Aquesta setmana ha sigut especial perquè he fet un gran pas reconeixent el problema: necessito una parella. Per què? Doncs ben senzill. Si en tingués, no m'hauria deixat escriure una shell en C. Qui amb dos dits de front es posa a escriure una shell a les hores lliures? I, a més a més, en C! I tot va venir quan, dimarts passat, una companya de feina que està en pràctiques, ens va ensenyar l'anunciat d'un exercici de la universitat on li demanaven fer una shell. Vaig trobar que era un exercici brillant i que l'havia de fer. I m'ho he passat genial. Abans odiava aquest llenguatge. Ara, anys després, amb la seva potència i versatilitat, gairebé me n'he enamorat.
I per semblar un peix normal, avui he fet una volta amb bici:
El ciclista solitari
Arribo al poble. No hi veig a ningú. Els falciots volen i piulen entre els carrers. Avanço sense pressa dalt de la bicicleta. Quan arribo a l'entrada d'una plaça llegeixo un cartell que diu: “Perill, nens jugant”.
M'aturo i baixo de la bicicleta. Els falciots s'allunyen. Trec el revòlver mentre m'endinso cap a la plaça. És buida. L'envolta un silenci sepulcral. Una ventada aixeca la pols del sorral. Passen uns segons mentre miro a banda i banda buscant els nens jugant. Noto les seves mirades. Premo les mandíbules. Giro el cos i alço el revòlver quan veig un nen sortir de la porxada amb una pilota. Crida i darrere seu apareixen cinc criatures més, algunes amb ninots de peluix i altres fent salts i ballant. Els disparo un a un sense errar cap tret, amoïnat en veure tants nens, pensant que n'hi podria haver més. Recarrego de seguida el revòlver. El silenci torna a regnar a la plaça. Els nens jauen morts sobre un bassal vermellós. M'espero a l'aguait. Passats uns minuts, els falciots tornen a volar i a piular aliens a la massacre. No sembla que hi hagi més nens jugant. Guardo el revòlver i surto de la plaça. El sol es pon i m'allunyo del poble, pedalant cap a l'oest.
6 comentaris:
Ossstres i RePons, ReeeeeeeePons!!! Que vas menjar podrit i et vas posar a escriure shells en C o què passa? Ja no saps buscar codi lliure a la web? T'han sequestrat les ganes de reinventar la roda?! Vols participar en el IOCCC però et falta pràctica? Has agafat algun virus de Windoze, potser? La becaria és maca?
Quin fàstic allò de matar nens que no t'han atacat, al mar que vivies deus haver anat molt estressat. Per cert, què fots amb un revolver a la bici?
Això del codi obert està molt bé, però si vols la màxima certesa que el programa fa el que diu que fa, és millor programar-lo un mateix. Molaria participar en el ioccc, però cal un nivell que no crec que pugui arribar. Fa poc vaig instal·lar un windows en una màquina virtual. Vaig entendre la vida trista i penosa de tanta gent. La becària és molt maca i riallera.
A mi si em diuen que hi ha perill de nens jugant, m'ho prenc al peu de la lletra i intento solucionar el problema. Portar un revòlver a la bici va molt bé per si algun altre ciclista vol avançar-me. Quan veuen el revòlver afluixen el pas. A mi ningú m'avança dalt de la bici. Maleïts picats!
Trobo que et passes, tant amb el codi com amb la bici! Que no saps que un no ha de disparar quan no és necessari?? Quan eres petit no t'havien ensenyat no malgastar els recursos que tens, que no tothom va tenir la gran fortuna de nèixer al Mediterrani? Que no t'han dit mai que a Sahara ja voldrien tenir la bici, el revolver, les bales o fins i tot les mosques que tu tens però no, allí és només un somni...
Què t'imagines que passarà el día que t'avanci un cotxe? I quan arribis a un cot de caça?
A mi em van dir que si surt una pistola, aquesta ha de ser disparada. Si no es dispara, millor no treure-la.
Al Sàhara tenen un desert que sempre he volgut veure. Per sort, dues noies, en moments diferents, ja fa molt de temps, em van portar sorra del desert. I encara guardo els dos pots.
Els cotxes els deixo passar, els és molt fàcil aixafar-me. I els caçadors sempre els saludo amb un somriure d'orella a orella, tot esperant no ser caçat. En aquesta vida s'ha de sobreviure.
Entenc que et van dir de les pistoles que surten a la famosa cançó de borratxera del meu país, allò del
"când erai tânar mai vere, aveai trei pistoale grele, trei pistoale şi-un cuţit cu prasele de argint of-of-of, şi ai îmbatrânit, şi nu mai poţi, tragi pistolul, tragi şi nu ia foc... ş-astă seara pe cărare, te-ntâlnişi cu o fată mare, şi simţi-şi că-ţi vine vere, 70 de cai putere! şi ai îmbatrânit, şi nu mai poţi, tragi pistolul, tragi şi nu ia foc... aoleu ce-al dracu' e, când se-nmoaie oasele, aoleu ce-al dracu' îţi vine, când ai bani şi n-ai cu cine... aoleu ce-al dracul e, când te roaga fetele, când te roaga fetele şi tu nu mai ai cu ce"
O sigui que segur parlaven d'una altra pistola, eh? Que com que ets peix potser no la tens, què en farem, t'hauràs antropomorfitzat de manera incorrecte...
La sorra que et van portar les noies pot ser que fost pols de carbó en lloc del component amb silici? Pregunto per un ichty-amic.
Als pescadors també els saludes?
No ha sigut fàcil trobar la cançó pel youtube (https://www.youtube.com/watch?v=vjvV4qfzzrY). Ara la canto pel carrer i la gent em mira molt i s'aparten.
Podria ser pols de carbó, però no és de color negre. No crec que perdessin el temps pintant la sorra, prou van fer de portar-la.
Als pescadors mai els saludo. No es mereixen cap mena de respecte.
Publica un comentari a l'entrada