Quan es va aixecar sense donar ni un sol instant perquè els altres fessin el mateix, ja s'imaginava com canviarien les seves cares tan rialleres, tan descansades, tan innocents. I va ser així. Es va equivocar però llavors no podia pensar, i sense autocontrol els va trepitjar en un moment per desfigurar aquelles cares que ara descansaven mig tremoloses esperant que el silenci els fes oblidar per sempre. Aleshores va desaparèixer, sense deixar rastre, fos de cop, i lentament va tornar la calma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada