El món Gos quan fuig

Per suposat tot és ficció.

Em presento: Hola, em dic Dimas i el 10 d'abril celebro el meu sant.

El món Gos quan fuig

Existeix un tipus de persona que jo anomeno Gos quan fuig. Normalment és una persona desconeguda que veus poca estona malgrat tot et deixa marca durant molt de temps. Ni ha que són coneguts, fins i tot familiars.

A la vida hi ha tres consells clau que cal tenir en compte. El primer me'l va explicar un home gran que va ser el meu primer Gos quan fuig. El vaig conèixer mentre caminava pel carrer. Aquell dia vaig començar a entendre aspectes importants de la vida. El primer consell va ser:
-Fer atletisme t'ajudarà a no perdre objectes importants per a tu.
Al cap d'un moment em va prendre la cartera i va marxar corrents. Vaig entendre la frase i l'endemà vaig decidir anar a córrer cada dia.

Si et trobes un Gos quan fuig, moltes vegades el reconeixes de seguida però altres vegades no. S'ha de saber estar atent perquè no et pots despistar. No et podria dir quants a la vida te'n arribaràs a trobar, això depèn de la sort de cadascú.

Un dia en un banc en vaig conèixer un altre Gos quan fuig. De fet en vaig conèixer dos o tres, però només a un li vaig veure la cara. I més tard una senyora que també es trobava al banc, amb un principi d'atac d'ansietat quan tot s'havia arreglat, el banc buit i sense cap gos quan fuig a la vora perquè s'havien escapat cames ajudeu-me, em va dir:
-Si no hi poses res, no perdràs res.
Des de llavors, cada mes quan cobro la nòmina vaig al banc i trec tots els diners.

Ara la pregunta que suposo que t'hauràs estat fent durant tota l'estona: Jo puc ser un Gos quan fuig? La resposta és sí que pots. Però requereix preparació i de vegades no és fàcil. La majoria de la societat no pot entendre la gent que es converteix en Gos quan fuig. N'hi ha que ho són per necessitat i no han pogut triar ser una altra cosa. N'hi ha que són perquè s'hi han trobat i ja no en saben sortir. N'hi ha que ho trien i n'hi ha que només ho són de vegades. Alerta, ja veig que diràs que un Gos quan fuig és un lladre. Bé, sí. Ho és. Però el Gos quan fuig roba ràpid i sobretot, marxa corrents. La qüestió és acabar marxant a gran velocitat.

L'últim consell me'l va donar la que havia sigut la meva novia els últims 3 mesos. De fet no és un consell, és una estrofa modificada d'una cançó.
Si et trobes un Gos quan fuig,
els béns et prendrà (sense que tinguis temps a reaccionar);
però un fals amor
et pot enterrar.

No vaig entendre la frase fins que va treure la daga de la seva bossa. Havia d'actuar ràpid i em vaig convertir en Gos quan fuig. Li vaig prendre la bossa sabent que ella no feia atletisme i que havia cobrat la nòmina aquell matí i seguia el meu segon consell, i vaig marxar corrents. Ella em va voler seguir però va entrebancar-se i es va clavar la daga a la panxa que la va deixar dues setmanes a l'hospital. I quan es va recuperar em va denunciar: "Robatori amb intent d'homicidi voluntari i amb mala consciència, apa".

Tot plegat és molt absurd.

Promeses i somiant l'estiu

Un dia vaig prometre que no diria mai més res. De moment, malgrat el què es pugui pensar, encara no ho he trencat la promesa.

Assegut damunt de les petites pedretes de la platja, deixo que la vista es perdi lluny a l'horitzó entremig d'algunes barques; respirant profundament i impregnant-me d'una de les millors, per a mi, olors d'estiu. Mentrestant però, tot just acaba de començar la primavera.

Carnaval

Una nova proposta de Relats Conjunts

Et vaig voler entendre. Fins i tot vaig intentar ser com tu imitant el què feies, el què deies i com vesties. I vaig seguir-te durant molt de temps fins que un dia vam ser iguals amb barret, plomes i vestits lluents; però no vaig poder veure més enllà de la teva màscara.

Please, jump like a kangaroo

Més o menys...

Si vols ser feliç per la resta de la teva vida,
rebutja tot allò que et molesta.
És una mica com anar per lliure.
Fes el què a tu t'agrada fer.

Troba allò on sobresurts
i quan estiguis llest el món t'avisarà.
Tens només el temps que et toca viure,
així doncs decideix el que realment vols donar.

etc...


Una traducció dolenta, incompleta i la lletra lliga poc però la idea està agafada.

Try, try again.

Moments musicals

Canta ben fort
i digues la veritat
sense cap por

I ara la lletra d'una cançó meva d'estil "Si us plau, dedica't a una altra cosa i faràs un bé a la humanitat.":

[L] (això és el títol. Sí... fot pena)

Em llevo malhumorat
i el mal d'esquena no ha baixat.
Em compraria un matalàs nou
però no ho he fet mai, quin xou. (aixòs és per rimar una mica...)

Surto al carrer
i pregunto a una senyora.
Perdoni (sóc educat),
on puc comprar un matalàs? (parlo de coses quotidianes, que ven més)

Ai aprenent,
ai aprenent.
Que mica en mica
la vida vas entenent. [bis]

La senyora, bona dona,
Em pega amb el seu bastó
mentre jo marxo
sense entendre res. (tu tampoc, no té ni sentit ni rima)

M'assec a la plaça
per menjar pipes
i cridar als vianants
que van a treballar caminant. (moment de crítica social posada amb calçador)

Ai aprenent,
ai aprenent.
[...]

Una noia passa pel davant,
i li dic amb passió:
"La bellesa dels meus ulls,
és perquè et reflecteixen a tu". (Moment d'amor necessari)

Ella ni s'atura
fent veure que no m'ha sentit.
I assegut se'm fa tard:
és hora de tornar al llit. (Amor no correspost que també queda bé)

Ai aprenent,
ai aprenent.
[...]

[moment musical molon amb una preparació per a la tornada que serà apoteòsica, yeah!]

Ai aprenent,
ai aprenent.
Que mica en mica
la vida vas entenent. [bis]

Ai aprenent,
ai aprenent...

(Final. Què t'esperaves amb la merda d'estil que té la lletra?)


Es pot musicar... Però ha de sortir un kazoo, campanes tubolars que triomfen sempre i sobretot instruments de corda fregada amb músics professionals que facin notes llargues doblant el teclat.

Destrossar la vista

Llegeix i a la llarga et faran mal els ulls. Qui abisa no és traïdor.

Tornant del gimnàs

Un dia ja fa molt temps, cap a la tardor, el Toni anava caminant pel passeig cap a casa on l'esperava un sopar deliciós comprat al matí en una botiga de precuinats. Caminava amb calma respirant profundament mirant com queien les fulles pensant en les seves sessions diàries de gimnàs el qual havien transformat el seu cos en una figura musculosa que rondava els límits del bon gust. De sobte, una fulla va caure sobre el seu cap, el va estabornir i en poques hores es va morir.

Ryby vol dir peix

Després de mesos de reflexió intensa he arribat a la conclusió que la llengua el qual m'expresso millor per escriure és el Txec.

Ara només n'he d'aprendre.

Tècnica de records per al peix del bloc

   .
  .
   .
    .
   .
    .
   . 
   . 
glup

Tècnica de records per a un peix

De tant en tant es dedica a mirar les estrelles per a posar-hi una persona important en alguna d'elles. A cada estrella hi va o hi anirà algú i mica en mica va omplint tot el cel. Així, a la nit quan aixeca el cap, no veu ben bé les estrelles. I elles, les estrelles, guarden com si fos el seu tresor més gran els records i les històries que ha viscut perquè no les pugui oblidar mai.

Reflexió molt personal

Això és una reflexió personal que pot ser que no s'ajusti del tot a la realitat:

Jo dec ser un il·lús perquè penso que les persones en el fons sempre tenen alguna cosa bona. Però mica en mica vaig veient que no sempre és així. Hi ha gent egoista, poca per sort. Que els demanes una ajuda i passa olímicament. No sé perquè m'hi esforço a trobar la part bona d'aquestes persones. I el que és més curiós: quan necessiten alguna cosa que els pots donar no dubten a demanar-t'ho. Ah, però no demanis pas res tu! Ni la paraula ànims et donaran.

Encara que per sort, hi ha molta molta més gent increïble, realment increïble, que es preocupa, que t'escolta, que et parla, que t'ajuda, que et dóna ànims quan els necessites o que et fa baixar a la terra si cal. Llavors estàs encantat d'escoltar-los, i et preocupes per ells, els ajudes, els dónes ànims i els fas baixar a la terra si cal. Alguns d'aquests, alguna vegada han passat a l'altre bàndol, però perquè jo també m'hi he passat. Però es poden recuperar i els dos tornem a ser no com abans, millors. Amb alguns els dóno les gràcies molt sovint, amb d'altres poc i alguns gairebé mai i encara hi són. Són la meva crossa quan els necessito i jo ho intento ser si em necessiten. Clar que no només són per ajudar i ser ajudats, són per tot i més: per riure, per enfadar-se, per tenir confiança, per anar de festa, d'excursió, viatjar, per dir les parides més absurdes, per cantar, per ballar, per treballar... (la llista és infinita)

Hi ha una sèrie de gent que es troba en aquest segon grup. Són els que he conegut per aquí el bloc i pel mon de la blogusfera catalana. Tot i que jo hi estic una mica bastant al marge, és realment impressionant veure aquest moviment tant interessant, viu i divertit. Si us plau, no deixeu mai d'escriure els que teniu bloc i els que no, feu-ne un i si no teniu res a dir participeu de les moltes iniciatives que corren! És molt gratificant.

I bé, només dues coses més:
1) Eps! Una persona que potser per algú és del primer grup pot ser que per la majoria estigui al segon. No és una ciència exacte. I no per sempre s'ha de quedar al primer grup, importantíssim!

2) Ballar, ballar, ballar, és treballar?

2. Aixecar-se

Porto massa estona quiet i només recordo part del què he fet al matí. Perquè ara deu ser la tarda. O potser no. Perquè el record és d'avui. De veritat? De quan és el record que tinc? Potser és d'ahir? De fa una setmana? No ho sé, però no ha de ser de fa molt perquè el record el noto molt recent. Aquí quiet no faré res i m'hauria de moure per buscar alguna cosa. M'he d'aixecar.

M'he d'aixecar. No em moc? Alguna cosa em passa. He oblidat aixecar-me. Com es pot oblidar això? Si aixecar-se surt sol! Em sé moure? A veure, provaré de moure els dits de les mans. Vinga dits! Ah, sí. Noto com es mouen els dits. Això és bo perquè em puc moure. Almenys els dits. Les mans? També. Els braços? I els braços també! Ara que ho penso, si no em sé aixecar, sabré caminar? Bé, m'és igual. Em vull aixecar. Mouré els peus. Són lluny però els noto i sí, es mouen. I les cames! El cap... també. Ara que sé que puc moure el cos m'he d'aixecar. Com ho faig? Provaré d'alçar el cap a veure si la resta del cos em segueix. A veure... una mica més fort... va, va! Buf! No, no puc. Així no va. Però si el cap va a dalt és el primer que s'ha d'aixecar no? Potser si intento pujar l'esquena... Alço el cap, l'esquena. Ostres es fa difícil però estic més amunt. Se'm enlairen les cames. No! Les cames han d'anar avall! Em desequilibro... vaja. Ara m'he quedat de costat. Ostres, puc utilitzar les mans per aixecar-me si la recolzo a terra i faig força amunt! N'estic aprenent. Fort amunt! I ara poso ràpid l'altre mà i ja ho tinc! Estic de quatre grapes! Ja falta poc. Si alço només el cap segur que no funciona. Si trec les mans cauré. He de posar els peus i estirar les cames. Faré com ha passat amb les mans. Primer una cama i després l'altra. Funcionarà? Poso la cama... crec que funciona. No puc posar l'altre encara que cauré. Doncs avanço el genoll. Sí! Així. Ja gairebé ho tinc! Ara poso l'altre peu més endavant. Faig força amunt, poso l'altre peu, deixo anar les mans, faig força amunt i sí! Estic dret, ho he aconseguit! No ha sigut tan difícil al final! I ara, a caminar.

Pel record que tinc sé que avançava una cama i després l'altra. Així... cauré enrere. I si poso el cap endavant no em desequilibro. Cama endavant... i ara l'altra. Ho tinc! Ara a buscar alguna cosa.