Això és una reflexió personal que pot ser que no s'ajusti del tot a la realitat:
Jo dec ser un il·lús perquè penso que les persones en el fons sempre tenen alguna cosa bona. Però mica en mica vaig veient que no sempre és així. Hi ha gent egoista, poca per sort. Que els demanes una ajuda i passa olímicament. No sé perquè m'hi esforço a trobar la part bona d'aquestes persones. I el que és més curiós: quan necessiten alguna cosa que els pots donar no dubten a demanar-t'ho. Ah, però no demanis pas res tu! Ni la paraula ànims et donaran.
Encara que per sort, hi ha molta molta més gent increïble, realment increïble, que es preocupa, que t'escolta, que et parla, que t'ajuda, que et dóna ànims quan els necessites o que et fa baixar a la terra si cal. Llavors estàs encantat d'escoltar-los, i et preocupes per ells, els ajudes, els dónes ànims i els fas baixar a la terra si cal. Alguns d'aquests, alguna vegada han passat a l'altre bàndol, però perquè jo també m'hi he passat. Però es poden recuperar i els dos tornem a ser no com abans, millors. Amb alguns els dóno les gràcies molt sovint, amb d'altres poc i alguns gairebé mai i encara hi són. Són la meva crossa quan els necessito i jo ho intento ser si em necessiten. Clar que no només són per ajudar i ser ajudats, són per tot i més: per riure, per enfadar-se, per tenir confiança, per anar de festa, d'excursió, viatjar, per dir les parides més absurdes, per cantar, per ballar, per treballar... (la llista és infinita)
Hi ha una sèrie de gent que es troba en aquest segon grup. Són els que he conegut per aquí el bloc i pel mon de la blogusfera catalana. Tot i que jo hi estic una mica bastant al marge, és realment impressionant veure aquest moviment tant interessant, viu i divertit. Si us plau, no deixeu mai d'escriure els que teniu bloc i els que no, feu-ne un i si no teniu res a dir participeu de les moltes iniciatives que corren! És molt gratificant.
I bé, només dues coses més:
1) Eps! Una persona que potser per algú és del primer grup pot ser que per la majoria estigui al segon. No és una ciència exacte. I no per sempre s'ha de quedar al primer grup, importantíssim!
2) Ballar, ballar, ballar, és treballar?
7 comentaris:
Les idees no tenen fonament:
Si al principi diu il·lús i el perquè i al final diu que un persona no s'ha de quedar al primer grup per sempre... alguna cosa no lliga.
Les idees no tenen fonament:
Les cose no són mai ni blanques ni negres. Si no el món seria força avorrit.
No té sentit que s'afegeixi un paràgraf parlant dels "bloggers". És populista i fora de lloc.
La frase final, interrogativa, denota una especial inclinació al tre(s)ballar. Fals o no, això no és cosa vostra.
Quan s'ajunta pa pa pa tenim trepa, gentalla, que segurament bé de la unió de les paraules gent allà. El qual si es diu amb accent molt tancat allà pot sonar ollà gairebé i, aquí bé la gràcia: es creu que en un poble perdut de l'empordà els seus guaites tenien la bonica costum de mirar des de les altes torres amb les cames doblegades a terra. Quan veien venir algú cridaven: Ah, gent allà! I d'aquí va sortir el verb...
Potser millor que deixi aquí la crítica al text.
Fins aquí el post.
Bona reflexió! Feia dies que també hi pensava i he trobat la resposta en el teu apunt. I és que la blogosfera no difereix gens de la vida “real”. Gent que s’enrolla, gent que passa, el que va a la seva, el que es mou per interessos ... Penso que el més important és tenir veu i personalitat pròpia. Cal que ens mostrem tal com som! Salut.
Jove, al món hi ha gent bona, gent dolenta i gent que hi és perquè hi hagi de tot! Apa, salut!
Gràcies Jordi!
Adbega, entenc que hi ha d'haver de tot... :)
Publica un comentari a l'entrada