2. Aixecar-se

Porto massa estona quiet i només recordo part del què he fet al matí. Perquè ara deu ser la tarda. O potser no. Perquè el record és d'avui. De veritat? De quan és el record que tinc? Potser és d'ahir? De fa una setmana? No ho sé, però no ha de ser de fa molt perquè el record el noto molt recent. Aquí quiet no faré res i m'hauria de moure per buscar alguna cosa. M'he d'aixecar.

M'he d'aixecar. No em moc? Alguna cosa em passa. He oblidat aixecar-me. Com es pot oblidar això? Si aixecar-se surt sol! Em sé moure? A veure, provaré de moure els dits de les mans. Vinga dits! Ah, sí. Noto com es mouen els dits. Això és bo perquè em puc moure. Almenys els dits. Les mans? També. Els braços? I els braços també! Ara que ho penso, si no em sé aixecar, sabré caminar? Bé, m'és igual. Em vull aixecar. Mouré els peus. Són lluny però els noto i sí, es mouen. I les cames! El cap... també. Ara que sé que puc moure el cos m'he d'aixecar. Com ho faig? Provaré d'alçar el cap a veure si la resta del cos em segueix. A veure... una mica més fort... va, va! Buf! No, no puc. Així no va. Però si el cap va a dalt és el primer que s'ha d'aixecar no? Potser si intento pujar l'esquena... Alço el cap, l'esquena. Ostres es fa difícil però estic més amunt. Se'm enlairen les cames. No! Les cames han d'anar avall! Em desequilibro... vaja. Ara m'he quedat de costat. Ostres, puc utilitzar les mans per aixecar-me si la recolzo a terra i faig força amunt! N'estic aprenent. Fort amunt! I ara poso ràpid l'altre mà i ja ho tinc! Estic de quatre grapes! Ja falta poc. Si alço només el cap segur que no funciona. Si trec les mans cauré. He de posar els peus i estirar les cames. Faré com ha passat amb les mans. Primer una cama i després l'altra. Funcionarà? Poso la cama... crec que funciona. No puc posar l'altre encara que cauré. Doncs avanço el genoll. Sí! Així. Ja gairebé ho tinc! Ara poso l'altre peu més endavant. Faig força amunt, poso l'altre peu, deixo anar les mans, faig força amunt i sí! Estic dret, ho he aconseguit! No ha sigut tan difícil al final! I ara, a caminar.

Pel record que tinc sé que avançava una cama i després l'altra. Així... cauré enrere. I si poso el cap endavant no em desequilibro. Cama endavant... i ara l'altra. Ho tinc! Ara a buscar alguna cosa.