Com que tinc una feinada de por no escriuré la burrada que m'havia proposat escriure per avui. Això és culpa de la vida frenètica que vivim! Miro al carrer i no hi ha cap núvol! Quines ganes tinc de sortir al carrer passejar i saludar la gent i saltar i agafar aire ben fort per treure'l lentament i poder dir: això és vida!
Avui és divendres. Farem alguna cosa especial? Sí, farem volar estels de colors per tota la ciutat, llançarem avions de paper des dels edificis més alts i cantarem ben fort fins que els veïns amb galledes d'aigua ens faran callar i de l'aigua en farem una piscina gegant on ens banyarem tota la nit fins que es faci de dia; i recordarem la platja, la muntanya i plorarem i ens enfadarem d'aquest món que tenim malalt per culpa nostra i no sabem salvar, però trobarem l'esperança que ens farà forts per seguir endavant i creure en un futur perfecte.
divendres, 5 de febrer del 2010
dijous, 21 de gener del 2010
Reflexió personal sobre l'inexistent èxit del bloc
Realment algú llegeix aquest bloc?
Avui he mirat les visites de l'últim mes... és patètic, només quatre persones!!!
Clar, no faig gens de propaganda i a més a més escric molt poc...
Bé, millor quatre que cap.
El Quatre. El quatre és el meu número preferit. Sempre ho ha sigut.
Perquè tenim números preferits? Quina tonteria oi tenir números preferits?
Ah quatre amics, la cosa no s'acaba aquí no, tinc un llistat dels meu deu primers (tinc un llistat de deu quan per lògica haurien de ser de quatre... que hi farem) números preferits i són:
Quatre
Vint-i-quatre
Dos-cents trenta-cinc
Seixanta-quatre
Trenta-cinc
Trenta-tres
Vuit
Mil
Sis
U
I a més a més tinc el número que es troba a la cua: El catorze! Odio el catorze. És lleig. És desagradable.
Bé, millor que ho deixem aquí.
Catorze, buah!
Avui he mirat les visites de l'últim mes... és patètic, només quatre persones!!!
Clar, no faig gens de propaganda i a més a més escric molt poc...
Bé, millor quatre que cap.
El Quatre. El quatre és el meu número preferit. Sempre ho ha sigut.
Perquè tenim números preferits? Quina tonteria oi tenir números preferits?
Ah quatre amics, la cosa no s'acaba aquí no, tinc un llistat dels meu deu primers (tinc un llistat de deu quan per lògica haurien de ser de quatre... que hi farem) números preferits i són:
Quatre
Vint-i-quatre
Dos-cents trenta-cinc
Seixanta-quatre
Trenta-cinc
Trenta-tres
Vuit
Mil
Sis
U
I a més a més tinc el número que es troba a la cua: El catorze! Odio el catorze. És lleig. És desagradable.
Bé, millor que ho deixem aquí.
Catorze, buah!
dimecres, 6 de gener del 2010
L'expansió de l'Univers
Estic cansat de tanta mentida. Què pots esperar quan qui creus que t'ajudarà, li demanes ajuda i el què fa l'endemà és marxar i dir-te -Busca't la vida!
Ens fa por tenir responsabilitat sobre altres persones fins i tot a nosaltres mateixos. Necessitem que tot ens doni satisfacció i a més a més que sigui immediata. No podem esperar. Som impacients, egoistes, desconfiats i porucs. Volem el nostre voltant ben superficial perquè ens fan por els problemes dels altres. No els volem escoltar perquè ens avorreixen, perquè ens fan pensar en els nostres problemes, perquè no sabem què dir quan l'únic que cal és una abraçada o un -Ànims! Ens anem distanciant tots cada dia com a l'univers passa amb les estrelles i per canviar aquesta tendència faltaran milers d'abraçades. Res més.
Ens fa por tenir responsabilitat sobre altres persones fins i tot a nosaltres mateixos. Necessitem que tot ens doni satisfacció i a més a més que sigui immediata. No podem esperar. Som impacients, egoistes, desconfiats i porucs. Volem el nostre voltant ben superficial perquè ens fan por els problemes dels altres. No els volem escoltar perquè ens avorreixen, perquè ens fan pensar en els nostres problemes, perquè no sabem què dir quan l'únic que cal és una abraçada o un -Ànims! Ens anem distanciant tots cada dia com a l'univers passa amb les estrelles i per canviar aquesta tendència faltaran milers d'abraçades. Res més.
dimarts, 8 de desembre del 2009
La felicitat
S'havia estirat de panxa enlaire. Volia explicar que es trobava bé, que era feliç, que res li importava.
La Cris estava a un pas de canviar la seva vida però no era capaç d'enfrontar-se als seus temors. No podia pensar amb claredat. Tenia un nus a la panxa des de feia mesos, s'havia aprimat de mala manera, es trobava sempre cansada i notava que no aguantaria més temps. Havia perdut massa per permetre perdre la seva salut. La seva covardia l'estava guanyant i res donava esperances que la batalla fes un tomb.
La Cris no sabia què fer. Es trobava sola i tenia por. Por del què pogués passar, por per tornar a començar, por a tot.
Quan va perdre els seus ideals de la vida? On es va deixar la seva felicitat? Perquè no buscava ajuda? Tenia por a perdre-la?
La Cris volia explicar que es trobava bé, que era feliç, que res li importava.
La Cris estava a un pas de canviar la seva vida però no era capaç d'enfrontar-se als seus temors. No podia pensar amb claredat. Tenia un nus a la panxa des de feia mesos, s'havia aprimat de mala manera, es trobava sempre cansada i notava que no aguantaria més temps. Havia perdut massa per permetre perdre la seva salut. La seva covardia l'estava guanyant i res donava esperances que la batalla fes un tomb.
La Cris no sabia què fer. Es trobava sola i tenia por. Por del què pogués passar, por per tornar a començar, por a tot.
Quan va perdre els seus ideals de la vida? On es va deixar la seva felicitat? Perquè no buscava ajuda? Tenia por a perdre-la?
La Cris volia explicar que es trobava bé, que era feliç, que res li importava.
dimecres, 25 de novembre del 2009
Pronúncia
Cada vegada més animades totes les amigues de les tomaqueres es trobaven enmig de la penombra escoltant sons de contrabaix per millorar la pronúncia de la paraula "cadira" els dilluns després de dinar.
dimecres, 11 de novembre del 2009
Desesperació
Aaaaah! No tinc res a dir!!!
Ho intentaré en un altre moment. A escriure. Sí... ja faig respiracions llargues i profundes... I m'he pres un got d'aigua. I m'he mullat. Però no ha sigut culpa meva: quan estava bevent l'Esteve m'ha tocat l'espatlla, m'he espantat, m'he girat de sobte i el got, que per sort no s'ha trencat, ha caigut sobre l'Esteve. I s'ha enfadat perquè estava a punt de sortir a buscar el pa i ha anat a de canviar-se. De l'espant i de tot plegat m'ha augmentat el considerablement el pols i he agafat molta calor; m'he anat a rentar la cara i a refrescar-me una mica però s'ha d'arreglar l'aixeta i l'Esteve encara no ho ha fet i llavors s'ha esquitxat tota la camisa que era neta d'avui!
Ho intentaré en un altre moment. A escriure. Sí... ja faig respiracions llargues i profundes... I m'he pres un got d'aigua. I m'he mullat. Però no ha sigut culpa meva: quan estava bevent l'Esteve m'ha tocat l'espatlla, m'he espantat, m'he girat de sobte i el got, que per sort no s'ha trencat, ha caigut sobre l'Esteve. I s'ha enfadat perquè estava a punt de sortir a buscar el pa i ha anat a de canviar-se. De l'espant i de tot plegat m'ha augmentat el considerablement el pols i he agafat molta calor; m'he anat a rentar la cara i a refrescar-me una mica però s'ha d'arreglar l'aixeta i l'Esteve encara no ho ha fet i llavors s'ha esquitxat tota la camisa que era neta d'avui!
diumenge, 8 de novembre del 2009
4 escenes, la primera sense contingut..
En una petita habitació trobem una sargantana espantada buscant una sortida que, tot i que és just al seu darrere, no la sap trobar.
Just al pis de sobre la Cris acaba de llançar la camisa al racó de la roba bruta. Allà s'hi estarà uns dies fins que la seva mare, amb crits, l'haurà recollit i deixat al cove de la roba bruta.
Ahir al vespre al pub de l'estació, la Cris i l'Èric van jurar-se amor etern i dues hores més tard, l'Èric marxava abraçat amb la Mercè i la Cris amb en Ferran.
Al sopar de final de curs, la Cris, feta un embolic havia marxat plorant just abans de començar les postres. El Ferran de la Mercè va intentar seguir-la per donar-li ànims. Va perdre el temps i va guanyar uns morros de la Mercè.
Just al pis de sobre la Cris acaba de llançar la camisa al racó de la roba bruta. Allà s'hi estarà uns dies fins que la seva mare, amb crits, l'haurà recollit i deixat al cove de la roba bruta.
Ahir al vespre al pub de l'estació, la Cris i l'Èric van jurar-se amor etern i dues hores més tard, l'Èric marxava abraçat amb la Mercè i la Cris amb en Ferran.
Al sopar de final de curs, la Cris, feta un embolic havia marxat plorant just abans de començar les postres. El Ferran de la Mercè va intentar seguir-la per donar-li ànims. Va perdre el temps i va guanyar uns morros de la Mercè.
dijous, 29 d’octubre del 2009
Primera part (la segona és opcional)
L'Andreu no s'ha girat en tot el camí de tornada. Si ho hagués fet just al travessar la rambla s'hauria trobat amb la Pam i l'hauria invitat a prendre una copa. Haurien parlat de la vida, la feina, el temps i fins i tot del partit de futbol del diumenge anterior i tot mirant el rellotge s'haurien dit adéu ens truquem demà junt amb un ostres que tard que se'ns ha fet. L'endemà s'haurien tornat a trobar i com que és divendres haurien ballat fins tard i la Pam hauria dormit a casa l'Andreu i després aquest fet puntual s'hauria anat tornant més normal i d'una relació informal haurien passat a visitar les famílies respectives i a fer algun que altre viatge junts. La Pam s'hauria instal·lat a casa l'Andreu i com que els dos vénen de famílies molt tradicionals s'haurien casat per l'església fent un gran banquet al Restaurant-masia que es troba a les afores i amb el temps haurien tingut un fill, dos fills i tres fills, tots nois. Haurien canviat de casa amb l'excusa que el pis s'havia fet petit, la Pam hauria canviat de feina dues vegades i l'Andreu s'hauria tret les oposicions i hauria obtingut la plaça que volia.
divendres, 9 d’octubre del 2009
Recuperant poema barat
Peix Albert
Cada volta és la primera
tot nou i desconegut.
El record de la peixera,
en un moment l'has perdut.
Cada volta és la primera
tot nou i desconegut.
El record de la peixera,
en un moment l'has perdut.
dissabte, 12 de setembre del 2009
La Cris
Ens trobem a finals d'estiu. La Cris se l'ha passat treballant. Menys l'última setmana de Juliol que va poder fer una escapada. Una escapada que per sort havia lligat amb molt de temps. Si no l'hagués lligat amb temps segurament hauria treballat.
La Cris sap que hi ha molta gent que treballa molt més que ella amb molt menys a canvi. La Cris també sap que hi molta gent que no pot treballar i faria el què fos per poder tenir la seva feina. Però la Cris, que és una mica egoista i pensa molt en ella, diu que es passa el dia treballant i que per això té mal de panxa, i també mal de cap, i algun dia, si ha sigut molt dur, li costa respirar, es tira al sofà quan torna de la feina i s'hi queda fins a l'hora de sopar, sopa i se'n va a dormir.
A la Cris ser egoista i pensar només en els seus mals i treballar tot el dia li ha passat factura: com que no va trobar cap dia per anar a buscar uns papers molt importants l'han fet fora de la universitat a distància on estudiava. Però ella això ja ho sabia que passaria si no feia festa un dia per anar a buscar els papers; A més a més d'haver quedat fora de la universitat els seus amics més amics l'han deixat sola perquè no pensa amb els altres i ja ningú vol anar amb ella. Li diuen que només pensa en ella i en els seus mals i en la feina i que per això no volen anar amb ella, que n'estan cansats, que abans reia i volia fer moltes coses però ara es passa el dia trista i és egoista perquè no pensa en els altres.
La Cris com que és egoista no sap què dir i està trista pensant què pot fer per millorar, però té feina i ha d'anar a treballar.
La Cris sap que hi ha molta gent que treballa molt més que ella amb molt menys a canvi. La Cris també sap que hi molta gent que no pot treballar i faria el què fos per poder tenir la seva feina. Però la Cris, que és una mica egoista i pensa molt en ella, diu que es passa el dia treballant i que per això té mal de panxa, i també mal de cap, i algun dia, si ha sigut molt dur, li costa respirar, es tira al sofà quan torna de la feina i s'hi queda fins a l'hora de sopar, sopa i se'n va a dormir.
A la Cris ser egoista i pensar només en els seus mals i treballar tot el dia li ha passat factura: com que no va trobar cap dia per anar a buscar uns papers molt importants l'han fet fora de la universitat a distància on estudiava. Però ella això ja ho sabia que passaria si no feia festa un dia per anar a buscar els papers; A més a més d'haver quedat fora de la universitat els seus amics més amics l'han deixat sola perquè no pensa amb els altres i ja ningú vol anar amb ella. Li diuen que només pensa en ella i en els seus mals i en la feina i que per això no volen anar amb ella, que n'estan cansats, que abans reia i volia fer moltes coses però ara es passa el dia trista i és egoista perquè no pensa en els altres.
La Cris com que és egoista no sap què dir i està trista pensant què pot fer per millorar, però té feina i ha d'anar a treballar.
dimecres, 19 d’agost del 2009
Tic-Tac-Tic-Tac
Quina manera de perdre el temps!
Mai perd el temps fent tests i jugant a jocs inútils, això que n'hi a milers i de tots el gustos. És perdre el temps de mala manera.
Avui però li ha vingut de gust fer un test que es preveia interessant però ha resultat ser del tot idiota i a més a més amb faltes. Ha començat a escriure un comentari dient que ell mai fa testos dolents perquè et fan perdre el temps i que per una vegada que s'havia decidit a fer-ne un s'ha topat amb el més dolent de tots. Però quan ho ha tingut escrit ha pensat que podria ensenyar les seves gran virtuts com a persona que mai perd el temps i explicar les grandeses de fer altres activitats que anar fent tests a tort i dret. Amb el nou comentari escrit i rellegit diverses vegades a vist que perdia el temps escrivint un text que llegirien poques persones. Per tant l'ha esborrat i ha anat a l'espai per anunciar als quatre vents qualsevol cosa per adoctrinar sobre el temps i com no s'ha de perdre fent tests.
Lògicament ho ha acabat esborrant perquè qui realment estava perdent el temps era ell, que qui vol fer tests els fa perquè té temps i si no en té ja s'ho farà.
Mai perd el temps fent tests i jugant a jocs inútils, això que n'hi a milers i de tots el gustos. És perdre el temps de mala manera.
Avui però li ha vingut de gust fer un test que es preveia interessant però ha resultat ser del tot idiota i a més a més amb faltes. Ha començat a escriure un comentari dient que ell mai fa testos dolents perquè et fan perdre el temps i que per una vegada que s'havia decidit a fer-ne un s'ha topat amb el més dolent de tots. Però quan ho ha tingut escrit ha pensat que podria ensenyar les seves gran virtuts com a persona que mai perd el temps i explicar les grandeses de fer altres activitats que anar fent tests a tort i dret. Amb el nou comentari escrit i rellegit diverses vegades a vist que perdia el temps escrivint un text que llegirien poques persones. Per tant l'ha esborrat i ha anat a l'espai per anunciar als quatre vents qualsevol cosa per adoctrinar sobre el temps i com no s'ha de perdre fent tests.
Lògicament ho ha acabat esborrant perquè qui realment estava perdent el temps era ell, que qui vol fer tests els fa perquè té temps i si no en té ja s'ho farà.
diumenge, 19 de juliol del 2009
Deixant escriure als dits...
En un moment tot gira gira.
La mostra informa a la campana.
Tret de sortida:
La pilota es tomba amb el vent, i el vent es tomba amb la pilota. No cal que recordis la imatge incessant de les porugues formigues carregant miques i miques i soltes. A les afores de la ciutat s'allunya i s'allunya cap a un món hostil però amb bones oportunitats. La fera se sent estranya i perduda. La imatge s'esborra.
La mostra informa a la campana.
Tret de sortida:
La pilota es tomba amb el vent, i el vent es tomba amb la pilota. No cal que recordis la imatge incessant de les porugues formigues carregant miques i miques i soltes. A les afores de la ciutat s'allunya i s'allunya cap a un món hostil però amb bones oportunitats. La fera se sent estranya i perduda. La imatge s'esborra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
