Passeig en barca

Et vaig agafar per la cintura i et vaig alçar. No paraves de donar cops amb les cames. Semblava que em volguessis enfonsar la barca. Et vaig llançar a l'aigua i no vaig deixar que en sortissis. Encara ara tinc gravats els teus crits ofegats i la teva mirada incompresa i d'horror. Quins ulls més bonics que tenies. No et volia fer mal ni volia que el pas del temps ho fes. Eres la més bonica de totes les noies.

Quan finalment et vas enfonsar em va semblar que donaves voltes en un cavallet de la fira.

La Felicitat II

«Cris, estaves a terra agonitzant demanant ajuda i l'únic que vas rebre va ser indiferència per no haver explicat la merda de vida que portaves a sobre.

Bruta, borratxa i amb els ulls plorosos, vas córrer per última vegada amb l'esperança de trobar recolzament a una vida que volies deixar perdre però per sort, no tenies la força suficient. No vas trobar recolzament. No vas trobar la calidesa que necessitaves. Vas trobar distància, fredor i rebuig perquè no vas saber buscar l'ajuda. No va ser culpa teva; no ho sabies.

Ara et veig i penso: et va costar tornar a ser forta, et va costar mirar endavant, et va costar veure el cel i contemplar el blau intens que tan t'agrada, però ho vas aconseguir. Vas rebre més ajuda del què hauries imaginat i de qui menys ho esperaves. Ja no et cal dir que et trobes bé, que ets feliç i sí que res t'importa. Estic orgullós de tu.»

100

Ens trobem davant del llançament número cent. Una nova història que avui arriba a l'Estació Espacial Internacional. Alguns agosarats l'han anomenat esdeveniment del segle, però no ens precipitem, és el número cent. Una xifra rodona. A tots ens agrada. Ningú va fer cas del llançament número trenta-cinc, en canvi va ser molt més important. Ni del trenta-set que va tenir ressò mesos més tard. Però no ens deixem portar pel passat. Celebrem el cent. Amb frases curtes. Un llançament de celebració. Fins a l'Estació Espacial Internacional:

Deu
Nou
Vuit
Set
Sis
Cinc
Quatre
Tres
Dos
U

Endavant!


De la proposta de Relats Conjunts.

ERROR

De bona gana tornaria enrere
a evitar la traïció que em portà a la ruïna
i causà la pèrdua de tot el que tenia,
no puc entendre perquè encara hi era.

De bona gana deixaria la pedra
que del cop ja no trobaria la consciència
remarcant el mal d’una equivocació perversa,
no puc entendre perquè encara hi era.

Esquerp i arrogant
Hipòcrita i covard
No vas ser capaç de fer cap salt.

Boig i forassenyat
Que reacciones tard
Ja no faràs més l’animal!

El Pi

Vora la ri-

ba s'aixeca un pi.

Valent com és,

fort

i no 

creix

tort

Un petit aclariment

A veure, és molt senzill:

Al bloc del Peix hi poso històries que em passen pel cap. Sí, de vegades aprofito la realitat per treure'n històries perquè és molt més fàcil, però les giro i les transformo. Deixo la interpretació per a qui la vulgui fer. Mai seré una formiga. Jo, sóc un peix.

Fi de l'aclariment.


Firmat, Ciscu. Sí també em dic Ciscu però només m'ho poden dir unes quatre o cinc persones al món. No més. Quina parida no? Has provat de dir-me Albert de Peix Albert? Jo no ho sé, si ho has provat no m'he girat mai. Un dia amb uns nens els hi vaig dir que em podien dir Enric. Van estar tot el dia cridant-me amb el nom d'Enric i no em vaig girar cap cop. Passats tres segons d'haver dit la parida ja no la recordava.

La formiga

Una formigueta masculina estava enamorada d'una formigueta femenina que es trobava molt sovint a les retencions per entrar al cau amb els petits trossos de fulla que portaven al cap. Un dia, en una convenció de formigues transportadores de trossos de fulla, una formigueta femenina que no és la formigueta femenina el qual la formigueta masculina estava enamorada va començar a tontejar amb la nostra formigueta protagonista de la història i lògicament la formigueta masculina per la seva fixació masculina es va deixar portar fins que va arribar un punt insostenible ja que la formigueta femenina que no és la formigueta femenina el qual la formigueta masculina estava enamorada estava sortint amb una altra formigueta masculina i la nostra formigueta protagonista no volia entrar al terreny espinós a tres bandes ni la formigueta femenina que no és la formigueta femenina el qual la formigueta masculina estava enamorada volia fer mal a la seva formigueta masculina. Les altres formiguetes femenines de l'entorn es van adonar de la situació i en van parlar mentre que les es altres formiguetes masculines van deixar fer ja que unes quantes ni se'n van adonar i les altres no en van fer cas. La nostra formigueta masculina protagonista li va saber greu tot plegat ja que no li agradava gens el què va fer ni se sentia còmode en situacions d'aquell estil. Al final però totes les formiguetes femenines i masculines van anar a dormir i s'hauria acabat el conte si no fos perquè la nostra formigueta masculina tenia insomni i va anar a parlar un moment amb la formigueta femenina que no és la formigueta femenina el qual la formigueta masculina estava enamorada i es va aclarir el la situació i va anar a dormir i va poder continuar estant enamorada de la seva formigueta femenina.

Punt.

Seu al llit i amb la guitarra toca una cançó que et transporta en una sala immensa i un dia de fa anys. Recordes tot de dies fins avui i no entens res. T'aixeques i li dius amb ulls brillants a on et porta i marxes corrents lluny de tothom cap a dalt de la muntanya. I des d'allà dalt sents una escalfor als ulls i et puja la barbeta i com que no hi pots fer res et deixes anar durant una bona estona fins que es fa tard i has de tornar abans que et comencin a buscar. Quan tornes ningú diu res i estàs tranquil i mica en mica, comences a saltar, a cantar i acabes rient i ballant però sense voler oblidar res.

Son son, queda't son

Em desperto i noto el fred que m'entra pel nas. Obro els ulls i veig que a l'habitació hi entra massa llum però si està tan i tan bé dins del llit que prefereixo dormir amb les persianes apujades. Avui decideixo no llevar-me i esperar-me a demà. Em poso a dormir profundament una bona estona fins que de cop sona el telèfon. No l'agafaré perquè m'he d'aixecar i fa molt fred. Per sort no insisteixen gaire i deixa de sonar de seguida. Hi ha molta llum a l'habitació i em tapo el cap amb la manta. Torna a sonar el telèfon. Tinc calor però a fora fa fred. Truquen a la porta. Jo estic dormint. Sona el telèfon. Truquen a la porta. Em tapo les orelles. Tinc calor. Sona el telèfon. La porta. Massa llum. Calor. Telèfon. Porta...

-NO!

Jo continuo dormint fins demà. Si trec la manta agafo fred i l'esforç del no m'ha deixat esgotat.

Noia llegint una carta davant una finestra

M'havia encantat mirant les parades de carn sobre el terra fangós de la pluja del matí. Se sentien crits per tot arreu dels venedors i la gent que comprava. Just sota la finestra un carro petit va descarregar tot de carn de vedella que havia perdut tot el color vermell i va pujar la fortor insuportable de la carn mig podrida. Em costava viure a sobre el mercat. Sempre m'havia costat però el meu pare tenia la majoria de les parades de carn i havia de controlar el negoci.

Acabava de dinar i ja havia sortit el sol. Aquella tarda em venien a buscar per anar a fer un passeig al llac que es troba a les afores. Sempre hi ha gent que riu, que juga i nens que s'empaiten. No hi ha gaire soroll i se sent l'olor de les fulles, les flors... M'agrada anar al llac perquè quan hi sóc miro el cel, i escolto el soroll de les branques que es mouen amb el vent i fan ballar les fulles, i dels peixos que salten dins del llac i fan onades que xoquen a la riba i no vull tornar a casa perquè tinc molta por quan he de tornar. El meu pare no vol que jo hi vagi i quan hi vaig s'enfada molt i després no em deixa sortir de casa durant una setmana perquè una noia bonica no surt al carrer si no es troba bé, i jo, em quedo mirant per la finestra com sempre faig i no em miro al mirall i la meva mare em cura i m'abraça.

Vaig agafar la carta que escrivia des de l'últim dia que vaig anar al llac. Vaig llegir-la per última vegada i molt trista vaig deixar-la sobre el llit. Jo m'estimava el meu pare i em vaig posar a plorar. Vaig mirar per la finestra, aquesta vegada vaig treure el cap per mirar tota la plaça i vaig sentir el crit de la meva mare mentre jo perdia l'equilibri i queia sobre aquella carn que acabaven de descarregar.


Una proposta de Relats Conjunts. Molt interessant, de debò!

Fulles al terra moll de la petita pluja que va caient amb intermitència, el cel blanc dels núvols prims escampats per tot arreu i l'aire fred que et refreda el nas.

Avui t'has posat les botes de pell de color marró, els pantalons texans, la jaqueta marró fosc, el mocador blanc i la gorra de llana gris. I notes l'escalfor de les botes, l'escalfor de la jaqueta a les espatlles, el mocador al coll, de la gorra i pels genolls que freguen amb els texans notes el fred i la humitat de l'aire que puja cap a les cuixes.

En un camí fosc envoltat de xiprers i d'una tanca de fusta, mires més enllà on hi ha un camp verd intens il·luminat pel blanc del cel. I al fons es veu un camí, una tanca, uns xiprers...

Triar és molt difícil.