S'havia estirat de panxa enlaire. Volia explicar que es trobava bé, que era feliç, que res li importava.
La Cris estava a un pas de canviar la seva vida però no era capaç d'enfrontar-se als seus temors. No podia pensar amb claredat. Tenia un nus a la panxa des de feia mesos, s'havia aprimat de mala manera, es trobava sempre cansada i notava que no aguantaria més temps. Havia perdut massa per permetre perdre la seva salut. La seva covardia l'estava guanyant i res donava esperances que la batalla fes un tomb.
La Cris no sabia què fer. Es trobava sola i tenia por. Por del què pogués passar, por per tornar a començar, por a tot.
Quan va perdre els seus ideals de la vida? On es va deixar la seva felicitat? Perquè no buscava ajuda? Tenia por a perdre-la?
La Cris volia explicar que es trobava bé, que era feliç, que res li importava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada