He començat un text amb un adverbi acabat en ment. El text havia de parlar d'una idea que fa dies que no em puc treure del cap, d'una idea fantàstica, però inabastable. Havia d'explicar-la i deixar-la congelada, amb l'esperança que en traspassar-la de la ment a un xip de memòria em faria oblidar-la per sempre. M'he equivocat, ho reconec. He comès un error imperdonable i ara, com a càstig i per respecte, no en puc parlar. Com he pogut fallar d'aquesta manera? Com podré oblidar una idea meravellosa i que m'arrenca un somriure cada vegada que penso en ella? Ara hauré de viure la resta dels meus dies amb aquesta pena. Em sento devastat.
2 comentaris:
Pena de mort o què?
La pena de mort en aquest bloc només s'aplica als personatges que, per alguna falta o per simple atzar, acaben la seva existència de la manera més horrible possible. A l'autor això no li pot passar, crec.
Publica un comentari a l'entrada