel·lícula donaria per una segona part, els de Hollywood ho haurien fet.

NoName ha dit...

Home si els parles en català segur no entindran res. Els costa molt entendre la gramatica no xinesa, tot i que és molt anomenar gramatica allò que té la seva llengua. Quines tradicions se suposa que teniu els peixos?

T'hauries de buscar també un cura taoista, no? Com per tenir a algú que et digui si tens una aura dolenta o alguna cosa malvada arreu. Tu segur no series capaç d'observar res!

Això de tenir fills amb esperits/dimonis/monstres no és gaire creible en un conte xinès. La seva teoria diu que els fills te'ls has de fer per tenir qui et cuidi quan siguis vell, qui et netegi la tomba i et cremi diners quan estiguis mort i aquesta mena de coses. Per definició cap dimoni estarà interessat en cuidar-te a tu vell impotent, a la teva tomba o al teu record. Els dimonis viuen segons altres lleis i quan xoquen amb els humans acostumen fer-ho per necessitats seves, no pas per les teves. Llavors el concepte de tenir fills amb els dimonis no és gaire popular, per tant és poc probable que el fiquin a una peli xinesa rotllo fantasia tradicional.
Els de Hollywood són molt cutres, ja ho sabem...

Peix ha dit...

Els peixos tenim moltes tradicions que tothom hauria de conèixer. No cal que les expliqui, oi?

M'agradaria tenir el meu monjo/cura taoista. Mai he sigut capaç d'observar res, em seria de gran ajuda.

A les cultures més occidentals els fills serveixen per just el contrari. Suposo que aquí la majoria preferirien ser cuidat per un dimoni. Per alguna raó que desconec hi ha reticències (pel quedar bé i aquestes coses) i la majoria acaben tenint fills sabent que així que puguin aquests els tancaran en una residència i oblidaran ben ràpid les seves tombes o urnes.

En això els peixos ho tenim fàcil, oblidem ràpid els nostres ascendents. La memòria no forma part de les nostres millors qualitats.

NoName ha dit...

Sento molt trencar-te l'il·lusió, però em sembla que ningú no coneix cap tradició de cap peix, la veritat. Deu ser que no les teniu...

Les cultures occidentals ja no saben educar als fills. Això no implica que al passat haguessin sabut, alguns ho feien bé, però la majoria fallava miserablemente. M'imagino que per raons d'igiene i tal, ja se sap que la gent amb inflamacions croniques no aconsegueix utilitzar bé les neurones.

Peix ha dit...

A veure, que no ho coneguis tu no vol dir que la resta sí. Quina acusació, que no tenim tradicions els peixos? És que... estic indignat. Mira que si les començo a anomenar no acabaria.

Sort que la majoria fallava, no hi cabríem!

Peix ha dit...

Respecte el tema de la inflamació crònica, és degut al menjar, a una vida poc saludable? en el passat també es tenien aquestes malalties? Els peixos podem patir-ho?

NoName ha dit...

El Pons coneix les tradicions dels peixos??? Tenim algun CT al Pons's blog on se'n parli?! Dona'm el número del CT i ja no dic res!

És degut primer i abans de tot al no rentar-se. (sembla mentida que fins fa poc ni tan sols els metges no es rentaven les mans abans de ficar-se amb els pacients) El tema dels residus humans i la brossa que produim diguem-ne... està ja arreglat. Els peixos m'imagino que us renteu - no sé per què, la veritat.

Peix ha dit...

El Pons ignora les tradicions dels peixos per alguna raó que no puc entendre, o potser s'espera per un CT èpic i únic.

Els peixos ens rentem sovint. Amb aigua, no fem coses rares (rentar amb sec o amb aire a pressió...)