Vaig començar a escriure paraules sense sentit. Tampoc no les llegiries per molt que les posés a les portades de tots els diaris, ni dalt d'un avió amb una pancarta gegant. No podia entendre res de tan bipolarisme patètic. Un dia, pel carrer vaig rebre un bombardeig de milers de paraules que s'entrebancaven les unes amb les altres. Un altre dia, entre una paraula i una altra aprofitava per fer una capcinadeta. Ni una cosa ni l'altre. Potser la primera, sense anar més enllà. Sobretot, sense anar més enllà. Perquè no podria esperar-ne res de bo si no es demostra el contrari.
1 comentari:
"Perquè no podria esperar-ne res de bo si no es demostra el contrari."
mmmmmmmmmmmmmmmm...
"Perquè no podria esperar-ne res de bo, si no es demostra el contrari??"
:)
Publica un comentari a l'entrada