Com que tinc una feinada de por no escriuré la burrada que m'havia proposat escriure per avui. Això és culpa de la vida frenètica que vivim! Miro al carrer i no hi ha cap núvol! Quines ganes tinc de sortir al carrer passejar i saludar la gent i saltar i agafar aire ben fort per treure'l lentament i poder dir: això és vida!
Avui és divendres. Farem alguna cosa especial? Sí, farem volar estels de colors per tota la ciutat, llançarem avions de paper des dels edificis més alts i cantarem ben fort fins que els veïns amb galledes d'aigua ens faran callar i de l'aigua en farem una piscina gegant on ens banyarem tota la nit fins que es faci de dia; i recordarem la platja, la muntanya i plorarem i ens enfadarem d'aquest món que tenim malalt per culpa nostra i no sabem salvar, però trobarem l'esperança que ens farà forts per seguir endavant i creure en un futur perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada