Un dia ja fa molt temps, cap a la tardor, el Toni anava caminant pel passeig cap a casa on l'esperava un sopar deliciós comprat al matí en una botiga de precuinats. Caminava amb calma respirant profundament mirant com queien les fulles pensant en les seves sessions diàries de gimnàs el qual havien transformat el seu cos en una figura musculosa que rondava els límits del bon gust. De sobte, una fulla va caure sobre el seu cap, el va estabornir i en poques hores es va morir.
3 comentaris:
brillant aquesta metàfora del sentit de la existència. L'home com a ésser-per-a-la-mort... Molt profund!
No perdis l'actitud!
Jo conec un gal grassonet de tant menjar porc senglars, i que també està “quadrat”, que quan li cau una fulla al dit gros del peu també ho passa molt malament.
Gràcies Roger! Intentaré no perdre-la però és tan fàcil caure en l'estupidesa on els dirigents de la nostra societat ens intenten tirar, que un dia deixaré de resistir-me: em conformaré en viure amb egoisme gaudint de felicitat supèrflua consumint productes i informació amb més quantitat que el meu cap pot absorbir.
Jordi, de debò que al gal grassonet quan li cau una fulla al dit gros del peu ho passa malament? Ostres! No ho recordo gens! Ai la meva memòria... En tot cas el gal menja molt millor que el menjar precuinat del protagonista del post i segurament aquesta alimentació fa que només ho passi malament i no es mori quan li cau una fulla al peu. Gràcies sengars, la meva vida no seria igual sense ell i les seves històries.
Publica un comentari a l'entrada