De tant en tant es dedica a mirar les estrelles per a posar-hi una persona important en alguna d'elles. A cada estrella hi va o hi anirà algú i mica en mica va omplint tot el cel. Així, a la nit quan aixeca el cap, no veu ben bé les estrelles. I elles, les estrelles, guarden com si fos el seu tresor més gran els records i les històries que ha viscut perquè no les pugui oblidar mai.
2 comentaris:
Ooooooooh, jo he anat com els cranc - marxa enrere- però aquesta tècnica de record per a un peix és més que bona, magnífica, exquisita, excel•lent. No sóc un peix, sóc un mussol, però la posaré en pràctica, em servirà oi? .
Fins aviat
I tant!
I sent mussol com ets, sempre vigilant la nit... ha d'anar bé per força.
Però ves en compte, les estrelles es mouen i de vegades no són fàcils de trobar.
Publica un comentari a l'entrada