dimecres, 30 de març de 2011

Carnaval

Una nova proposta de Relats Conjunts


Et vaig voler entendre. Fins i tot vaig intentar ser com tu imitant el què feies, el què deies i com vesties. I vaig seguir-te durant molt de temps fins que un dia vam ser iguals amb barret, plomes i vestits lluents; però no vaig poder veure més enllà de la teva màscara.

10 comentaris:

Adbega ha dit...

Bon relat!

Filadora ha dit...

Boníssim!

montse ha dit...

M'agrada, aquest més enllà de la màscara.....?

Marina ha dit...

Ets bo, eh?

Peix ha dit...

Gràcies! :)

Quadern de mots ha dit...

Ja ho he trobat, no duies el mateix anell. Fixa-t’hi, però crec que per entendre'l és millor no se com ell. Bon relat.
Fins aviat.

Peix ha dit...

Tens raó! No es pot ser completament igual!

Ens quedem emmirallats en el què ens ensenyen a la tele, a les revistes, i renunciem a nosaltres mateixos per intentar assemblar-nos a una imatge que alguns volen que siguem.

XeXu ha dit...

Contundent! M'ha agradat, mai ens podem posar del tot a la pell d'una persona, si no som aquesta persona!

deomises ha dit...

Vaja, quina contundència en tan poques paraules!


d.

Elfreelang ha dit...

Amb una brevetat punyent vas al moll de l'os! Molt bo!