De totes les paraules que ploren, perquè si busques bé en trobaràs un bon grapat, n'hi ha una que ho fa amb tanta amargor i amb una pena tan gran que sap greu fins i tot pronunciar-la.
És una paraula bonica, sonora, que té una força com poques tenen, però només el fet de dir-la en veu alta, si t'hi fixes bé, sentiràs com a esclata a plorar i res ja la consola. Perquè el seu significat és dolent, és malvat, és cruel al què envolta.
De tant en tant, una espurna d'esperança cau sobre la paraula, i entre llàgrimes somriu i s'alegra: davant de la paraula algú ha dit prou, o sense, o qualsevol negació que hi escaigui.
dimarts, 25 de setembre del 2012
dimarts, 18 de setembre del 2012
Alerta!
Aaagh! Últimament no escric relats plens de bogeria extrema!
Això és un fracàs estrepitós.
Ecs.
I ara una cosa completament diferent:
Mort i sepultat davallà als inferns, però s'alegrà enormement veient que al nou món no hi havia internet. Veient que era del seu gust, ressuscità el tercer dia i li van regalar un mòbil amb tarifa de dades inclòs. Llavors, al cap d'uns dies va descobrir Google Translate i ho va ensenyar als seus amics i va dir: Aneu pel món a explicar-ho! Amb Google Translate no tindreu cap problema per l'idioma.
I per aquesta raó, Natanael, fill de Ptolomeu anomenat també Sant Bartomeu és patró a ciutats i pobles de Catalunya, com altres companys seus.
Fi
Això és un fracàs estrepitós.
Ecs.
I ara una cosa completament diferent:
Mort i sepultat davallà als inferns, però s'alegrà enormement veient que al nou món no hi havia internet. Veient que era del seu gust, ressuscità el tercer dia i li van regalar un mòbil amb tarifa de dades inclòs. Llavors, al cap d'uns dies va descobrir Google Translate i ho va ensenyar als seus amics i va dir: Aneu pel món a explicar-ho! Amb Google Translate no tindreu cap problema per l'idioma.
I per aquesta raó, Natanael, fill de Ptolomeu anomenat també Sant Bartomeu és patró a ciutats i pobles de Catalunya, com altres companys seus.
Fi
dimecres, 12 de setembre del 2012
Comiat
Amb aquesta entrada nova vull anunciar un calorós i emotiu adéu a la meva ungla del dit gros del peu esquerra:
Nota: Va ser un cop dolorós, ai sí!
Nota: Va ser un cop dolorós, ai sí!
dilluns, 10 de setembre del 2012
Dia D
Demà toca la proclamació de la Independència de Catalunya; val la pena anar a Barcelona a veure-la.
Aprofitem les hores que ens queden com a espanyols de la manera com més ens plagui.
(Jo em menjaré un kebab, que és turc o pakistanès depenent de l'establiment on vagi)
Demà passat aniré a treballar al matí, preocupat per buscar hora per anar a fer tots els canvis de papers per canviar Espanya per Catalunya. Però no em queden dies de lliure disposició. Oh vida miserable, qui em va portar a malgastar els dies de lliure disposició?
Em "convalidaran" el carnet de conduir? És que és un pal molt gran fer l'examen...
Aprofitem les hores que ens queden com a espanyols de la manera com més ens plagui.
(Jo em menjaré un kebab, que és turc o pakistanès depenent de l'establiment on vagi)
Demà passat aniré a treballar al matí, preocupat per buscar hora per anar a fer tots els canvis de papers per canviar Espanya per Catalunya. Però no em queden dies de lliure disposició. Oh vida miserable, qui em va portar a malgastar els dies de lliure disposició?
Em "convalidaran" el carnet de conduir? És que és un pal molt gran fer l'examen...
dimarts, 4 de setembre del 2012
La tornada de les vacances
Només vull dir que durant l'agost he fet vacances en bloc, de manera que el bloc també s'ha trobat aturat durant un mes.
Sento haver tornat per fer-vos perdre el temps quan a fora al carrer hi ha vida real que enamora. Ara bé, si tu vols continuar llegint i no aprofitar cada instant amb la natura i amb amics i coneguts i gent per conèixer i amb tot allò palpable no virtual o el què sigui que és això de les dades electròniques, et pots quedar aquí i jo no em queixo. Només diré que si jo sóc estúpid de quedar-me tancat escrivint burrades amb el bon temps que fa a fora tu encara ets pitjor.
No has marxat encara?
Et dono tres salts de línia més perquè et puguis repensar
1
2
3
Val, ja t'ho faràs saps?
Davant de tal sentiment de indescriptible que els humans no podem sentir de les paraules i frases que ara es llegeixen, elles, totes, de manera individual i també col·lectiva, creuen que ha arribat el moment d'explicar com va ser el segon dia després del Big Bang de les paraules:
El segon dia
Entre els crits de joia d'algun borratxos que quedaven de la festa del dia anterior la persona de sexe desconegut que va pronunciar després de fer un gargot "Això és una lletra" va anar al fisioterapeuta per arreglar el mal de canell que li feia des de la nit passada per haver escrit milers d'autògrafs als fanàtics de la paraula escrita.
Tres carrers més avall, a la sala polivalent del centre cívic, una multitud es congregava per discutir sobre la revolució sociocultural que representava l'escriptura. Uns cridaven a viva veu que l'escriptura era la perversió humana que destrossaria la societat, uns altres amb pancartes es manifestaven en silenci, fent notar que la seva posició era comunicar-se a partir de llavors en llengua escrita. Lògicament la discussió no anava enlloc i després de dues hores, uns van acabar afònics i els altres ja no tenien forces per aguantar les pancartes de manera que van tornar cap a casa lentament esgotats.
La persona de sexe desconegut que havia provocat tantes afonies i tant cruiximent de braços, no s'havia adonat de res ja que es trobava fent recuperació al fisioterapeuta. Caminava cap a casa seva després d'una intensa sessió que l'havia deixat amb més mal que abans i va passar com sempre per davant del centre cívic. Allà es va trobar la multitud que tornava a les seves cases respectives. En veure la persona, la multitud se li va tirar a sobre i un que encara tenia forces als braços, malgrat ja eren molt minses, li va esclafar al cap una pancarta, i un altre que encara tenia veu, va dir traient molt d'aire: -Ben fet!- I tota la multitud abraçada va marxar xiulant amb molta felicitat mentre deixaven enrere el cos inert de la persona de sexe desconegut.
Sento haver tornat per fer-vos perdre el temps quan a fora al carrer hi ha vida real que enamora. Ara bé, si tu vols continuar llegint i no aprofitar cada instant amb la natura i amb amics i coneguts i gent per conèixer i amb tot allò palpable no virtual o el què sigui que és això de les dades electròniques, et pots quedar aquí i jo no em queixo. Només diré que si jo sóc estúpid de quedar-me tancat escrivint burrades amb el bon temps que fa a fora tu encara ets pitjor.
No has marxat encara?
Et dono tres salts de línia més perquè et puguis repensar
1
2
3
Val, ja t'ho faràs saps?
Davant de tal sentiment de indescriptible que els humans no podem sentir de les paraules i frases que ara es llegeixen, elles, totes, de manera individual i també col·lectiva, creuen que ha arribat el moment d'explicar com va ser el segon dia després del Big Bang de les paraules:
El segon dia
Entre els crits de joia d'algun borratxos que quedaven de la festa del dia anterior la persona de sexe desconegut que va pronunciar després de fer un gargot "Això és una lletra" va anar al fisioterapeuta per arreglar el mal de canell que li feia des de la nit passada per haver escrit milers d'autògrafs als fanàtics de la paraula escrita.
Tres carrers més avall, a la sala polivalent del centre cívic, una multitud es congregava per discutir sobre la revolució sociocultural que representava l'escriptura. Uns cridaven a viva veu que l'escriptura era la perversió humana que destrossaria la societat, uns altres amb pancartes es manifestaven en silenci, fent notar que la seva posició era comunicar-se a partir de llavors en llengua escrita. Lògicament la discussió no anava enlloc i després de dues hores, uns van acabar afònics i els altres ja no tenien forces per aguantar les pancartes de manera que van tornar cap a casa lentament esgotats.
La persona de sexe desconegut que havia provocat tantes afonies i tant cruiximent de braços, no s'havia adonat de res ja que es trobava fent recuperació al fisioterapeuta. Caminava cap a casa seva després d'una intensa sessió que l'havia deixat amb més mal que abans i va passar com sempre per davant del centre cívic. Allà es va trobar la multitud que tornava a les seves cases respectives. En veure la persona, la multitud se li va tirar a sobre i un que encara tenia forces als braços, malgrat ja eren molt minses, li va esclafar al cap una pancarta, i un altre que encara tenia veu, va dir traient molt d'aire: -Ben fet!- I tota la multitud abraçada va marxar xiulant amb molta felicitat mentre deixaven enrere el cos inert de la persona de sexe desconegut.
dilluns, 30 de juliol del 2012
Poesia
Llengua tallada davant la mar honesta és una imatge que no evoca a res. Potser algun poeta autoanomenat bo o algun il·luminat en podria fer uns versos obtenint un discurs esplèndid, suggeridor i eloqüent i no és el meu cas ni em puc creure que passi mai. Però jo, com a poeta del mató m'allibero de les cadenes de la vergonya causada per la ineptitud de les meves rimes i en faré un poema de merda:
Llengua tallada davant la mar honesta
Llengua tallada davant la mar honesta
cercant les passes d'un tonyiner,
vora la costa espero amb impaciència
el vaixell que em farà mariner.
Llengua tallada davant la mar honesta
resseguint la petita línia fina
Llengua tallada davant la mar honesta
Llengua tallada davant la mar honesta
cercant les passes d'un tonyiner,
vora la costa espero amb impaciència
el vaixell que em farà mariner.
Llengua tallada davant la mar honesta
resseguint la petita línia fina
del sublim tall, aigua i cel, a l'horitzó,
quan se'm caga a sobre una gavina.
Avisat estaves de la merda del poema.
Sóc el poeta del mató i res m'atura.
divendres, 27 de juliol del 2012
Pausa
[...]
Vaig obrir la porta. Una porta alta i força estreta. Pintada de blanc, sense cap mena de dibuix ni ornamentació. Ni tan sols un petit forat per a veure-hi des de l'altra banda. Només tenia un petit mànec vell que ballava tant que feia la sensació que en tocar-lo quedaria a les meves mans. Però malgrat feia anys que es trobava perillosament a punt de trencar-se tancant així la porta per sempre, ningú havia volgut posar-hi remei. I aquesta vegada tampoc es va trencar i vaig entrar a una sala. Una sala fosca que a mesura que llegia va anar prenent forma i color, un color groc càlid molt lluminós realment agradable. Era rectangular i immensa, amb un sostre molt alt, pintat amb figures humanes envoltades de llibres, algunes llegien, altres tenien una mirada serena cap a l'infinit. Les parets tenien llibres, aquests de veritat, tants i tants llibres que per poder-los agafar, hi havia tres pisos de passadissos d'una fusta clara que feien la volta a tota la sala. A la dreta tres gran finestrals que anaven des del terra al sostre il·luminaven amb majestuositat. Estava atapeïda de taules amb molta gent que caminava al seu voltant, portant papers i llibres d'una banda a l'altra sense fer soroll. Només se sentia una petita remor de les passes i del soroll de papers, que juntament a la mica d'escalfor, l'olor molt suau, imperceptible dels llibres vells i la llum et donaven una sensació de gran tranquil·litat. Justament era aquesta la idea principal de la sala. Donar tranquil·litat. No era una sala per llegir, ni tan sols podies passejar entremig de la gent i de les taules. Només podies entrar i tranquil·litzar-te uns minuts per després tornar a la vida real. Era el meu moment de pausa.
[...]
Diari
Dia 23: Em sembla que m'estic posant malalt després de 23 dies de travessia. Ara ja puc dir que la meva vida està fent un tomb que no hi ha manera de parar. Tinc la sensació que em llenço al buit.
A la llarga em faré abstemi. Cada dia em fan més por els efectes de l'alcohol. No em refereixo als que et fan perdre la noció del temps ni et desinhibeixen, em refereixo als que fan a la meva panxa.
dilluns, 23 de juliol del 2012
Figures de plastilina
Últimament parlo més de política que no pas d'estupideses que em passen pel cap el qual són més interessants i divertides.
Si vols saber la raó continua llegint, sinó ves al carrer o millor encara, al camp, perquè et toqui l'aire i puguis gaudir de la vida a l'exterior, oh que maca que és, sí.
Estàs avisat.
La raó és: els polítics que fan veure que manen ens estan enviant missatges perquè parlem de política i la canviem Ells estan lligats de mans i peus per una gent que no coneixem però que tenen molt poder i per això ens envien missatges quan dormim que és pràcticament un 90% del dia, la resta del dia, som al lavabo fent les feines humanes naturals.
I ara una combinació clau per aconseguir més visites: Figures de plastilina. Estic segur que algun dia aquest post serà llegit per equivocació per moltes persones que amb la il·lusió han caigut al meu parany muahahaha. Sí, el riure de dolent es fa així. Tothom ho sap.
Muahahaha
Si vols saber la raó continua llegint, sinó ves al carrer o millor encara, al camp, perquè et toqui l'aire i puguis gaudir de la vida a l'exterior, oh que maca que és, sí.
Estàs avisat.
La raó és: els polítics que fan veure que manen ens estan enviant missatges perquè parlem de política i la canviem Ells estan lligats de mans i peus per una gent que no coneixem però que tenen molt poder i per això ens envien missatges quan dormim que és pràcticament un 90% del dia, la resta del dia, som al lavabo fent les feines humanes naturals.
I ara una combinació clau per aconseguir més visites: Figures de plastilina. Estic segur que algun dia aquest post serà llegit per equivocació per moltes persones que amb la il·lusió han caigut al meu parany muahahaha. Sí, el riure de dolent es fa així. Tothom ho sap.
Muahahaha
Passos
Passos bàsics simplificats per treure un país del grup de l'Eurozona:
Pas 1: Deixar que aflorin tots els problemes interns
Pas 2: Treure tots els càrrecs que puguin tenir dins del grup
Pas 3: Fer veure que el grup dóna suport per exprimir tot el suc que quedi del país
Pas 4: Obrir la porta i per fer marxar "amablement"
Antesala de la gran crisi del sistema del segle XXI.
Cantó positiu: estem en un moment clau de la història. Aprofitem'ho i intentem fer alguna cosa per a sortir als llibres de text (electrònics segurament) que ensenyaran història a la generacions futures dels supervivents que quedin. Serem immortalitzats! Visca!
Pas 1: Deixar que aflorin tots els problemes interns
Pas 2: Treure tots els càrrecs que puguin tenir dins del grup
Pas 3: Fer veure que el grup dóna suport per exprimir tot el suc que quedi del país
Pas 4: Obrir la porta i per fer marxar "amablement"
Antesala de la gran crisi del sistema del segle XXI.
Cantó positiu: estem en un moment clau de la història. Aprofitem'ho i intentem fer alguna cosa per a sortir als llibres de text (electrònics segurament) que ensenyaran història a la generacions futures dels supervivents que quedin. Serem immortalitzats! Visca!
En un futur no gaire llunyà
Ètica i moral sobre l'anàlisi i l'estudi del funcionament del cos humà en la seva virtualització completa mitjançant grans centres de biologia computacional.
divendres, 20 de juliol del 2012
Enèsima proposta
Proposo muntar un estat independent o com es vulgui dir dins el propi estat ja que els fills de puta que manen no volen marxar.
El poble tenim la força.
Creem noves lleis, nova moneda, nova policia per defensar-nos d'aquests fills de puta.
Un cop ho tinguem tot organitzat, els detenim, els jutgem amb el nou sistema i els enviem a la presó aïllats de la resta.
Només demano una cosa: fora ideologies més que la d'acabar amb el sistema, fora a qualsevol que vulgui aconseguir qualsevol benefici en detriment del poble. Fora discriminacions per sexe, origen, cultura, formació...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
