S'acosta el 2012

2012

Any de canvis. Canvis importants.

Me'n vaig.

Abans no ens preocupem massa, aviso que el bloc no el tanco. Però sí que me'n vaig. Me'n vaig d'on visc. He decidit llogar una casa en un poblet del Pirineu, a gairebé 200 kilòmetres d'on visc ara. Però no marxaré a fins al juny perquè la casa a on viuré encara no té acabades les reformes i també perquè hauré de fer la transició del treball des de l'oficina al teletreball però afortunadament ja ho tinc tot lligat.

Potser aquest canvi farà que escrigui menys. De fet ja escric menys per aquesta mateixa raó. Però així que pugui tornaré a una mitjana d'una entrada i pico setmanal.

Mica en mica aniré donant noves notícies!

Edito: Tot el què hi ha aquí escrit és gairebé mentida.

Bon Nadal!

És la guerra!

Companys i companyes, davant del setge continuat que hem patit els darrers tres anys, podem afirmar que ens trobem dins d'una guerra que podria arribar portar el nostre planeta a la ruïna. No és ficció. Una guerra contra el que fins ara era l'aliat més incondicional. Ens té por, però encara té la força per enfonsar-nos i abans no ens en adonem ens haurà doblegat si no reaccionem. Potser ja estem reaccionant tard, l'atac que anem rebent des de fa tres anys ha desgastat molts fronts de la nostra costa del sud i alguna del nord, cosa que ha fet que les forces de l'interior s'haguessin de desplaçar cap a la perifèria. Ho estan aconseguint. I quan ens hagin desgastat per totes bandes atacaran el centre i no hi haurà manera de salvar-nos. A partir d'aquest punt veurem com se'ns acosta la mort, i ella passarà per damunt de les nostres vides. No serem morts de la guerra perquè aquesta guerra no crea morts.

Tenim la força, tenim el poder suficient per capgirar la situació, però mai serem prou bons, malgrat ho hem intentat, per anar junts cap a la glòria.

Confondre naps amb cols

Doncs això seria el mateix que dir: Dues patates dividides per un tomàquet no és igual a dues mongetes, sinó dues patates/tomàquet.
Les magnituds no es poden barrejar tan fàcilment.

I ara anem al cas de l'ultra-racionalisme i el Nadal.

Fi

Presó des d'una pantalla

Albert

Des de la primera visita havia entès que el què volia en Manel era un sistema de control i tenir un registre de la feina dels seus treballadors. D'aquesta manera en podria fer un seguiment personalitzat i veure quin treballador era més o menys eficient en cada àmbit per a poder millorar la productivitat de l'empresa. Per sort el Manel al principi li va donar tota la llibertat per dissenyar el programa, però volia tantes coses que no el deixava ni respirar demanant més d'un canvi cada dia fins al punt en què a les nit no hi parava de somiar. Ara un cop entregat, per fi arribava el seu merescut descans.


Manel

Havia aconseguit tenir el què volia: un sistema de control i de registre de tots els moviments dels seus treballadors. Podia fer-ne un seguiment constant i personalitzat de manera que no se li escapava cap moviment en fals. Ara ja tenia la llibertat d'anar a on volgués perquè des de qualsevol lloc podia connectar-se i tenir controlats els seus treballadors. Per fi podia respirar tranquil davant d'un canvi tant important dins de l'empresa. Feia anys que no parava de somiar en aquest dia i ara mirava des d'una pantalla els registres de cada treballador mentre jeia en un sofà durant l'hora del seu descans.


Joana

Es pensava que sempre havia fet bé la seva feina. Gairebé quinze anys al seu servei i mai havia creat cap problema i sempre havia entregat la feina a temps. Però ara l'obligaven a utilitzar un programa que per al control, registre i seguiment de les seves feines. Un programa que va començar per augmentar la capacitat de cada treballador i per ajudar a no perdre el temps però mica en mica el programa havia anat prenent la seva llibertat. Ja no tenia temps per respirar perquè havia de complir el mínim d'hores exigides. Aquest canvi progressiu va anar minvant la seva alegria i anar a treballar ja era una rutina monòtona feixuga que angoixava tota la seva vida. Volia somiar que tot s'acabava però no hi havia temps per a un descans.



presó
1 1 f. [LC] [DR] Fet d’estar detingut, privat de llibertat. Pena de presó. Li han sortit dos anys de presó. Fer presó.
1 2 [DR] presó preventiva Privació de llibertat mentre dura la tramitació d’una causa.
2 1 f. [LC] [DR] [DE] Lloc on hom està pres o detingut. La presó de dones era als afores de la ciutat. Ficar algú a la presó.
2 2 [LC] [DE] [DR] presó cel·lular Presó en què cada pres està tancat en una cel·la o apartament separat.
Definició al DIEC 2

A la piscina

Ahir fent la meva sessió de piscina darrere unes ulleres sense graduar, mig rallades i plenes de gotes vaig avançar a gran velocitat i fent notar la meva superioritat com a esportista a una senyora d'una edat confusa però tirant a una xifra digna d'admiració de manera que, molt satisfet, tenia tot el carril per a mi sol durant la resta de la piscina. Però quan estava a punt d'arribar al final me la vaig tornar a trobar al meu davant. Espantat, davant de tal velocitat i amb una manera de nedar tan discreta que passant pel meu costat ni me'n havia adonat, vaig parar-me amb sec. Aixeco el cap i és ben cert, veig a la senyora com es para un moment abans no torni a fer una nova piscina. No em puc creure com s'ho ha fet però com que la meva vista és bastant borrosa, imagino que m'ha avançat i que ella sí que és una esportista de debò. I quan ja tenia la idea que per enèsima vegada jo era noi que va parant per deixar passar els que en saben, em toquen a l'espatlla i una senyora clavada, amb el mateix vestit de bany, el mateix casquet i les mateixes ulleres em demana pas i em diu que no em quedi parat al mig de la piscina. I em vaig posar a riure sentint-me igual com es deuria sentir la llebre, enganyada per dues tortugues ben espavilades.

Tardor

Una nova proposta de Relats Conjunts

Una mirada a l'infinit i una gran màscara que t'amaga. I mires com les fulles s'assequen dia a dia i van caient sota una pluja fina. I en un llit de fulles lentament treuen el cap petits bolets, amb esperança, amb el desig de ser alguna cosa però també amb la por de no ser tapats per les fulles mortes que es precipiten amb un vaivé tranquil. Intentes treure el cap com els bolets però la màscara no et deixa i quedes ocult entre un paisatge humit de tardor. I de sobte una gran tempesta et sacseja i et desfà la màscara quan menys ho esperes i quedes despullat entremig de les vinyes a la vista de tothom. Corres i t'escapes dins del gran bosc de castanyers buscant el més alt. Sota el seu tronc, fora de les mirades de tothom construeixes el teu refugi. Mica en mica vas veient com la tardor avança i com una fulla et vas marcint i l'hivern et quedarà tan lluny que no podràs fer ni un sol pas per arribar-hi.

Edicte

Per ordre de l'alcalde es fa saber a tothom que a partir del dimecres dia 16 de novembre l'hora d'anar a dormir no serà més tard de les 12 de la nit i l'hora de llevar-se no pot ser més tard de dos quarts de vuit del matí. Qui vulgui incomplir la norma que s'atengui a les conseqüències de salut i rendiment minvat que li pot comportar. Queden exempts de la norma els divendres i els dissabtes.

Cada dilluns, dimarts i dijous cal anar a la piscina i fer un mínim de 40 piscines que sinó és massa poc, deixant en un interval de 60 a 80 com el número òptim de piscines a fer en cada sessió fins a finals d'any. Per tal de seguir el ritme es rebaixarà el consum de tabac fins a mínims de manera que no es pot superar la marca de mig paquet en cap de setmana i queda completament prohibit el tabac de dilluns a dijous sota pena de mort prematura o un cansament excessiu en el transcurs de la natació.

Queda completament prohibit l'alcohol entre setmana i al cap de setmana se'n rebaixarà el consum de manera que la irritació permanent d'estómac no causi dolor. Només es podrà excedir el límit del consum sota la responsabilitat i el coneixement que la següent setmana el mal d'estómac serà dur i constant, amb una intensificació durant la digestió.

Vine amb mi

Vine amb mi i anem fins a la font a jugar amb les fulles que cauen pel vent. Llencem-les enlaire per veure com volen i cauen sobre nosaltres lentament. Anem, emportem-nos la disfressa i amb la capa volarem i ens farem superherois. Salvarem les fulles que s'escapen dels arbres; cadascuna que salvem serà una gran victòria i les guardarem com els trofeus més importants per sentir-nos els herois de tota la terra.

Sóc feliç

Avui m'he comprat una d'aquestes màquines que et fan feliç. Ara sóc feliç, molt feliç. I quan trec la meva màquina la gent em mira amb afecte i admiració i també amb aquella mirada d'enveja i pensen que s'ho volen comprar per ser més feliços que jo. Alguns diuen que per a ells no els cal una màquina així, i veus la seva cara trista i amargada. Alguns volen jugar-hi però no els deixo. Potser només un moment per fer-los gruar i notes la seva cara de felicitat durant un moment. I amb uns mesos tots aquests tindran la màquina però ja no seran els primers, uns perdedors, però seran feliços.

Sí, sóc un egoista convençut i seguiré vivint cada dia per passar-m'ho bé i per viure dels plaers banals que em dóna la societat.


Prou! N'estic fart!
La felicitat no és això, potser requereix temps, treball, ganes i tantes i tantes coses que poden ser tan diferents segons cada persona... No ho sé què és la felicitat, però tanta banalitat segur que no. Sempre he pensat que la felicitat la pots gaudir mirant enrere i mirant endavant el teu temps si has aconseguit una harmonia del teu entorn i de les teves actuacions. Serenitat. Estimar i ser estimat. Jo què sé; un dia si tinc sort m'aniré fent vell i podré saber si sóc feliç o no. Ara m'hi sento. I no m'he comprat res, ni ganes!
És estrany tot plegat, però el món ultra-racional i instantani que vivim no crec que hi ajudi.


Bé, prou de bajanades. Vaig a mirar quina és la última novetat tecnològica que em crearà una nova necessitat imprescindible.

Pacte

Avui he sentit aquesta frase:

La tecnologia és el diable.

I llavors ho he deixat tot i he marxat caminant despullat cap al camp. Però degut a els problemes de visió que tinc no veia bé els cotxes i m'era difícil poder travessar el carrer que m'apartava del camp. I com que plovia he quedat xop de seguida i per culpa del fred he començat a tremolar.

Ara ja sóc a casa davant de l'ordinador, amb una estufa engegada i de tant en tant faig una ullada al televisor on fan un documental sobre grans construccions i com utilitzaven la roda per moure roques immenses. Sóc feliç d'aquest pacte amb el diable.

Autocontrol

Quan es va aixecar sense donar ni un sol instant perquè els altres fessin el mateix, ja s'imaginava com canviarien les seves cares tan rialleres, tan descansades, tan innocents. I va ser així. Es va equivocar però llavors no podia pensar, i sense autocontrol els va trepitjar en un moment per desfigurar aquelles cares que ara descansaven mig tremoloses esperant que el silenci els fes oblidar per sempre. Aleshores va desaparèixer, sense deixar rastre, fos de cop, i lentament va tornar la calma.