dijous, 14 d’octubre de 2010

Noia llegint una carta davant una finestra


M'havia encantat mirant les parades de carn sobre el terra fangós de la pluja del matí. Se sentien crits per tot arreu dels venedors i la gent que comprava. Just sota la finestra un carro petit va descarregar tot de carn de vedella que havia perdut tot el color vermell i va pujar la fortor insuportable de la carn mig podrida. Em costava viure a sobre el mercat. Sempre m'havia costat però el meu pare tenia la majoria de les parades de carn i havia de controlar el negoci.

Acabava de dinar i ja havia sortit el sol. Aquella tarda em venien a buscar per anar a fer un passeig al llac que es troba a les afores. Sempre hi ha gent que riu, que juga i nens que s'empaiten. No hi ha gaire soroll i se sent l'olor de les fulles, les flors... M'agrada anar al llac perquè quan hi sóc miro el cel, i escolto el soroll de les branques que es mouen amb el vent i fan ballar les fulles, i dels peixos que salten dins del llac i fan onades que xoquen a la riba i no vull tornar a casa perquè tinc molta por quan he de tornar. El meu pare no vol que jo hi vagi i quan hi vaig s'enfada molt i després no em deixa sortir de casa durant una setmana perquè una noia bonica no surt al carrer si no es troba bé, i jo, em quedo mirant per la finestra com sempre faig i no em miro al mirall i la meva mare em cura i m'abraça.

Vaig agafar la carta que escrivia des de l'últim dia que vaig anar al llac. Vaig llegir-la per última vegada i molt trista vaig deixar-la sobre el llit. Jo m'estimava el meu pare i em vaig posar a plorar. Vaig mirar per la finestra, aquesta vegada vaig treure el cap per mirar tota la plaça i vaig sentir el crit de la meva mare mentre jo perdia l'equilibri i queia sobre aquella carn que acabaven de descarregar.


Una proposta de Relats Conjunts. Molt interessant, de debò!

13 comentaris:

kweilan ha dit...

Què ben escrit! I què trist també! Benvingut als Relats Conjunts. Bona estrena!

Elvira FR ha dit...

Em copio de kweilan i et diria el mateix! una estrena de traca i mocador! molt bon relat!

fanal blau ha dit...

Un text dramàtic però bona proposta!
Benvingut/a a Relats Conjunts!

Anna Tarambana ha dit...

Que trist! Molt bon relat!

montse ha dit...

Molt bon relat, m'agrada veure com posa remei, escrivint i llegint, per consolar la seva tristesa engabiada.

Salut!!!

garbi24 ha dit...

Molt bona estrena, llàstima que la noia no pugui ser més feliç, gairebé tothom la veu trista.

Anna ha dit...

Molt bon relat i molt trist, fins i tot tràgic. Felicitats per l'estrena!

XeXu ha dit...

Ostres, quina història més trista i tràgica! Però molt ben escrita, això sí.

barbollaire ha dit...

Buf!! És molt, molt, bona!!!
Felicitats!!!

(Ah! I t'aviso: el Relats Conjunts creen addicció!)

Peix ha dit...

Moltes gràcies a tots!

Realment és molt divertida i interessant la proposta de Relats Conjunts!

Rita ha dit...

Diré el mateix que la resta, sóc poc original... :P

Bon relat i molt ben escrit! Una bona estrena!

Pilar ha dit...

M'agrada molt el teu relat. El trobo molt descriptiu i ben ambientat. escrius molt bé. Felicitats!

Alyebard ha dit...

Molt bo!