Ahir vaig sentir com l'escletxa es reobria, però no en vaig fer cas. Em sentia valent, segur de la meva fortalesa.
Avui, de l'escletxa n'ha començat a brollar sang. La sang s'evaporava formant un vapor fosc que m'anava embolcallant i de mica en mica anava desplaçant tot l'aire. Aleshores, entre la multitud, he sentit que m'ofegava. Entre empentes he baixat les escales i he sortit al carrer on el fred m'ha rebut amb els braços oberts. He deixat que es colés dins les meves entranyes fins que he començat a tremolar.
Gràcies a les tremolors el vapor s'ha esvaït permetent-me tornar a respirar. I és que no sempre les històries tenen el final desitjat.
A mi, tanta gent, m'atabala. I com més va, més.
2 comentaris:
L'apartat de comentaris gratuits del bloc del Pons tampoc no té cap multitud, no et preocupis, un pot comentar al seu aire que ningú aparèixerà a arraconar-lo per a res ^^
Gràcies per la teva comprensió fent de l'apartat de comentaris gratuïts del bloc del Pons un espai on poden comentar els peixos.
Publica un comentari a l'entrada